La vida és millor amb Robert Lewandowski (0-1)

BarcelonaLa vida és millor amb Robert Lewandowski. En pocs mesos, el polonès ja s’ha convertit en el sant patró dels barcelonistes. És com aquella estampeta religiosa que portes a una butxaca, com un anell que pertanyia a l'àvia. Tenir-ho a prop et fa sentir millor. El Barça, afectat pel famós virus FIFA, va perdre bona part de l’encís dels últims dies al camp del Mallorca, però es va endur els tres punts gràcies a un gol prodigiós del davanter. I gràcies a una aturada de Ter Stegen, també. Quan el mig del camp blaugrana no acaba de rutllar, toca imposar la llei a les àrees. I per decidir un partit així, sempre és un bon recurs tenir Robert Lewandowski a sou.

Si un partit entrava en la definició de trampa era aquest. Després de la dramàtica aturada de seleccions, en què cada cop que la pantalla del telèfon de Xavi s’il·luminava era per avisar que havia perdut un jugador per lesió, tocava tornar a confiar en Piqué i Alba. Dos jugadors que havien sigut intocables i que ara solen veure el partit plegats a la banqueta, com dos vells companys de feina que miren una obra un cop s’han jubilat. Res més allunyat de la realitat. Piqué encara té corda per estona i si juga poc és perquè Xavi prefereix una generació més jove que simbolitza el futur cap a on camina un Barça que va jugar amb gairebé tot el partit amb el vent a favor, perquè Lewandowski es va inventar un gol on ningú veia res. Ansu Fati, una de les altres novetats del dia, va passar la pilota al veterà davanter polonès i es va transformar en un mag: amb un truc amb els peus, la pilota va acabar al fons de la porteria mallorquina. Més d’un no va entendre com s’ho havia fet. Una pausa teatral dins l’àrea per trencar la cintura del rival, un segon per imaginar una trajectòria i un xut sec al segon pal. I feina feta.

Era important marcar primer contra un rival que defensa tan bé com el Mallorca de Javier Aguirre. L’equip local excel·leix fent perdre els nervis als rivals grans, defensant-se amb encert al voltant de Rajkovic. Però, perdent a casa, li va tocar arriscar-se una mica més i donar prou feina a Piqué, que va demostrar per quina raó va ser titular fins a l’any passat. Continua entenent el joc amb encert i és competitiu com ben pocs. Però tot plegat no li serveix per ser titular al nou Barça. El temps, jutge cruel, acaba condemnant tothom a un segon pla. Ningú s'escapa d’aquesta llei i aquesta temporada serà la Piqué i Alba abandonant la primera línia mediàtica, amagats en un segon pla tot esperant oportunitats com aquest partit a Mallorca. El partit de Mallorca simbolitza el pas del temps. L'any passat, l'equip blaugrana hauria perdut amb Piqué i Alba titulars. Ara, són titulars, ja que altres s'han lesionat. Però el nou Barça guanya.

La ratxa de Ter Stegen

Xavi no les tenia totes. I, de fet, la banqueta blaugrana estava tan endollada que Òscar Hernàndez va acabar expulsat per protestar una falta al mig del camp. Un mig del camp on, sense Pedri, suplent per protegir les seves cames i els seus pulmons ara que s’acosten partits clau contra l’Inter de Milà i el Reial Madrid, el joc no va ser el dels partits de dolç record d’abans de l’aturada de seleccions. Que lluny que semblen en el calendari. Quin mal ha fet, aquesta aturada de la Lliga. Pedri no va entrar fins a la segona part per posar el cadenat a un marcador que no es va moure més. No era el partit per fer floritures. Després de perdre tants jugadors per lesió i amb el calendari que s'entreveu a l’horitzó, alt i amenaçant com un cim dels Pirineus quan bufa el vent, calia tornar a casa amb els tres punts. Així va ser, amb Ter Stegen protagonitzant una aturada deliciosa a la primera part en un xut de Jaume Costa. L'alemany va batre el seu rècord de minuts sense rebre gols a la lliga, significatiu. L'equip l'ajuda. I ell sembla més jove.

I mira que el Mallorca ho va intentar, però gairebé sempre van ser centrades que buscaven connectar amb Muriqui, que va estar ben controlat per Piqué i Christensen. Només va patir en els últims cinc minuts, quan amb els dos equips cansats el matx es va trencar i va entrar en un intercanvi de cops en què els dos porters haurien pogut rebre mal. Però Kang In-Lee va xutar massa creuat en una ocasió que, l'any passat, segur que hauria acabat amb gol local. Ni tan sols amb l’entrada a la segona part de Raphinha –amb la moral alta després dels seus partits amb el Brasil– i Ferran Torres, l’equip no va saber mossegar un Mallorca tip de veure com Kessie apareixia per tot arreu. L’ivorià va deixar-se l’ànima, però semblava tan incòmode com el Barça sense Pedri. Li va tocar fer aquella feina tan necessària per guanyar aquests partits incòmodes: picar pedra fins a la victòria. I així va ser. Gràcies a un altre gol de Lewandowski, que continua signant estadístiques que semblen d’una altra època. Amb ell, tot sembla més fàcil.