El triomf de Fabio Jakobsen, el ciclista que lluitava per la seva vida ara fa un any

BarcelonaAra fa un any Fabio Jakobsen va estar lluitant per la seva vida durant dos dies. El ciclista neerlandès va patir una greu caiguda en l’esprint final de la primera etapa a la Volta de Polònia del 2020 i durant dos dies va estar lluitant per salvar la vida. "Crec que van portar un capellà per si em moria", mig bromejaria fa unes setmanes. I just un any després d’aquell accident, el neerlandès ha guanyat de nou una etapa, la quarta de la Vuelta a Espanya. Ho ha fet esprintant, sense por, malgrat tot el que ha viscut.

La pandèmia va aturar-ho tot el 2020, també les curses ciclistes. Però quan es va poder tornar a competir un dels primers debats va ser sobre la seguretat en els esprints finals, quan, entre la velocitat, el poc espai i el joc brut, més d’un cop un corredor acaba contra una tanca de seguretat. És el que li va passar al ciclista de l’equip Deceuninck Quick-Step en aquella arribada a Katowice, una arribada que coneixia bé. "Recordo que estava de bon humor, que estava ben posicionat per guanyar. Després no recordo res més", explica. El neerlandès ha vist les imatges del que va passar, ja que bona part del debat es va centrar el seu compatriota Dylan Groenewegen, que seria sancionat nou mesos sense competir per haver utilitzat el cos per enviar Jakobsen cap a les tanques. "Vaig salvar la vida, ja que vaig topar contra un observador de la Unió Ciclista Internacional. El pobre va acabar amb unes quantes costelles trencades, però si no arribo a topar amb ell potser seria mort", explicava Jakobsen al gener al periodista Thijs Zonneveld del diari neerlandès AD. Durant cinc hores va ser operat. I durant quatre mesos no va poder ingerir res sòlid, tal com havia quedat. El procés de recuperació va ser molt dur, tant físicament com mentalment. Ell no recorda res de l’accident, però els seus familiars no obliden ni un sol minut. "Crec que els costa més a ells veure’m competir de nou. La meva dona ja patia abans de l’accident, ja que els esprintadors correm un risc, així que ara encara més. Però jo soc feliç així", diu. Abans de Nadal, Groenewegen li va demanar una trobada per parlar del tema. Abans ja havia estat en contacte amb el pare de Jakobsen, però aquest va considerar que encara no estava a punt. Fins a l’accident, als dos ciclistes els unia una rivalitat sana, ja que eren els dos millors esprintadors dels Països Baixos. "Va tancar-me amb una maniobra il·legal, no tenia temps per reaccionar", diu Jakobsen. "No vaig calcular-ho bé. Va ser un error", es justifica Groenewegen. Es van retrobar fa poc em un hotel d’Amsterdam per parlar d’aquell incident i fer les paus, i tots dos han estat trobant-se amb psicòlegs. Un per superar la por a les arribades a l’esprint, l’altre per alliberar-se de sentiments de culpa. Aquest juliol, a la volta a Valònia, Jakobsen va guanyar per primer cop una etapa després de recuperar-se. Coses de la vida, un dia abans el guanyador havia sigut Groenewegen.

Ara li ha tocat tornar a pujar al podi en una de les grans curses. Jakobsen, un bon esprintador, ja havia avisat en la segona etapa d’aquesta edició de la Vuelta, quan va quedar-se a un pam de guanyar. Ara ho ha fet en aquesta quarta etapa entre El Burgo de Osma i Molina de Aragón (163,9 km), en què segueix líder l’estonià Rein Taaramäe (Intermarché) malgrat una caiguda a dos quilòmetres de l’arribada. Als seus 24 anys, Jakobsen s’ha imposat al francès Arnaud Démare (Groupama) i el danès Magnus Cort (EF Education). Aquest dimecres es viurà la cinquena etapa entre Tarancón i Albacete, de 184,4 km. Una etapa en què Jakobsen podria buscar el seu segon triomf consecutiu, el quart en una etapa de la Vuelta, ja que el 2019 ja va guanyar dos cops.