Quan els txecs van canviar el futbol català
BARCELONAEl dia de Nadal del 1921 milers de barcelonins van pelegrinar cap a Montjuïc. No es volien perdre el partit entre el Barça i l'Sparta de Praga txec, un partit que servia per inaugurar l'estadi de l'antiga pedrera de la Foixarda. Més de 25.000 espectadors van fer acte de presència en un amistós que, per a molts, va marcar un abans i un després en el futbol català: el futbol ja era major d'edat. Un any després el Barça es feia construir el camp de les Corts, i l'Espanyol aixecaria Sarrià el 1923. El mateix Josep Samitier, que va jugar aquell dia, admetia: "Sempre he cregut que la visita de l'Sparta va ser decisiva per al futbol català. A partir d'aquells partits el públic va créixer com l'escuma".
Al futbol català hi ha un abans i un després de les gires dels equips txecs i del centre d'Europa dels anys 20. L'Slavia va ser el primer equip del centre d'Europa a jugar a Barcelona el 1920 -abans havien vingut francesos, anglesos, suïssos i alemanys-, i el 1921 l'Sparta va generar una expectació mai vista. Els txecs arribaven precedits per la fama de ser el millor exponent d'una escola de futbol temible. El ressò mediàtic d'aquells partits i el fet de plantar cara sobre la gespa va marcar l'inici d'una època daurada, la dels Samitier, Zamora i Sagi-Barba. La dels grans estadis, la dels jugadors famosos, la d'aprendre's de memòria els noms dels rivals i la de comprar premsa esportiva.
Del 1920 al 1934 nou equips txecs van visitar Barcelona per jugar-hi amistosos que van convertir els partits de Nadal en una tradició. El públic va veure en acció els grans clubs de Praga, com l'Slavia, l'Sparta, el Moravski, el Deutscher -el club dels alemanys de la ciutat- i l'Union i el Viktoria de Zizkov, poble incorporat a Praga el 1922. També van fer gires per casa nostra el Maccabi de Brno (1923) i l'etern rival del rival del Barça aquesta nit: l'SK Plzen, que el 1933 va encaixar golejades davant del Barça i el Sabadell. Molt havia canviat el futbol des d'aquell 1921 en què l'Sparta feia por i el futbol txec era el germà gran del català. I encara més ha canviat ara, amb els txecs arribant espantats a un Camp Nou convertit en temple globalitzat d'un esport que va començar a canviar a Catalunya el dia que ningú es va voler perdre la visita de l'Sparta, el 1921. El dia en què milers de catalans van veure un partit davant d'un rival txec enfilats pels turons de Monjuïc, abduïts per un esport que ho canviaria tot.