Dimarts, abans de rebre l’Elx i encara emprenyat pel paperot de concedir un empat al Cadis, Koeman va posar deures als veterans de l’equip: confiem en el futur de Pedri o Araujo, però no són els que han d’estirar del carro ara. I com que el missatge no va quallar, perquè Messi va haver de resoldre un altre partit que anava pel pedregar davant la passivitat general, ahir el tècnic es va autoesmenar.
Koeman va assenyalar que l’argentí tot sol ha marcat més gols que la resta de davanters junts i va aclarir que, quan instava capitans i veterans a prendre la responsabilitat, es referia a més integrants de la plantilla.
La trista realitat del Barça és que els miracles de Messi abans servien per competir amb els millors equips d’Europa i que ara són imprescindibles fins i tot per superar un equip que malda per evitar el descens. Una evidència que constata l’inexorable decadència del millor futbolista de la història, alhora que retrata l’acomodament dels que l’acompanyen.
Koeman es va guardar d’emprar el concepte cruyffista de les vaques sagrades, potser perquè en l’actual Barça només n’hi ha una. Hi ha altres futbolistes llegendaris que poden liderar però que, per demarcació, no decidiran partits, i també hi ha un sector del vestidor etiquetable com a classe mitjana –no pas pel seu sou– que s’escaqueja. Penso en gent com Griezmann o Dembélé, que haurien de prendre exemple de De Jong, i no esperar que els facin la feina.
Perquè l’èxit no és jugar al Barça, sinó demostrar que t’ho mereixes. Perquè estem en un tram de la temporada en què ha de sumar tothom per sobreviure, i perquè potser l’any vinent ja no tindrem la vaca sagrada i la responsabilitat de derrotar l’Elx recaurà en ells.
