Una victòria, l’únic remei per al Girona

GIRONAEl Girona ja no respira encant, no juga amb una rialla. Ho fa amb una ganyota, patint. Se sent indefens: a la gespa, perquè la plantilla no pot amb tot; a la llotja, perquè predomina el silenci, qui sap si fruit de l’esgotament. Ningú intenta injectar una mica d’adrenalina, per petita que sigui la dosi. De fet, s’està generant l’efecte contrari, la deixadesa. I encara que les expectatives del passat siguin cosa del passat, algú hauria d’assumir la responsabilitat de com s’ha pogut perdre l’esplendor d’aquesta forma. Mentre l’equip va perdent llocs, els propietaris fan números. Els fan amb el supòsit que el club continuarà a Segona, evidentment. Mala idea, això de donar les coses per fetes, perquè si no reacciona aviat, començant per la visita a Las Palmas (21 h, Movistar LaLiga), s’emportarà un ensurt.

La situació esportiva és tan delicada que fins i tot Francisco ha deixat de ser intocable. Dels darrers 12 partits a la Lliga només n’ha guanyat dos. El descens encara és lluny, a 10 punts i amb molts equips implicats, però també era lluny amb Eusebio i tots recordem com va acabar l’últim curs a Primera. La imatge de la darrera jornada, en què van empatar al descompte, va ser nefasta: sabent que les opcions de ser a dalt s’escapaven no només no va sortir a menjar-se el món, sinó que va pecar de passivitat. A Las Palmas, sense Stuani, Monchu ni Cristóforo, ha d’evitar repetir-ho. “Sempre he defensat que l’objectiu real no és col·locar-nos entre els sis primers i estem acusant el fet de no aconseguir triomfs. Sabia que la temporada seria difícil, però tampoc volem mirar la part baixa”, explica el tècnic d’un vestidor que s’ha reunit aquesta setmana amb l’objectiu de buscar solucions. “Ara és quan es veurà si podem sobreposar-nos i qui està compromès. Hi ha futbolistes que aposten molt pel Girona, i qui no ho faci no jugarà”.