Per valors o per diners, no tots els grans clubs volen la Superlliga

BarcelonaAmb l’anunci de la creació de la Superlliga, les accions d’un dels seus impulsors, el Juventus, van pujar a la borsa. I alguns clubs que en queden fora, com el Lió, veuen com baixen. La iniciativa ho ha alterat tot, en el món del futbol, i ha dividit també el front comú que els grans clubs europeus havien fet en els últims anys. Els 12 membres fundadors d’un torneig que encara no existeix confiaven poder enrolar-hi el Bayern, el vigent campió continental, però els bavaresos se n'han desmarcat. No han sigut els únics, ja que tampoc el Borussia de Dortmund ha volgut fer el pas. Si a Alemanya existeix un bloc comú de condemna, altres equips de primer nivell, especialment el PSG, tampoc han acceptat sumar-se a aquesta iniciativa. Les raons són diferents.

El president del consell directiu del Bayern Munic, Karl-Heinz Rummenigge, va encarregar-se de trencar el silenci del club alemany afirmant: “No crec que la Superlliga pugui solucionar els problemes econòmics dels clubs europeus derivats pel coronavirus. Més aviat, tots els clubs d’Europa haurien de treballar de manera solidària per garantir que l’estructura de costos, especialment els salaris dels jugadors i els honoraris dels agents, s’ajusti als ingressos perquè tot el futbol europeu sigui més racional”. El Bayern, a diferència de molts dels clubs fundadors de la Superlliga, no té problemes econòmics, i presenta beneficis fins i tot en temps de pandèmia. A més, forma part d’una lliga, l’Alemanya, amb una organització diferent. “A la Bundesliga existeix el sistema conegut com a 50+1, que permet a empreses privades comprar accions d'un club però sense tenir la majoria, deixant com a mínim el 51% de les accions als socis. Per tant, els aficionats poden bloquejar aquest moviment, i la majoria hi estan en contra, aquí". "[A Alemanya] Els estadis són plens i als aficionats se'ls escolta. De fet, la pressió dels aficionats ha fet que ja no es juguin més partits els dilluns per la televisió”, diu el periodista Hannes Gasberger. “A Alemanya es valora molt la tradició, i es troba l’equilibri amb la modernitat. I per això es valora tant la Bundesliga com la Champions. Com que el sistema els funciona no els cal canviar”, afegeix. De fet, Rummenigge va deixar clar que “el Bayern no ha participat en la planificació d’una Superlliga": "Estem convençuts que les reformes de la Lliga de Campions són el pas adequat per al desenvolupament del futbol europeu”. En la mateixa línia s’ha pronunciat el Borussia de Dortmund, l’altre club alemany que hauria pogut entrar a la Superlliga d’inici.

Televisió i poder

El cas del PSG, en canvi, és ben diferent. De fet, seria una suma de factors en què es barregen la política i els diners. El club francès va ser comprat ja fa anys per un fons inversor de la família reial de Qatar, el fons QSI, que va posar com a president Nasser al-Khelaïfi. De fet, Al-Khelaïfi segurament aconseguirà pujar encara més en l’organigrama directiu de la UEFA ocupant el lloc del president de la Juve Andrea Agnelli, durament criticat pel president de la UEFA, Aleksander Ceferin, per haver mentit quan li preguntava si era cert que planificaven una Superlliga.

El fons QSI és el mateix d’on surten els diners del grup televisiu BeIN Sports, que té els drets de la Champions en diferents racons del món fins a l’any 2024. Destruir la competició quan en tens els drets per als pròxims anys no sembla una bona idea per al PSG, que també aspira a poder guanyar el torneig abans que desaparegui, evolucioni o tingui un nou nom. Dels quatre semifinalistes aquest any, de fet, és l’únic que no s’hi ha sumat. I tot sense oblidar que els diners de Qatar van arribar al PSG en una jugada de geopolítica del govern de Doha, que té en França el seu gran aliat europeu. I el govern francès està en contra de la Superlliga. Al-Khelaïfi, doncs, de moment es mantindria fidel als seus aliats, tant els polítics a París com els de la UEFA, on confia reforçar la seva posició mentre li toca negociar la renovació de Neymar i Mbappé. Per una banda, si la Superlliga fos una realitat, aquests podrien tenir la temptació de marxar a un torneig amb partits de primer nivell i sous. A la vegada, marxar a la Superlliga els podria deixar sense participar en el Mundial amb la selecció.

També l'Ajax ha fet un comunicat on es posiciona en contra d'aquesta idea. Edwin Van der Sar, exjugador i portaveu del club, ha explicat que "aquesta informació és una decepció, hem estat presents a moltes reunions de l'Associació Europea de clubs parlant de les reformes que cal fer a la Champions, i donem suport a la proposta de la UEFA". També el Porto, campió dos cops del torneig, hi va dir la seva a través del president, Pinto da Costa, que va explicar que ha tingut “contactes informals” en què va declinar formar part del projecte: “La nostra lliga i les normes de la UE no ho permeten”.