Trobar un crac a Honolulu

ARexach el coneixíem, és com de la família. A Ariedo Braida el vam sentir diumenge per primer cop al Hat trick de l’Esport3. Braida dóna per a una entrevista o un llibre biogràfic. Si explica el 20% de les coses que ha vist, li han passat o ha protagonitzat directament estem davant d’un bestseller dels bons. Amb mitja vida al Milan amb Berlusconi, el Berlusconi de la bona època!, n’hi ha gairebé prou per a una enciclopèdia. De Braida en destaquen l’agenda. Ho vam sentir en la llengua rexachiana al Hat trick : “Si hem de buscar un crac, què et diré jo, a Honolulu, aquest senyor aixeca el telèfon i el troba”. No consta que quan s’aixequi el veto de la FIFA calgui viatjar a les illes Hawaii, però s’entén el que vol dir Rexach.

L’aparició televisiva de Braida va resultar una delícia repassant el passat. Ell també s’hi trobava còmode. Que si Rijkaard li va dedicar un gol, que si Kaka li truca, que si Xevtxenko, que si Thiago Silva... Va revelar que en un moment determinat de la carrera de Messi el van informar que hi havia una remota possibilitat d’emportar-se’l del Barça. Braida ens caurà bé. Ens acabarem familiaritzant amb la seva simpatia i quan domini la llengua castellana i entengui el català començarà a desplegar el seu joc de veritat. Potser en aquell moment sentirem alguna cosa de quina és la seva filosofia futbolística, perquè de diumenge en vam poder treure poques conclusions més enllà que el Barça és fantàstic i espectacular. També serà possible entendre què té previst per al futur, més enllà d’explicar que té reunions amb l’ staff, que viatja per tot el món i que és perfectament capaç de detectar el talent hawaià emergent i fitxar-lo immediatament.

Full de ruta

Quan el president Bartomeu comenci a pensar com a candidat tindrem més informació. Comprovarem a partir d’aquell moment si Braida, Rexach i la resta de la flamantment proclamada Comissió Esportiva prendran les decisions que han de marcar el full de ruta de la següent legislatura. Perquè potser ens trobarem amb un escenari curiós: el candidat a la reelecció pot necessitar fitxar un nom il·lustre per presentar-lo com a cromo electoral per a la direcció esportiva del seu projecte. Un fitxatge electoral que tingui l’encàrrec de treure del fang el futbol base i preparar l’estratègia per quan es pugui tornar a fitxar, a partir del 2016. Però, sobretot, que convenci els socis.

Si arribem a aquest punt i Bartomeu guanya les eleccions, veurem si Braida ha sigut una coartada per gestionar aquests mesos o si s’activa l’agenda i es fa una trucada intercontinental a Honolulu.