La Seu d’Urgell, capital mundial del piragüisme

BarcelonaLa Seu d’Urgell acull des de dimecres el Campionat del Món de piragüisme, una prova clau en què es decideixen els països que seran als Jocs Olímpics de Tòquio 2020. Un total de 510 palistes (382 en eslàlom i 128 en descens) de 65 països lluiten per les medalles i pel bitllet olímpic en la modalitat d’eslàlom. El Parc Olímpic del Segre torna a ser la capital mundial del piragüisme.

La Federació Espanyola hi és representada per 23 palistes, entre els quals els bascos Maialen Chourraut (or als Jocs Olímpics de Rio 2016) i Ander Elosegi (vuitè a Rio). La catalana nascuda a la Seu d’Urgell Núria Vilarrubla és una de les palistes d’eslàlom més aclamades de la prova. “Competir a casa és molt especial, amb tota la gent que conec i estimo. La Seu és una ciutat petita i només sortir al balcó ja es respira el Campionat del Món”, explica Vilarrubla, que als 9 anys va començar a agafar els rems seguint una tradició que venia de família i ja fa més d’una dècada que és professional.

“L’eslàlom té moltes variables i el resultat pot canviar molt, però em sento molt preparada”, diu l’urgellenca, que defineix la seva modalitat com “la versió més poètica del piragüisme”. “Hem de fer un recorregut passant entremig dels pals que ens guien pels corrents que he d’agafar. Com que hem d’aprofitar tots els moviments de l’aigua sembla que estiguem contínuament ballant”. La Núria estima la Seu i per a ella és un orgull competir a casa, en un canal que coneix bé: “Si el comparem amb els altres canals internacionals del circuit, és més estret i fa que hagis de ser molt precís”.

Pel que fa al descens, German Jiménez, membre del Sicoris Club i seleccionador de la Federació Espanyola, descriu la seva modalitat fent un paral·lelisme amb el món del motor: “L’eslàlom seria com el ral·li, i el descens, com la Fórmula 1. Són dos esports molt ràpids, però l’eslàlom permet més moviments i hi ha revolts més tancats, i el descens és encara més ràpid”.

Per a Jiménez, competir a la Seu també significa fer-ho a casa. “Els últims quatre anys hem competit força aquí, tot i que, en general, ho fem en altres països -com França, Itàlia, Eslovènia, Bòsnia, Àustria, Alemanya i la República Txeca-. Ser a casa ens dona un plus de tranquil·litat”. També va començar ben aviat -amb 11-12 anys- seguint una tradició de part de tiet, i ja fa gairebé 25 anys que rema. A diferència de l’eslàlom, el descens no és olímpic. Això significa menys subvencions i recursos. Jiménez esgarrapa hores al dia per fer l’esport que l’apassiona i guanyar-se la vida com a enginyer industrial.

1999, 2009 i 2019

És la tercera vegada que la Seu acull el Campionat del Món després de fer-ho el 1999 i el 2009. Tot plegat s’ho mira amb orgull Ramon Ganyet, responsable del Comitè Organitzador de la prova i director de les obres del Parc Olímpic del Segre ara ja fa 29 anys, quan els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 van acollir les competicions d’eslàlom en uns Jocs en què el piragüisme va entrar al programa oficial per primer cop.

“Els Jocs van ser un impuls per a tot el país, i aquí, a la Seu, un lloc allunyat, vam aconseguir posar la ciutat en el pla internacional d’esport d’alt nivell”, valora Ganyet. Pel que fa al canal de la Seu, explica que va ser una obra innovadora i que va fer escola: “D’una banda, per un sistema de reciclatge de l’aigua, i, de l’altra, perquè quan no hi ha competició serveix com a generador d’electricitat. També destaca l’aplicació d’un sistema de remuntadors que permet als esportistes tornar a l’inici del canal sense haver de baixar de les barques, un fet que ajuda molt en l’entrenament”, resumeix Ganyet, que també recorda que van pensar molt “com potenciar les retransmissions televisives i, així, afavorir l’espectacle”. Tot al servei del millor piragüisme mundial en un parc que és de referència.