Els vaixells que necessiten ciclistes a bord per volar més ràpid

Barcelona"Al ser una competició de vela, amb vaixells, la gent pensa en embarcacions navegant. Però no, volen. S’aixequen sobre l’aigua", comenta Magnus Wheatley, historiador de la Copa Amèrica de vela. Aquests dies per primer cop s’han pogut veure els vaixells que participaran a la 37a edició de la Copa Amèrica de vela, competició que per primer cop s’organitzarà a Barcelona aquest agost, amb la gran final a l’octubre. El primer a mostrar-se al món ha estat l’equip suís Alinghi Red Bull Racing, amb seu precisament a Barcelona. En una cerimònia amb presència dels Castellers de Barcelona, els suïssos han anat més de pressa que els altres posant per primer cop un model AC75 a les aigües catalanes. Després ha estat el torn dels vigents campions, el Team New Zealand, i dels italians del Luna Rossa, amb una cerimònia a Càller. Els vaixells dels equips dels Estats Units, França i Anglaterra ja han arribat a Barcelona, però segueixen amagats i sense data d'estrena.

Tots els equips han treballat anys d’amagat, ja que malgrat que les normes de la competició provoquen que les naus siguin similars, es poden fer petits retocs que marquen diferències. En el passat s’han vist casos d’espionatge, amb càmeres sota l’aigua, espies i pirates informàtics, ja que tenir informació sobre el vaixell rival pot decidir la sort de la competició esportiva més antiga del món. Una copa en què els últims anys s’ha vist un canvi radical amb l’aparició dels models AC75 i la navegació amb foils. És a dir, "vaixells en què un cop s’agafa velocitat, el casc s’eleva sobre l’aigua, i queda volant, tocant només el mar amb el timó i unes ales laterals, els foils, que permeten donar estabilitat i ajudar a girar" resumeix Wheatley.

Per aquesta edició de la copa, els sis equips inscrits navegaran amb models AC75 de nova generació. Els equips ja han anat mostrant els vaixells, però encara amaguen detalls com la posició de les ales laterals (els foils), o la disposició d’alguns elements. Els models AC75 es van estrenar per primer cop en l’edició 2021 de la Copa Amèrica, a Auckland (Nova Zelanda), quan l'Emirates Team New Zealand va defensar el seu títol de campió amb èxit. Com que es tractava de vaixells molt moderns, llavors es va permetre a cada equip construir dos vaixells diferents, per tenir més opcions d’èxit. Ara que tothom ja té més experiència, els equips només han pogut construir un vaixell nou. Amb ell perseguiran la glòria.

En cada edició de la Copa, l’equip guanyador, en aquest cas aquell de Nova Zelanda, fixa les condicions amb què es competirà, començant per l’escenari, en aquest cas Barcelona, o l’estil de vaixell, la xifra de tripulants o quants models d’embarcació es poden fer. Si el 2021 van ser onze tripulants i dos vaixells AC75 per cada equip, aquest any serà un sol vaixell i la tripulació es redueix a vuit persones. Altres canvis de petits detalls han permès un estalvi de pes d'aproximadament una tona respecte als models del 2021 que juntament amb l'augment de l'envergadura del foil, haurien de millorar la velocitat d’uns vaixells que pel seu disseny, s’eleven sobre l’aigua quan agafen grans velocitats, quan s'acosten als 50 nusos. Uns 95 km per hora.

A part del nombre de tripulants, la novetat clau d'aquest cicle és la reintroducció de cyclors, que van ser desenvolupats per primera vegada per l’equip de Nova Zelanda quan van guanyar el 2017. Element que van fer desaparèixer el 2021 i ara torna a l’edició barcelonina. Bàsicament, es tracta d’un element en què més que mariners, fan falta ciclistes a bord. Als AC75, el sistema hidràulic que permet ajustar i controlar les veles, entre altres coses, és accionat per aquests cyclors, una mena de bicicletes estàtiques. "En el passat, per moure les veles es depenia de la força dels braços, però l’equip de Nova Zelanda va sorprendre el 2017 aconseguint generar més energia i navegar més de pressa gràcies a la força de les cames de ciclistes", explica Wheatley. Els quatre cyclors es col·loquen en una àrea designada al vaixell per optimitzar la producció d'energia. Els pedals estan connectats a un sistema de bombes hidràuliques que converteixen el pedaleig en pressió hidràulica.

Ciclistes a bord

La necessitat de tenir a bord persones amb cames fortes ha provocat que els equips fitxin ciclistes com Simon van Velthooven, de Nova Zelanda, que va guanyar la medalla de bronze en la disciplina keirin als Jocs Olímpics de Londres el 2012 o el nord-americà Ashton Lambie, antic campió del món en persecució, un ciclista famós pel seu bigoti nascut a Nebraska, ben lluny del mar. Les seves cames l’han dut a formar part d’aquests vaixells que són una evolució d’aquells models del 2012 que, per primer cop, van elevar-se sobre l’aigua gràcies als foils. A l’equip italià Luna Rossa han apostat per cinc persones als cyclors que provenen del món del rem, com els medallistes olímpics Romano Battisti i Bruno Rosetti, així com l’exciclista Paolo Simion, que va participar en una edició del Giro. Als suïssos de l’Alinghi, tenen ciclistes com Théry Schir o un exatleta de fons olímpic, Franco Noti.

"El primer cop que es va filtrar una fotografia del catamarà de Nova Zelanda volant sobre la badia d’Auckland, entrenant de cara a la Copa del 2012, la gent creia que s’havia manipulat la foto amb Photoshop. Ningú podia imaginar que una nau gran com aquesta podia anar tan ràpidament com per elevar-se i mantenir-se sobre l’aigua", recorda Wheatley. La idea era treure la tradicional quilla sota el vaixell, per afegir dues ales laterals, els foils, que es poden accionar, per acostar-les a l’aigua i mantenir l’equilibri d’una nau que a vegades, veu com només toca l’aigua el petit timó, i això provoca que sembli que la nau voli. "L’equip de Nova Zelanda ho va dissenyar i provar d’amagat en un llac a l’interior de les muntanyes el 2011, per tal d’evitar els espies d’equips rivals. Va ser una autèntica revolució", afegeix l’historiador britànic.

Ara, tots els equips ja dominen aquesta tècnica. Segons les normes de la vigent edició, alguns elements clau com el pal principal, els braços d'alumini i la seva hidràulica són components d'estoc que s’entreguen per igual a tots els equips. "Però tots troben la forma de sorprendre amb altres detalls, sempre", diu Wheatley, que explica que els canvis introduïts als AC75 d’aquest any s’han fet pensant en adaptar-los a l’escenari mediterrani de la copa, per permetre que sigui més fàcil que naveguin també els dies de poc vent. Un dels canvis, per exemple, és la nova vela major de doble pell que impulsa aquests vaixells de 20,72 metres i 6,5 tones de pes. Uns vaixells pensats per volar que aviat es podran veure entrenant a Barcelona gràcies a la presència de l’equip suís. Nord-americans, britànics, francesos i italians tenen pensat començar navegant a casa seva, per traslladar-se en els mesos que venen a Catalunya, llestos per la fase de la Copa de l’agost, en què els cinc equips lluitaran per veure qui desafia els campions de Nova Zelanda a la final de l'octubre vinent.