“Quan veig un atles m’emociono”

El Rai Puig és un tarragoní que només té 32 anys però que podria explicar tantes històries com per escriure un llibre. Ha palejat entre taurons i balenes, s’ha arribat a estar set hores parat damunt del seu caiac perquè la mala mar no el deixava avançar i ha conegut tribus salvatges que la modernitat encara no ha pervertit. En lloc d’escriure un llibre, aquest “apassionat dels paisatges i la naturalesa” relata les seves expedicions en documentals. Paddling to Alaska narra com, el 2014, es va passar tres mesos sencers palejant tot sol des del Canadà fins a Alaska. Gràcies a una campanya de mecenatge online a canvi de recompenses va poder fer el documental. Ara, quatre anys després, ha tornat a engegar una campanya de mecenatge per explicar la seva última aventura en un nou documental: Solo in Papua. Del fred canadenc a la calor enganxosa de l’illa de Papua a Indonèsia.

Abans d’emprendre aquestes dues grans aventures, el caiac havia dut el Rai a llocs com Groenlàndia, Noruega i la Patagònia. El viatge entre el Canadà i Alaska el tenia fixat a l’agenda perquè és “una de les meques del món del caiac i una de les últimes fronteres salvatges”. La seva última expedició, a l’illa de Papua, situada a l’arxipèlag de Raja Ampat, va néixer escrutant amb la mirada un mapa del món. “Quan veig un atles m’emociono. M’agrada conèixer el nom de cada racó”, explica el Rai, que es va decidir a anar a Papua “perquè mai havia navegat en un clima tropical, prop de la selva”. Les illes “xampinyó” sortint del mar, la biodiversitat i les aigües cristal·lines d’aquest l’arxipèlag el van enamorar. Aquest cop, la seva expedició va ser de 30 dies amb caiac i 30 fent trekking per l’interior de Papua. A peu, va descobrir les “altes i salvatges muntanyes”de l’illa, la terra sagrada dels diferents clans de l’ètnia dani. “Va ser com un viatge en el temps. Són tribus amb un estil de vida molt primitiu”, explica mentre recorda l’hospitalitat amb què el van rebre.

Un alt protocol de seguretat

El Rai prepara les seves aventures mesos abans. Per a l’expedició a Papua va comptar amb diferents espònsors que li van proporcionar el material tècnic. El caiac, de 5 metres de longitud i amb diferents compartiments per guardar-hi la roba, el material i els àpats per a 30 dies, va llogar-lo al seu destí. Abans de partir, cuida tots els detalls amb precisió .També prepara un alt protocol de seguretat. Un localitzador per satèl·lit l’acompanya en les seves grans expedicions. Així va poder tranquil·litzar la seva mare, que, ja el 2014, no es podia avenir que volgués fer una travessia de tres mesos del Canadà fins a Alaska.

La seva família i els seus coneguts s’han hagut d’acostumar als seus viatges i a la seva passió pel mar, que té des de ben petit. Amb la família passaven les vacances d’estiu a la Costa Brava i va aprendre a agafar els rems anant amb piragua inflable amb el seu pare. Anys més tard es va llicenciar en INEF i es va especialitzar en cursos de caiac de riu. D’una passió infantil, als estudis i, finalment, al món laboral. Buscant feina un estiu va conèixer el Pau Calero, gerent d’una empresa de caiac a la Costa Brava. A partir d’aquí va descobrir el caiac de mar, que, a més d’una passió, es va convertir en la seva feina: guia de caiac. “No és només una feina de temporada. Ben equipat, es poden fer sortides tot l’any”, explica el Rai, que considera el caiac com “un mitjà que permet arribar a llocs on, d’una altra manera, seria més complicat”.

El Rai gaudeix guiant grups de caiac a qui explica les seves històries. Les seves aventures, però, les emprèn sovint sol. “És complicat, ja que hi ha moments en què pots arribar a patir per la teva seguretat i ningú et pot ajudar. Però , d’altra banda, és un mateix qui pren les seves decisions. Cada equivocació o cada encert només depèn de mi. Com cada repte superat”. Tot i viatjar sol, li encanta compartir les seves experiències quan torna. Per aquest motiu, va fer Paddling to Alaska i, ara, vol tirar endavant Solo in Papua. Darrere dels seus relats busca enviar un missatge clar: “Si tens un somni, converteix-lo en un projecte. És el primer pas perquè sigui una realitat”. Aquesta és una de les màximes d’un aventurer que gaudeix descobrint el món “a poc a poc, però intensament”.