FUTBOL
Esports12/11/2019

Vells cartells de futbol convertits en tresors per a col·leccionistes

Els pòsters d’altres dècades per anunciar partits viuen una segona vida

Toni Padilla
i Toni Padilla

Cap / D’esportsEls cartells eren un record d’infància de l’Ignasi Solé. Cartells per anunciar xocolata, revolucions, partits de futbol o defuncions. I els cartells han acabat per formar part de la seva vida. O, més ben dit, d’una de les mil vides d’aquest català que aquesta setmana organitza la primera subhasta de cartells històrics dedicats al futbol. La subhasta, a través de la web www.original-poster-barcelona.com, acaba aquest dijous. Però al desembre en farà una de cartells d’altres esports. “Abans la gent s’informava als carrers, mirant les parets. Pots veure l’evolució dels cartells, ja que abans la prioritat era informar de l’horari, del partit. Els cartells expliquen la història”, diu. La subhasta va incloure més de 100 cartells. Del Barça, però també de França, soviètics, d’Israel o d’altres clubs catalans, com l’Espanyol, l’Europa i el Sant Andreu.

L’Ignasi Solé s’ha convertit en un dels grans especialistes en cartells de Catalunya. El 1977 va rebre les claus de la seu de l’antiga impremta Thomas, a la planta baixa de l’edifici del carrer Mallorca obra de Lluís Domènech i Montaner. La família de Solé, que havia tornat a Catalunya amb la caiguda del franquisme, vivia a l’edifici i, quan ell va tornar, va rebre aquell regal. “La Thomas era la impremta modernista per excel·lència. La viuda ho havia heretat tot, però estava tancada des de feia més de 25 anys. Al tornar de l’exili vaig contactar amb ella i em va donar les claus. Recordo que va dir-me «Tu mateix». Vaig trobar-hi de tot. Li vaig portar un ram de flors i una capsa de bombons a la viuda. Gràcies a aquell material vaig entrar en el món del cartell. Hi vaig trobar tota la pedra litogràfica de cartells i altres productes. Més de 200 peces. Algunes van acabar al fons de les aigües del port, ja que qui va comprar l’espai se’n va desprendre. Coses que passaven als anys 70”, recorda. Anys més tard obriria un negoci especialitzat en cartells al carrer dels Assaonadors, a Ciutat Vella. “El cartell va tenir una època molt bona, especialment els històrics, els de la Guerra Civil. L’Estat en solia comprar molts per posar-los als museus. Després, amb la crisi, va costar més”, diu ja jubilat. Un cop tancat el negoci, va decidir continuar actiu utilitzant una pàgina web per vendre els cartells que busca per tot arreu. “La major part de compradors són de l’estranger, on hi ha més tradició de col·leccionisme”, explica Solé, que va viure exiliat molts anys, ja que va ser un dels fundadors del Moviment Ibèric d’Alliberament, el MIL. “Va ser a França on vaig entrar en el món de les antiguitats, concretament els rellotges. Així que tenia experiència en aquest sector i vaig poder utilitzar-la centrant-me en els cartells”, recorda.

Cargando
No hay anuncios

“Els cartells dels anys 50 tenen un gran interès, tot i que no els veus com aquells dels anys 20 que semblen peces de museu”, explica sobre la segona joventut d’aquestes peces que apareixen en pisos, mercats o negocis que tanquen. “Porto 40 anys treballant-hi i m’arriben de tot arreu”, diu. I argumenta per quina raó pot vendre cartells soviètics difícils de trobar a Catalunya. “El cartell explica el dia a dia. A la col·lecció, doncs, tenim cartells que anuncien cromos o films protagonitzats per futbolistes. Abans de la guerra els cartells eren obres d’art, ja que els dibuixants tenien llibertat, però la cosa va canviar amb el franquisme. El cartell dels 50 anys del Barça, obra de Rey Padilla, no era original, ja que calia seguir els criteris estètics de l’època, amb aquella èpica franquista. Després vindrien cartells de Miró o de Tàpies, cartells convertits en tresors”, diu Solé, que es fixa molt en un detall dels cartells, la publicitat. “Pots veure com canvia. A l’època daurada, amb Kubala i Olivella, el patrocinador era Cacaolat. Aquells cartells els podies trobar a les lleteries, els bars... Com que pagava Cacacolat, era on es podia comprar la beguda. Després va arribar una època amb Danone... i posteriorment LaCaixa i Coca-Cola”. Petits tresors que expliquen com era una societat.