El Barça no es pot permetre convertir Riqui Puig en el nou Deulofeu

BarcelonaTalent desaprofitat. Tercer partit seguit amb Riqui Puig menjant-se les ungles a la banqueta. Koeman, que va de cara, ja va insinuar a la prèvia que el de Matadepera no es guanya els minuts als entrenaments. No posarem en dubte la paraula de l'holandès. Riqui és jove i segurament necessita madurar en alguns aspectes (extraesportius la majoria). Però ¿el Barça es pot permetre renunciar al talent d'un futbolista que cada cop que juga ho fa bé? És evident que no. Primer, perquè l'alternativa a no posar-lo no és precisament brillant. Exemple: Trincao encara no ha revolucionat cap partit. I segon, perquè per més que alguns s'esforcin a repetir-ho, Riqui no és el nou Deulofeu. Ell sí entén el joc. I no em crec que els seus defectes, que segur que els té, no siguin corregibles.

Cap retret per a Araujo i Mingueza. El Barça és un equip pla en atac i tou en defensa. Contra el València va tornar a encaixar un gol a pilota aturada, el tercer en quatre partits de Lliga. Diakhaby va rematar a plaer de cap una centrada de Soler. El desgavell en les marques va posar una catifa vermella perquè el central xe, un dels més hàbils en el joc aeri, ajusticiés Ter Stegen a la primera part. Es nota l'absència de Piqué en aquest tipus de jugades i el càstig de Koeman a Lenglet, suplent per segon partit consecutiu. Cap retret per a Araujo i Mingueza, que fa uns mesos jugaven plegats a Segona B. En tot cas, retrat permanent d'una planificació esportiva deficient.

Trobar a faltar Dembélé. No calia ser gaire viu per preveure que Javi Gracia tancaria el València al seu camp per intentar emportar-se alguna cosa de la seva visita a Barcelona. El tècnic basc ja ho havia fet així amb el Màlaga i l'Osasuna, amb resultats prou bons. Tot i això, Koeman va insistir amb un 4-3-3 sense regatejadors purs, amb els dos laterals obligats a ocupar tota la banda i una munió d'homes dels dos equips a la zona de tres quarts. Moltes cames, pocs espais i les ales només reservades per a les passades d'Alba a Messi i internades poc reeixides de Dest. Serà un desastre en molts sentits, però en dies així el Barça troba molt a faltar Dembélé, l'únic extrem especialista de la plantilla.

Un penal regalat. Empat, i gràcies, del Barça contra el pitjor València de la dècada al Camp Nou. Els dos equips més decadents (en comparació amb el que eren fa no tant) de la Lliga lluitaran per objectius que els seus aficionats possiblement no s'esperaven. Els culers, per classificar-se per a la Champions. I els xe, per evitar un descens que fa gairebé 30 anys que no tasten. Ara bé, si un conjunt va acumular mèrits per imposar-se en el duel directe va ser el de Gracia, que a més va patir un penal en contra més que dubtós. De Gayà a Griezmann. Hi va haver contacte entre el lateral i el davanter, però no prou per assenyalar els onze metres.