La victòria més trista de l’Spar Citylift Girona (70-68)

GironaFrustració. Impotència. Dolor. La jornada que va viure l’Spar Citylift Girona és d’aquelles que costaran d’oblidar. Feia mal veure com Fontajau acumulava gairebé dos metres d’aigua. Com el desbordament del Ter inundava, sense pietat, un munt de records de bona part de la brillant història que ha construït el club, entrant amb força a la pista, als despatxos, als vestidors i a les sales de fisioteràpia per arrasar tot el que es trobava al davant. Afortunadament, no va poder amb el cor de les gironines, que van donar una lliçó d’autoestima a Palau, l’improvisat escenari que va gaudir del triomf contra l’Arka Gdynia (70-68). El resultat, però, va ser el menys important, perquè la inundació ha creat una ferida que ningú presagiava després de l’entrenament matinal, minuts abans del desastre. Tot aparentava normalitat, però la vida, capritxosa i cruel a parts iguals, va voler posar a prova la fortalesa d’un club que necessita molt més que un aiguat per abaixar els braços. Xavi Fernández i Pere Puig, el director general i l’esportiu, recollien com podien el poc material que estava en bones condicions. Cayetano, el president, negociava el trasllat immediat per canviar de pavelló, amb el vistiplau de la FIBA inclòs, mentre la ciutat seguia recomanant precaució a causa de les tempestes d’aquesta setmana i el neguit augmentava. Van ser unes hores molt complicades.

Com sempre que hi ha dificultats, però, l’Spar Citylift Girona es va treure un as de la màniga. Encara entre plors, va confirmar que el partit es jugava a Palau, que l’haurà d’adoptar uns quants dies fins que Fontajau torni a estar operatiu. El mal no s’arreglava, però el panorama s’anava aclarint. La situació era tensa, amb tothom fent de tot i sumant mans allà on no n’hi havia. Perquè aquest club ho supera tot així, unint-se i treballant en equip. Involucrant-se i compartint un esperit comú.

I l’afició va respondre, creant un ambient idíl·lic i demostrant que no deixarà sol un vestidor que passava angoixa perquè feia quatre partits que no guanyava, havia perdut el lideratge a la Lliga i es jugava les garrofes a Europa. No era fàcil aïllar-se per dedicar-se a jugar a bàsquet, però és el que tocava. La igualtat va presidir el partit, en què la millor notícia va ser comprovar com Coulibaly tornava a ser Coulibaly, autora de la cistella decisiva. També va debutar l'últim fitxatge, Bishop. Però el Gdynia no tenia pensat regalar res i va estar viu fins al final gràcies a la inspiració d’Allen. No va passar d’aquí, perquè el caràcter de les gironines va fer possible un petit respir, i continuen mantenint les opcions de seguir caminant per Europa. Tot i que no és consol, perquè va ser un dia trist.