Jessica Vall ja té l’or que buscava

BarcelonaAra fa uns anys, el 2012, Jessica Vall, mirant per televisió els Jocs Olímpics de Londres, va decidir que volia viure en primera persona què era ser olímpica. Parlant-ne amb l’entrenador, Jordi Jou, va començar a treballar en aquesta direcció passant per camins que pocs esportistes de primer nivell, especialment nedadors, recorren. Perquè no va deixar de treballar al laboratori de l’Institut Hospital del Mar, on una de les persones clau en la seva carrera de medicina va ser el pare d’una altra campiona a la piscina, Ona Carbonell. Quatre anys després dels Jocs de Londres, Vall ja era olímpica als de Rio de Janeiro. I ahir, a Copenhaguen, la nedadora del CN Sant Andreu va guanyar per primer cop una medalla d’or en uns Europeus, els de piscina curta, després de batre el rècord d’Espanya a la final dels 200 metres braça.

Vall, amb un temps de 2:18.41, va superar en 1.12 segons la danesa Rikke Moller Pedersen, medalla de plata, i la belga Fanny Lecluyse, campiona fa dos anys a Netanya (Israel), cita on Vall havia guanyat dues medalles, cap d’or. I és que la catalana també havia pujat al podi en Europeus de piscina llarga i Mundials de piscina curta, però mai a la part superior del podi, per sobre de les rivals. “Estic molt contenta, és el premi a la feinada d’aquests mesos. M’he sentit bé des del primer dia”, va explicar la nedadora del Sant Andreu.

Fidel al seu costum de començar les curses lentament, per anar millorant de mica en mica, Vall va passar els primers 50 metres de la prova en una discreta setena posició, a 35 centèsimes de la seva gran rival, la danesa Rikke Moller Pedersen, que encapçalava la classificació. I, braçada a braçada, s’hi va anar acostant, superant rivals i millorant els temps. A la meitat de la prova ja era quarta i amb un nou canvi de ritme es va situar en la primera posició a falta de 50 metres. Les rivals, sense capacitat per seguir-la, van veure com Vall tornava a ser la més ràpida en els dos últims trams, fins al 2:18.41 final. A la capital danesa, Vall ha superat les seves millors marques tant als 50, els 100 i els 200 metres braça, cosa que la situa com una de les grans favorites per als pròxims Europeus de piscina llarga de Glasgow, en què sí que participarà la seva gran rival ara mateix a Europa, la russa Yulia Efimova, absent de la cita danesa i vigent campiona mundial dels 200 braça.

Dues medalles

Dissabte, Vall ja havia aconseguit el bronze als 100 braça, després de trencar per tercer cop en 24 hores el seu propi rècord estatal. Als 29 anys, la nedadora del Sant Andreu viu el millor moment d’una carrera que molts creien que mai arribaria fins aquí, perquè va prioritzar els estudis quan va acabar biomedicina. Va ser llavors quan, sense deixar la formació acadèmica, va tornar a entrenar-se durament, amb el suport necessari del Sant Andreu per poder preparar-se per ser als Mundials de Barcelona de l’any 2013. A l’Europeu de Berlín del 2014, Vall va pujar per primera vegada a un podi internacional amb la medalla de bronze en els 200 braça. Un any després, al Mundial de Kazan, va tornar a aconseguir un bronze.

I després de ser olímpica a Rio ha continuat millorant. Tant, que ara mateix aquesta dona que va començar a fer braça quan tenia tot just tres anys pot treure pit perquè tots els rècords estatals de la modalitat porten el seu nom. Un premi a una carrera complicada en què ha passat per les piscines del Catalunya i el Mediterrani fins a arribar a l’entitat andreuenca, un dels clubs que més bé treballa la natació els últims anys. Des de fa alguns mesos, el seu dia a dia s’ha desenvolupat entre un laboratori, el CAR de Sant Cugat i una piscina on, braça a braça, ha lluitat per un somni que s’ha fet realitat als 29 anys.