El trofeu esportiu més car i protegit del món

BarcelonaAtrau totes les mirades. Durant gairebé dos segles s’ha convertit en l’objecte del desig d’homes poderosos, que somien en poder-s'hi acostar. Coneguda com l’Auld Mug (la Tassa Vella), és el trofeu esportiu més car del món, amb un preu difícil de calcular. Aquesta setmana la copa torna a ser a Barcelona, en l’acte de presentació de l’acord segons el qual Estrella Damm serà patrocinador de la 37a edició de la Copa Amèrica de Vela, la competició esportiva més antiga del món. La Copa és sempre custodiada per un neozelandès fort com un roure, amb els braços tatuats com a bon mariner, que evita que ningú la pugui tocar. Per tocar la copa cal posar-se guants i demanar permís. Si és un acte oficial, es demana als protagonistes, siguin polítics o empresaris, que es netegin les mans abans, amb cura. Un trofeu tan desitjat que viatja sempre en primera classe amb seguretat privada. De fet, ningú sap on sol ser durant l’any, per protegir-la. Està amagada i fa aparicions puntuals.

Coneguda també com la Copa de les 100 Guinees, en referència a una moneda britànica del passat, va ser dissenyada l'any 1848 per Robert Garrard, el joier reial de la casa reial britànica. Originalment, existien tres copes idèntiques, però només una s’ha conservat. I, en part, gràcies a un heroi de la batalla de Waterloo. El 1851 Henry William Paget, primer marquès d'Anglesey, va comprar-la per oferir-la al Royal Yacht Squadron, el club nàutic més prestigiós del Regne Unit. Henry William Paget, militar irlandès al servei de la reina Victòria, havia liderat una càrrega de cavalleria en el triomf contra les tropes de Napoleó i era tot un heroi que tenia les portes de palau sempre obertes. I una de les seves passions era navegar, motiu pel qual va voler pagar de la seva butxaca la copa que es disputaria en una regata que organitzava el Royal Yacht Squadron. La regata formava part dels actes de la Gran Exposició Universal que l’Imperi Britànic organitzava aquell 1851 a Londres per demostrar l’avanç de la ciència. I, de passada, deixar clar que mig planeta era a les seves mans.

Dins dels actes de l'Exposició, doncs, el 22 d'agost es va organitzar una regata al voltant de l'illa de Wight. Però si llavors hi havia un estat que havia decidit revoltar-se contra els britànics, aquest era els Estats Units. I el vaixell America del capità John Cox Stevens de Nova York va imposar-se a la cursa davant de la mateixa reina Victòria. Així va néixer la Copa Amèrica, batejada així en honor del primer guanyador. Els britànics intentarien durant un segle, sense sort, recuperar el trofeu, defensat amb encert pels nord-americans fins als anys 80, quan el van perdre per primer cop i va passar a mans australianes. Ara el vigent campió és l'equip de Nova Zelanda, que ha decidit organitzar la pròxima edició de la Copa Amèrica a Barcelona.

Una copa que gairebé va desaparèixer

I el trofeu sempre s'emporta totes les mirades. La Copa de les 100 Guinees en veritat va costar 100 lliures a Henry William Paget, però un periodista nord-americà va confondre les monedes. Per aquest motiu, quan els nord-americans van tornar a casa amb el trofeu, van encarregar que s'hi fes una inscripció al lòbul principal que deia: "Copa de les 100 Guinees guanyada el 22 d'agost de 1851 a Cowes England per Yacht America a la Royal Yacht Squadron Regatta". 100 lliures o 100 guinees. Ara valdria milions. Per sort, van decidir conservar la copa, ja que inicialment John Cox Stevens va tenir la idea de fondre-la –és de plata– per fer medalles commemoratives per als seus tripulants.

Aquesta Auld Mugva estar a la sala de trofeus delNew York Yacht Clubdurant 132 anys, fins al 1983, quan els australians van imposar-se per primer i únic cop. Des de llavors, l'han guanyada de nou els nord-americans tant amb el club de San Diego com amb el de San Francisco, l'Alinghi de Suïssa de la Société Nautique de Ginebra els anys 2003 i 2007 i l'equip de Nova Zelanda del Royal New Zealand Yacht Squadron, guanyador els anys 1995, 2000, 2017 i 2021. A Anglaterra el trofeu hi va tornar el 2001 amb motiu del jubileu de la Copa Amèrica. Va ser un gest d'homenatge, ja que els britànics no l'han guanyat mai.

Un ensurt el 1997

El trofeu ha anat evolucionant, ja que els noms dels guanyadors es graven a la base. Per fer-hi espai, s'hi han anat afegint plataformes que han fet que la seva altura creixi fins a gairebé un metre i mig. Unes bases on es poden llegir els noms dels vaixells guanyadors, el seu club i la distància de les regates. La darrera de les bases afegides, per cert, es va fer de fibra de carboni, el mateix material del vaixell USA 17, que va guanyar la Copa el 2010. La Copa seguirà uns dies a Barcelona fins que torni a l'amagatall on passa la major part del temps. Cal protegir-la per evitar ensurts de lladres, però també per no repetir imatges com les del 1997, quan un grup d'activistes que reivindicaven els drets dels maoris a Nova Zelanda li van clavar uns quants cops de martell. El trofeu va ser enviat a Londres, on la mateixa casa que l'havia creat, Garrard & Co, la va restaurar. Des de llavors, la Copa viatja amb guardaespatlles dins d'una gran caixa dissenyada per Louis Vuitton.

"L'ADN dels Jocs Olímpics de Barcelona encara és present a la ciutat, per a nosaltres és molt important que aquesta copa sigui oberta a la ciutat, a la gent. Que sigui un espectacle gratuït que permetrà veure un fet poc habitual: poder seguir la regata des de la platja, gràcies a la costa catalana i els vents del sud", deia a l'acte a l'Antiga Fàbrica d'Estrella Damm Grant Dalton, el cap de l'equip de Nova Zelanda, que venia de veure les obres que estan transformant els antics cinemes IMAX del port de Barcelona en un centre audiovisual dedicat a la Copa Amèrica. "La ciutat encaixa amb els nous valors de la Copa, com la diversitat i l'ecologisme", ha afegit Dalton, que el 1992 va ser olímpic a Barcelona i ha estat clau per portar la competició a Catalunya. Ell, i la unitat de les autoritats locals. "No sempre passa. I ara ha passat, així que cal cuidar-ho i aprofitar-ho. Els clients que tenim a l'estranger ja fan cua per venir a Barcelona durant les dates de la Copa. Serà una cita clau, fonamental per a la gastronomia de Barcelona. Després d'uns anys durs, tot el que tregui la gent al carrer per menjar és una gran notícia", ha afegit Jorge Villavecchia, director gerent de Damm, que ha confirmat que la marca catalana també patrocinarà l'equip de Nova Zelanda, el que defensa el trofeu i organitza la prova. Villavecchia ha recordat com la relació entre Estrella Damm i la vela es remunta als primers patrocinis de la Copa del Rei de vela els anys 90. A més, el 2007 i el 2010 va participar també en la primera i segona edició de la Barcelona World Race, l’única regata de volta al món a vela amb dos tripulant i sense escales, amb sortida i arribada a Barcelona.

La Copa Amèrica escalfa motors i tots els equips tenen previst arribar a les seves seus, totes al port de Barcelona, entre els mesos de juny i juliol. Un, l'equip suís, ja ha arribat. Serà un any de Copa Amèrica, entre els entrenaments, les regates prèvies i les proves femenina i juvenil. Finalment, l'estiu del 2024 la competició decidirà qui afegeix el seu nom a la Copa que va costar 100 lliures a un heroi de Waterloo. La Copa que ningú pot tocar.