El valor de recuperar el mite de Lochte

BarcelonaLa carrera de Ryan Lochte va passar de l’èxit a la indiferència en només quatre anys. El 2012 era la cara de l’esport nord-americà, després de superar els ors de Michael Phelps als Jocs de Londres i convertir-se en el motlle més fi del Somni Americà (vida ordenada, atractiu i amb èxit). El novaiorquès té des d’avui una nova oportunitat per reflotar la seva carrera en els Campionats Nacionals dels Estats Units que es disputen a Stanford. Torna a la natació oficial després de complir una sanció de 14mesos per haver-se sotmès a un tractament intravenós (IV) en una clínica especialitzada. Aquests centres ofereixen un servei regularitzat, que s’utilitza en metodologia esportiva o rutinària.

El pacient rep un paquet de vitamines per restablir els seus valors en sang que estiguin per sota de la mitjana. Són substàncies legals, però el seu ús està limitat. Consumir-ne en excés manipularia els temps d’un procés de recuperació normal i podria camuflar fàrmacs il·legals en un control antidòping. La Federació Internacional entén que tots els nedadors han de partir d’un topall comú, prèviament regulat, i a partir d’aquí destacar per les seves característiques. Les infusions per via intravenosa d’un volum de 100 ml o superior en un període de 12 hores estan prohibides. L’agència nord-americana d’antidopatge (Usada) matisa que es pot superar aquesta dosi si ho justifica una excepció terapèutica (TUE), en un tractament hospitalari o un procediment quirúrgic. No era el cas de Lochte.

Una aposta federativa

“Tot el que vaig fer va ser legal, però les normes existeixen i hem obeir-les. No penso desistir, seguiré treballant amb l’objectiu d’arribar a Tòquio 2020”, va dir el nedador quan va esclatar l’escàndol. Primer ha de demostrar competitivitat als Campionats Nacionals. La natació nord-americana ha fet tots els possibles per recuperar una de les icones de l’última dècada. La suspensió de Lochte va iniciar-se oficialment el 24 de maig del 2018, el dia en què va publicar la fotografia del delicte, no quan va sortir la sentència, mesos després. La Federació va donar per bones les marques que va fer a l’Annual Mel Zajac International del Canadà per participar en el campionat local.

Es va classificar per als 100 metres lliures, els 100 esquena, els 100 papallona i els 200 i 400 estils. El nedador va disputar les proves entre el moment d’obrir-se la investigació i l’inici dels 14 mesos de suspensió. Legalment els temps no haurien de tenir validesa, però Lochte és Lochte. Rep un tracte d’emblema. L’organització dels Nacionals va evidenciar la seva posició concedint-li un temps fictici perquè superés el tall a la disciplina de 200 metres lliures. Una excepció per veure’l més estona a l’aigua. Volen recuperar-lo.

La nova fornada nord-americana

Lochte s’exposa a Stanford. “Aquest noi ha tornat”. La frase encapçala el seu perfil d’Instagram. El missatge no l’ha escrit el seu equip de comunicació. És una publicació de la marca de productes per a nedadors que el patrocina. El nedador torna al xou mediàtic i no ho anuncia per la porta gran. És simptomàtic. Ara vol rodar-se per lluitar per un lloc a les Olimpíades de Tòquio 2020. Primer ha de demostrar que té nivell als campionats locals. Els registres serviran per contextualitzar la seva carrera i veure si té opcions reals en els Trials Olímpics que se celebraran el 2020.

Tindrà competència. La natació nord-americana ha canviat. Caeleb Dressel, de 22 anys, sembla que ha agafat el testimoni de Michael Phelps. Tots dos van guanyar l’or als relleus de 4x100 metres lliures als Jocs Olímpics de Rio. Sembla que ara és el moment del nedador més jove. Va afegir vuit medalles -sis d’or i dues plates- dels Mundials de Natació als set ors que va aconseguir a l’edició de la prova internacional del 2017. És jove i domina la papallona i l’estil lliure. Però n’hi ha més: Luca Urlando, també als Nacionals, té 17 anys i és un dels tres millors nedadors de papallona del món.