Una victòria perillosa
Un any més el Barça va tornar a flirtejar amb la tragèdia al Reyno de Navarra. Fins que va aparèixer el de sempre, de nom Leo Messi. Dos gols que serveixen per guanyar tres punts però no per amagar el joc preocupant del Barça, que va recordar perillosament l'equip que l'any passat va deixar escapar la Lliga aquí mateix, a Pamplona.
El Barça rep ara amb efectes retardats les factures de la roja , però va tornar a sortir adormit (com l'any passat), potser desconcertat per un segon equipament grotesc, va tornar a desaprofitar les poques ocasions clares de gol que va tenir (com l'any passat), va tornar a cedir ocasions claríssimes a l'Osasuna, que no va marcar més gols de miracle (com l'any passat), i va tornar a transmetre la sensació, sobretot a la segona part, que el partit se li escapava de les mans sense capacitat de reacció (com l'any passat).
Però el Barça té Leo Messi, de la mateixa manera que els Chicago Bulls tenien Michael Jordan: a vegades no li cal fer gairebé res per guanyar, n'hi ha prou passant la pilota a l'astre. El desconcert blaugrana a la segona meitat es resumeix en una sola jugada, encara amb 1 a 0 en contra, en què Busquets va intentar un dríbling imperdonable a la frontal de l'àrea, l'Osasuna va robar la pilota, va tenir una clamorosa ocasió per fer el 2 a 0 i Tito Vilanova va ser expulsat per reclamar una falta que no era. Val a dir que abans havien fallat molts jugadors, amb Cesc al capdavant, incapaç ahir de portar el joc de l'equip amb un mínim de fluïdesa.
Amb el resultat a favor ningú podrà dir que la crítica és oportunista. Ara més que mai cal evitar que una victòria ens tapi les vergonyes. És en aquesta fase de la temporada quan cal més exigència perquè és ara que hi ha temps de corregir els errors. Tito Vilanova va tenir la virtut de rectificar-se a ell mateix amb uns canvis molt encertats i, alhora, de reconèixer implícitament el seu error en la dubtosa decisió inicial de prioritzar el partit de la Supercopa per sobre del de la Lliga.
El partit dóna 3 punts importants, però deixa alguns interrogants massa semblants als de la temporada passada: no es veu encara quin és el projecte de la davantera més enllà de Messi i s'ha començat amb unes vacil·lacions en defensa que l'any passat ja van costar massa punts. De la lectura que es faci dels noranta minuts de Pamplona en depenen probablement moltes de les coses que passin a partir d'ara, perquè la victòria d'ahir és aritmèticament meravellosa, però és tàcticament perillosa: a més d'un li podria servir per tapar alguns defectes massa evidents. Atenció.