Una victòria feridora
BarcelonaSi al titular que Messi es queda no hi afegim que ho fa contra la seva voluntat, hi falta la part més important. És cert que s’acaben dies de neguit per al barcelonisme, que el 2 a 8 ja no serà l’últim record esgarrifós que guardarem del 10, que podrà tenir un comiat a l’altura de la seva llegenda i que la disputa no acabarà en un jutjat, però em costa veure-hi un final feliç quan el jugador que ens ha donat tantes alegries està atrapat al club de la seva vida.
El que ara ja sabem del cert -com a mínim és la versió de Messi-és que la seva decisió inicial de marxar no era aquest cop una rebequeria arran d’un mal resultat sinó una idea meditada producte de la convicció que el club no té un projecte esportiu sinó una juxtaposició de malabarismes i sobretot del fet que ell ja no es veia amb cor d’aportar-hi la seva màgia.
L’esdevenir dels fets em fa pensar que Messi va voler jugar una partida de cartes intuint la debilitat de Bartomeu, però es va equivocar: no va mesurar bé les seves forces pel que fa a la seva fràgil estratègia legal i va menystenir que se les hauria amb un cinturó negre del caos i l’escapisme. Pel cap baix, hem constatat que no es volia divorciar del club sinó de la persona que el presideix, i tampoc no queda cap dubte que tenia tota la raó moral -legalitat de les clàusules al marge- per fotre el camp. L’únic que el podria desmentir seria el president amb una versió diferent, però em temo que un cop aconseguit l’objectiu de no passar a la història com l’home que va foragitar Messi, ara Bartomeu s’estarà un temps en silenci fins que vingui el pròxim revolt, malgrat que l’hagin acusat de no tenir paraula.
Ara arrenca el procés de reenamorar Messi. Ell diu que es queda amb el compromís intacte, però crec que només Koeman el pot convèncer que aquesta que s’inicia no serà una temporada perduda per a l’equip ni per a ell. Els més optimistes argumenten que s’obre una oportunitat -queda en mans del pròxim president- perquè canviï la idea de marxar, però també som davant el risc potencial que els seus últims mesos entre nosaltres estiguin marcats per la seva agror i la del Barça. Del que no tinc cap dubte és que, si a Griezmann no li vam tenir en compte el documental amb què va deixar a l’estacada el Barça, encara menys li retreurem a Messi aquests deu dies d’incertesa. Però sense entrar en les conseqüències econòmiques de tot plegat -Messi serà lliure d’aquí quatre mesos-, del que no estic tan segur és del fet que encadenar una estrella sigui un bon negoci.