Víctima del tràfic il·legal i de l'explotació: Mo Farah revela la seva identitat

LondresMo Farah, el primer atleta britànic d'atletisme a guanyar quatre medalles d'or olímpiques, ha revelat que va ser víctima de tràfic il·legal i d'explotació –va ser obligat a realitzar tasques domèstiques en contra de la seva voluntat– al Regne Unit a l'arribar-hi fa tres dècades quan era un nen sota un nom fals. La impressionant revelació reescriu significativament la història de la vida de Farah, un dels esportistes més famosos de la Gran Bretanya. També planteja preguntes sobre la seva condició de ciutadania en un país on les batalles per la immigració s'han convertit en els últims anys en un tema polaritzador de la política interna. "La majoria de la gent em coneix com a Mo Farah, però no és el meu nom, o no és la realitat", explica en un documental de la BBC que s'estrenarà aquest dimecres.

"La història real és que vaig néixer a Somalilàndia, al nord de Somàlia, com a Hussein Abdi Kahin, i malgrat el que he dit en el passat, els meus pares mai van viure al Regne Unit", explica Farah en clips del documental que ja s'han publicat. L'atleta, de 39 anys, sempre havia mantingut que va arribar a la Gran Bretanya amb els seus pares com a refugiat. Pensava que posaria en risc la seva ciutadania compartint la seva història, però el govern britànic li ha assegurat que no hi ha res a témer. Un portaveu del ministeri de l'Interior ha dit en un comunicat aquest dimarts que no es prendria cap acció contra Farah i que "suggerir el contrari és incorrecte". Segons les directrius governamentals, els nens no són còmplices del frau o de la representació falsa comesa pels seus pares o tutors. Un advocat que parla amb Farah al documental, Alan Briddock, afirma que no és probable que Farah perdi la seva ciutadania britànica perquè va patir els fets quan era nen i havia compartit la seva història amb les autoritats pertinents.

En el documental, el llorejat atleta explica que el van separar de la seva família després que el seu pare fos assassinat durant la guerra civil de Somàlia. Va ser portat a la Gran Bretanya als 9 anys per una dona desconeguda sota el nom d'un altre nen que no era el seu: Mohamed Farah. Va pensar que es quedaria amb familiars, però la realitat és que es va veure obligat a la servitud domèstica. "Tenia totes les dades de contacte dels meus familiars apuntades i, un cop vam arribar a casa seva, la senyora me les va prendre i just davant meu les va estripar i les va llençar a la paperera, i en aquell moment vaig saber que tenia problemes", explica en el documental. "Si volia menjar, la meva feina era tenir cura d'aquests nens, dutxar-los, cuinar-los i netejar-los" –declara–. I ella em va dir que si volia tornar a veure la meva família, no podia dir res, que si deia alguna cosa, se m'emportarien".  

Fins als 12 anys va ser obligat a fer tasques domèstiques i a cuidar altres nens. Anys més tard, quan estava matriculat a l'escola, Farah va confessar al seu professor de gimnàstica, Alan Watkinson, la seva identitat real. Llavors va ser posat a càrrec de la mare d'un amic. El juliol del 2000, amb l'ajuda de Watkinson, Farah va rebre la ciutadania britànica amb el nom de Mohamed Farah, d'acord amb el relat que recull la BBC. Anys més tard, es convertiria en un dels herois esportius més grans de la història contemporània de la Gran Bretanya.

Un atleta referent

Farah, corredor de distància, va guanyar dues medalles d'or als Jocs Olímpics de Londres del 2012, en les curses de 5.000 i 10.000 metres. Va repetir amb èxit com a campió en les dues curses quatre anys més tard als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, guanyant l'or malgrat una sonada caiguda a la meitat dels 10.000 metres. Farah també va ser nomenat cavaller per la reina Isabel II el 2017. Ha competit en maratons importants des que es va retirar breument de l'atletisme competitiu el 2017 i va establir un rècord nacional després de guanyar la Marató de Chicago del 2018 amb un temps de 2 hores 5 minuts 11 segons. Farah va anunciar recentment que correrà la Marató de Londres d'enguany el 2 d'octubre, la seva primera marató des del 2019.

Copyright The New York Times