Guerra oberta pel futbol a Europa

Guerra oberta a l’elit del futbol continental. Mentre la Superlliga europea de clubs avança i ja té 12 grans equips compromesos a tirar-la endavant -entre els quals el Reial Madrid, el Barça i l’Atlètic-, la UEFA i les federacions i lligues estatals han esclatat de ràbia i ahir van publicar un dur comunicat conjunt que titllava el projecte de “cínic”. Passada la mitjanit de dilluns, els dotze clubs fundadors van fer oficial el naixement dels fonaments d'aquesta competició que sacsejarà de dalt a baix el panorama futbolístic d'Europa.

Després d’anys de rumors, converses i reunions entre bastidors dels presidents dels grans clubs del continent, la UEFA veu de veritat amenaçada la seva gran competició, la Lliga de Campions, atès que la hipotètica Superlliga europea podria caminar a partir de la temporada 2022-2023 en un macroprojecte que, si bé s’ha mogut en l’opacitat els últims temps, ja és una realitat. “[La Superlliga] és un projecte que es basa en l’interès d’uns quants clubs en un moment en el qual la societat necessita més solidaritat que mai. Estudiarem totes les mesures de què disposem, a tots els nivells, tant judicials com esportives, per evitar que això pugui passar. El futbol es basa en competicions obertes i en el mèrit esportiu; no pot ser d’una altra manera”, diu el comunicat de la UEFA. 

Les paraules de la màxima entitat del futbol europeu van dirigides als 12 grans clubs d’Europa que s'han compromès per escrit a tirar endavant una Superlliga que compta amb el Reial Madrid de Florentino Pérez i amb el Manchester United com a principals impulsors. A banda del conjunt blanc i de l’entitat red devil, també han donat llum verda al projecte el Barça, l’Atlètic de Madrid, cinc equips més de la Premier League -el Liverpool, el Manchester City, l’Arsenal, el Chelsea i el Tottenham- i tres de la Serie A -l’Inter, el Milan i el Juventus-. En canvi, no s’han postulat tan clarament (no han signat el document que garantiria la seva implicació) els grans clubs de França i Alemanya -PSG i Bayern Munic-, tot i que també s’espera que formin part de la competició perquè són equips de l’elit futbolística continental.

L’expresident blaugrana Josep Maria Bartomeu també va ser un dels grans impulsors del projecte, tal com ell mateix es va encarregar de recordar en el seu discurs de comiat quan va dimitir: “Puc anunciar que ja hem aprovat els requeriments per formar part d’una Superlliga europea. La decisió de jugar la competició haurà de ser ratificada per la pròxima assemblea”. Durant la campanya electoral, el nou president blaugrana, Joan Laporta, en resposta a una pregunta sobre aquesta qüestió, va afirmar que és un tema que s’hauria d’estudiar però no s’hi va oposar. “Estem oberts a la Superlliga. Que ens expliquin el projecte amb detall per prendre una decisió. El que sigui generar més ingressos és benvingut, però volem conèixer el projecte en profunditat abans de decidir”, va exposar al gener.

El Barça, un dels "clubs fundadors"

Tres mesos després, el club blaugrana ha fet públic un comunicat aquest dilluns al matí on s'autoproclama "club fundador" de la nova Superlliga. "Els clubs fundadors esperen mantenir converses ben aviat amb la UEFA i la FIFA a fi de buscar les millors solucions per a la Superlliga i per al conjunt del futbol mundial", indica el Barça, que afegeix que la competició començarà "el més aviat possible".

Des del punt de vista dels equips fundadors, la Superlliga permetrà que "els millors clubs i els millors jugadors puguin competir entre ells de manera més freqüent" i asseguren que la pandèmia ha posat sobre la taula la necessitat de canviar el model econòmic del futbol europeu: "La pandèmia ha revelat que una visió estratègica i un enfocament comercial són necessaris per augmentar el valor i les ajudes en benefici de la piràmide del futbol en el seu conjunt. En els últims mesos s'ha mantingut un diàleg intens amb els òrgans de govern del món del futbol sobre el futur de les competicions europees. Els clubs fundadors creuen que les solucions proposades pels reguladors no resolen les qüestions fonamentals, que passen per la necessitat d'oferir partits de més qualitat i per obtenir recursos financers addicionals per al món del futbol".

"El Barça, fidel a la seva història i al seu lideratge en el marc del futbol europeu, es posiciona una vegada més com a club capdavanter a l’hora de liderar els grans canvis que requereix el món del futbol i sempre pensant en el màxim benefici per al club des del punt de vista esportiu, institucional i econòmic", conclou el comunicat de l'entitat blaugrana, que afegeix que la intenció dels clubs fundadors és crear també una Superlliga femenina, un cop la masculina s'hagi posat en marxa.

Amenaça de la Lliga

Davant del suport a la iniciativa de Madrid, Barça i Atlètic, el president de la Lliga, Javier Tebas, no va tardar ahir a compartir mitjançant les xarxes socials el comunicat de la UEFA i va qualificar els impulsors del projecte de “gurus embriagats d’egoisme i insolidaritat”. Tampoc es va estar de recordar que “tant la UEFA com el conjunt de lligues d’Europa i la Lliga porten temps treballant” per plantar cara als clubs que opten per la Superlliga. Dit d’una altra manera: Tebas va amenaçar Barça, Madrid i Atlètic de deixar-los fora de la Lliga. En aquest sentit, la UEFA va ser taxativa en el seu comunicat: “Com ja han anunciat anteriorment la FIFA i les sis federacions, als clubs en qüestió se’ls prohibirà jugar en qualsevol altra competició en l’àmbit nacional, europeu o mundial, i es podria denegar als seus jugadors representar els seus equips nacionals”.

La Lliga espanyola ha condemnat "enèrgicament" la Superlliga, un projecte que considera "secessionista i elitista" i que va "en contra del mèrit esportiu". "La nova proposta de competició europea no és més que un plantejament egoista dissenyat per enriquir encara més els més rics. Enterrarà l'atractiu de tot el joc i tindrà un impacte profundament perjudicial per al futur immediat de la Lliga, dels clubs que la componen i tot l'ecosistema futbolístic", ha afegit l'ens que presideix Tebas, que avança que "utilitzarà totes les eines i treballarà amb totes les parts implicades per defensar la integritat i el futur del futbol espanyol".

El govern espanyol també ha ofert el seu punt de vista contrari a la iniciativa. El ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribes, ha demanat als impulsors de la Superlliga que tornin "al camí del diàleg i l'acord amb els àmbits de decisió i organització als quals els clubs pertanyen per aconseguir una solució pactada que sigui convenient per al futbol i l'esport". Rodríguez Uribes ha parlat amb els presidents del Reial Madrid, del Barça i de l'Atlètic de Madrid.

La guerra està oberta. Però, ¿en què consistiria la Superlliga europea que tant volen els grans clubs d’Europa i que tanta por fa a la UEFA? En resum, la idea dels clubs seria ajuntar-se en una gran lliga continental que comptaria amb uns 15 equips fundadors -i cinc clubs més que tindrien la condició de convidats- que es jugaria en dues voltes (amb partits entre setmana) i amb una fase final d’eliminatòries, seguint un format similar al de l’Eurolliga de bàsquet. Bàsicament, serien els mateixos clubs els que definirien com es gestiona i s’explota la gran partida econòmica dels drets televisius d’una competició pensada en una mentalitat totalment global.

El projecte fa tremolar tant la UEFA -seria la fi de l’actual format de la Champions- com les lligues estatals -l’interès decauria perquè els grans equips prioritzarien la Superlliga-. Tant el primer ministre britànic, Boris Johnson, com el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, van mostrar el seu rebuig a la Superlliga.