La UEFA contraataca i presenta el nou format de la Champions
Desapareixeria la fase de grups i el nombre d'equips participants augmentaria fins a 36
BarcelonaHores després que el futbol continental trontollés per l'anunci d'una Superlliga d'amagat de la UEFA i la FIFA, el màxim estament europeu ha presentat el nou format de la Champions per començar a respondre a les ambicions del Reial Madrid, el Barça i els deu clubs restants que pretenen organitzar el seu torneig particular. La UEFA ha aprovat per unanimitat al seu consell executiu la reforma de la Lliga de Campions. Les novetats entrarien en vigor a partir de la temporada 2024-25, un cop hagin vençut els contractes vàlids actualment. L'accés a la competició continuarà depenent dels mèrits esportius dels equips a les respectives lligues estatals, cosa que contrasta amb els criteris fundacionals de la Superlliga.
El nou model de la Champions, impulsat per l'ECA (Associació de Clubs Europeus), un ens del qual alguns impulsors de la Superlliga ja han desertat, garanteix un mínim de deu partits a cada participant, quatre més dels que representa el format actual. També augmentarà el nombre d'equips de 32 a 36 per obrir el torneig a representants de lligues europees més petites. Però l'aspecte més trencador serà el sistema de competició. Els tradicionals vuit grups desapareixerien per donar pas a una lligueta en què els equips s'enfrontarien entre si segons el rànquing UEFA. Per exemple, els caps de sèrie jugarien dos partits contra equips del seu nivell, tres contra rivals del bombo 2, tres amb equips del bombo 3 i dos davant rivals del grup 4. Els vuit primers d'aquesta lliga de 36 equips passarien directament als vuitens de final, i del 9è al 24è disputarien un play-off per decidir vuit places més. Els eliminats en aquesta ronda desembocarien a l'Europa League.
La FIFA, pendent dels moviments
La proposta de la UEFA és que la Champions es jugui els dimarts, els dimecres i els dijous de tot l'any amb l'objectiu d'incrementar la quantitat de partits i l'exposició als mitjans, a banda de generar uns drets de televisió més elevats. La idea del màxim estament que regeix el futbol europeu està pendent de les negociacions amb els dotze clubs dissidents que opten per la Superlliga. El partit per reorganitzar tot el pastís futbolístic continental tot just acaba de començar. D'altra banda, la FIFA, presidida per Gianni Infantino, també està pendent dels moviments que es produeixin de cara al Mundial 2022. El màxim organisme mundial tampoc està per la labor d'entregar la gestió del millor torneig de clubs del món als clubs. I és que la Superlliga ja ha nomenat un president, Florentino Pérez (Reial Madrid), i dos vicepresidents, Joel Glazer (Manchester United) i Andrea Agnelli (Juventus).