Viatge d’anada i tornada per al segon fitxatge més car de la història de l’Espanyol

BarcelonaQuan només tenia 13 anys, Matías Vargas va emprendre un viatge en solitari de gairebé 1.000 quilòmetres des de la seva Mendoza natal fins a Buenos Aires per ingressar a la pensió per a joves jugadors del planter de Vélez Sarsfield. Menys de dos anys després, el patiment d'haver deixat enrere la seva família va portar-lo a abandonar el futbol i tornar a casa. Una decisió que va replantejar-se pocs mesos després, quan va adonar-se que a Mendoza no hi tindria el futur que li esperava a la capital del país. Vargas va decidir tornar-hi per complir el seu somni i ho va fer amb una mentalitat diferent que li va permetre escalar fins a arribar al primer equip de Vélez.

Un viatge similar, d'anada i tornada, que li permeti tornar amb més forces, és el que busca precisament l'àrea esportiva de l'Espanyol, que s'afanya per trobar-li una sortida. El mateix Vargas, que inicialment era reticent a aquesta opció perquè volia convèncer Vicente Moreno, admet ara que una cessió pot ser el millor per recuperar el nivell que s’esperava que mostrés l’estiu del 2019, quan va superar Borja Iglesias com el fitxatge més car de la història de l’Espanyol. 10,5 milions va pagar el club blanc-i-blau a Vélez, que es va reservar el 20% d’una futura venda.

La seva elevada fitxa i el baix rendiment mostrat fins ara el situen com el jugador idoni per alleugerir la massa salarial, però alhora són dos factors que dificulten trobar-li una sortida que permetria al club plantejar-se algun nou reforç. El seu valor s'ha devaluat en dos anys: ha passat d'estar en el radar de clubs europeus com el Roma o el València a rebre l'interès d'equips de Turquia o del Leganés, de Segona Divisió. La subhasta està oberta, encara que ara amb xifres a la baixa.

Vargas va tenir un encaix gairebé immediat a l'Espanyol gràcies a David Gallego, l’entrenador que l’ha sabut entendre millor. Amb ell va tenir moltes xerrades futbolístiques sobre l’estil, protagonista i ofensiu, que plantejava el tècnic català. "M’agrada molt la seva idea de joc. En algunes coses s’assembla a la que teníem a Vélez amb Heinze", va reconèixer l'argentí. En les primeres setmanes al club, l'extrem va admetre que necessitaria un període per assimilar el canvi de cultura futbolística que representava el joc "individualista" que es practicava a l’Argentina amb la mentalitat i l’estil de joc "més col·lectiu, de pensar més i on hi ha menys espais entre línies" d’Europa. 

El preparador de Súria va ser qui millor rendiment li va saber treure, animant-lo a deixar-se anar sobre la gespa. Amb ell va firmar quatre gols i quatre assistències entre les prèvies europees i la fase de grups de l’Europa League, on va deixar mostres de gran qualitat. Sempre, això sí, partint des de l’extrem esquerre, la seva ubicació preferida.

Desubicat pels canvis de posició i de tècnic

El seu rendiment va començar a decaure amb els canvis de posició. Obligat a buscar alguna solució per redreçar el mal inici de curs en Lliga, Gallego el va moure de lloc: el va provar com a davanter, com a mitjapunta pel centre i com a extrem dret. L’argentí va anar perdent confiança fora del seu rol natural, i va acabar del tot desubicat amb els successius cops de timó que hi va haver a la banqueta blanc-i-blava. 

Gallego ha estat l’únic dels cinc entrenadors que l’han dirigit a l’Espanyol amb qui ha jugat més de la meitat dels minuts disputats (66%). Cap dels altres ha sabut reconduir-lo i treure'n la millor versió: 29% amb Abelardo, 27% amb Machín, 22% amb Vicente Moreno i un residual 9% amb Rufete, un dels principals avaladors de la seva arribada al club. 

Ja des del seu primer curs a l’Espanyol, Vargas va entendre que temporalment li tocaria acceptar un paper secundari: “Estic aprenent el rol de revulsiu. Sé que si no jugo he d’estar preparat per entrar i aportar a l’equip el que necessiti. Ho porto amb tranquil·litat, estic compromès i m’esforço per estar a l’equip. És un moment per aportar i ajudar els companys, dins i fora del camp. L’equip és el que importa”. 

El club veu factible recuperar-lo

L’entitat blanc-i-blava esperava que a Segona fes un salt de qualitat, però la realitat és que el curs passat va ser el vintè jugador de la plantilla pel que fa a minuts disputats. Onze titularitats, cap gol i només una assistència en tot un any a la categoria de plata són registres que s'allunyen del que s'esperava d'ell. “Treballa bé, som aquí per ajudar-lo, però el bagatge de minuts que ha tingut des de la seva compra és insuficient. Ara mateix és un futbolista que no té el rendiment i els minuts que esperàvem”, va indicar Rufete al març. La setmana passada l'alacantí va ser encara més contundent: "No és bo ni per a ell ni per al club que perdi un altre any. Si ha de quedar-se, coneix el míster i sap què pensa d'ell i què ha de millorar. Volem que tingui minuts".

La idea de l’entitat és clara: amb 24 anys i contracte fins al 2024, segueix sent un actiu de futur, però urgeix buscar-li una sortida on encaixi i pugui tornar a ser protagonista per recuperar el potencial esportiu que projectava quan el van incorporar.