El president Joan Laporta té poc més de tres mesos per demostrar-nos que el seu projecte salvarà el Barça. Quan al juliol el club faci balanç d’aquesta temporada, veurem si l’entitat ha deixat d’estar a l’UCI o segueix pel camí d'una irremeiable transformació, en la qual el soci ja no serà el propietari. La marxa d’executius i directius de primer nivell, l’última la del vicepresident Eduard Romeu, genera molts més dubtes sobre el futur del club. I més quan tota la remor de fons dibuixa un panorama desolador i posa en dubte que les decisions econòmiques preses fins ara hagin servit per tornar a situar el Barça en una situació de relativa calma. A sobre, la classificació per al pròxim Mundial de Clubs, que aportaria una copiosa milionada, s’ha complicat moltíssim. Tanmateix, enmig de la temporada, amb un equip que sembla revifar per moments, s’ha de concedir aquests mesos de treva perquè es tanquin els comptes i es faci un exercici de transparència modèlic. Aquesta temporada ja no valen operacions de maquillatge ni enginyeria financera ni més palanques. Després de tres anys i mig dirigint el Barça, Laporta ha de demostrar que amb la seva activitat ordinària el club va millor del que transmet portes enfora, on sembla que l’entitat vagi ensopegant amb totes les pedres que es troba pel camí.
Evidentment, al president encara li quedarà un tros del seu mandat per endavant. I la possibilitat de recuperar l’activitat al Camp Nou serà una vàlvula d’oxigen vital. La seva legitimitat no s’acaba aquest estiu. No obstant això, si el Barça continua ancorat en les pèrdues milionàries, havent dilapidat ja una gran quantitat d’actius que no han tingut l’efecte esperat, i amb l’afegit que algunes operacions han estat fallides, projectant una imatge preocupant als mercats internacionals, el club estarà a un pas de desplomar-se pel precipici. No hi ha més oportunitats. I més si s’ha de tornar a reconstruir l’equip després de la sortida de Xavi. La sort –buscada, mèrit de l’entitat i del tècnic de Terrassa– és que han sorgit una sèrie de futbolistes del planter que podran sostenir l’entitat en uns anys vinents que es preveuen igual de complicats que els últims. No haver de vendre aquests jugadors és l’exigència que s’ha de fer a Laporta. Sobretot perquè el Barça així ho va dir l'estiu passat: per salvar els números no caldrien grans vendes de cracs. Tampoc caure en operacions innecessàries com haver de fitxar Cancelo i João Félix, que no han demostrat nivell, perquè Jorge Mendes hi obliga. Aquest estiu el president Laporta tindrà la seva revàlida més important.
