L’últim salt de Javier Fernández

BarcelonaA finals de novembre va anunciar que ho deixava estar, que es preparava per a l’Europeu de Minsk i es retirava. “He de pensar en el nivell de competició en què vull estar perquè el meu cos i la meva ment no hi arriben... He d’acceptar-ho”, reconeixia Javier Fernández, un petit miracle nascut en un país on el gel i el fred, com el que ens ha acompanyat durant aquesta setmana, no són gaire ben rebuts. Té 27 anys, però a partir d’ara vol centrar-se en el xou de patinatge artístic sobre gel que ha muntat, Revolution on Ice, i en el qual, acompanyat d’altres patinadors (alguns ja retirats), recorre Espanya fent exhibicions. “Quan s’acaba la teva carrera esportiva, no tens res, estàs sol. El patinatge m’ho ha donat tot. És la meva professió i vull que també sigui el meu futur”, deia el madrileny, que omplirà les hores a partir d’ara entre les exhibicions i el seu futur professional com a entrenador en un centre d’alt rendiment encara per definir.

Aquesta temporada, més centrat en el seu nou projecte que en la competició i després d’haver abandonat el seu apartament a Vancouver -on ha estat els últims anys perfeccionant la seva tècnica al costat de l’entrenador Brian Orser i del seu company i rival Yuzuru Hanyu-, s’ha esforçat de valent per aconseguir el setè or consecutiu a l’Europeu. Amb nervis i algunes errades, va començar a forjar-lo dijous amb el programa curt La malagueña, amb el qual va guanyar el 2016 per segon cop el Mundial i que va acabar de segellar ahir amb el programa llarg en què representa el Quixot. Amb aquesta creació va penjar-se el bronze als Jocs Olímpics d’Hivern de Pyeongchang. Set Europeus consecutius amb els quals iguala els de Ievgueni Pliúsxenko, un dels seus ídols de joventut, tot i que el rus no els va aconseguir de manera consecutiva. La seva fita, abans, només l’havia aconseguit Karl Shäffer, que en va sumar vuit del 1929 al 1936, mentre que al davant només té els nou d’Ulrich Salchow que ningú més ha assolit en tota la història.

Ell tampoc, ja que es planta amb set. El hombre de la Mancha ha sigut la seva última coreografia davant la mirada atenta dels jutges. A partir d’ara, Javier Fernández seguirà cordant-se els patins, però els entrenaments ja no seran tan exigents. No haurà de fer diàriament programes llargs un darrere l’altre, fins a la sacietat, durant hores i hores sobre el gel, vigilant que la recepció dels salts sigui amb el fil correcte de la fulla del patí. Ara tan sols gaudirà mentre llisca sobre el gel, preparant les exhibicions que l’il·lusionen i amb les quals vol donar a conèixer -una mica més- el seu esport arreu del territori espanyol, però també sortir a altres països, com ara Qatar, el Japó, la Xina o Mèxic.

Charles Chaplin, Don Quixot, Jack Sparrow, Elvis Presley i Fígaro, entre d’altres, són els personatges que ha interpretat durant tots aquests anys aquest noi tímid que quan es calça els patins es transforma i vola sobre el gel. I d’entre tots, per acomiadar-se de la competició, ha triat els dos programes que més l’han marcat per disputar aquest Europeu de Minsk que avui posa el punt i final amb la tradicional gala d’exhibició.

A partir d’avui s’obre per al patinador madrileny una nova etapa, amb incerteses. Com quan amb 17 anys va fer la maleta i va marxar a Nova Jersei sol, sense la seva família, amb el rus Nikolai Morozov per entrenar-se als Estats Units. Va ser una experiència que no del tot gratificant per a Javier Fernández, però que el va ajudar a créixer com a persona i com a professional. Allò, a més, li va permetre, després de tornar a Espanya, plantejar-se anar a entrenar-se a Toronto amb Brian Orser, el tècnic que gairebé li ha fet de pare durant tots aquests anys i que li va donar l’impuls definitiu per convertir-se set cops en campió d’Europa i dos cops en campió del món d’un esport que al seu país, fins que ell no va treure el cap, era minoritari i seguit per poca gent.