El traspàs de Rafinha com a símptoma

BarcelonaEl mateix dia que el vicepresident econòmic del Barça, Jordi Moix, va defensar en una roda de premsa per actualitzar els escurats comptes blaugranes que, “en contra del que es diu”, el Barça no és “un club que faci males vendes de jugadors”, l’entitat va tancar les últimes hores del mercat futbolístic gairebé regalant Rafinha Alcántara al PSG. El club parisenc ha obtingut els seus serveis a canvi d’un traspàs que consisteix en 3 milions en variables més el 35% d’una futura venda. Unes hores abans, al migdia, Moix havia deixat anar l’esmentada frase després de presentar un balanç de les inversions esportives del club de les deu últimes temporades. La junta que ha viscut les presidències de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu l’última dècada ha gastat (abans de les últimes operacions de dilluns) 1.682 milions en fitxatges i n’ha ingressat 944 en vendes (222 milions d’aquests per la clàusula de Neymar que va pagar el PSG l’estiu del 2017).

La venda de Rafinha, que es va assabentar dilluns mateix de l’operació amb el PSG i va volar a París amb un vol xàrter per passar la revisió mèdica, és un dels exemples més evidents de la necessitçat de la tresoreria blaugrana d’alliberar massa salarial a qualsevol preu. El club, malgrat voler ingressar els 16 milions en què estava taxada la clàusula d’un futbolista que no compta per a Ronald Koeman, pràcticament el va regalar sobre la botzina a un conjunt parisenc que, a banda de ser un rival directe a Europa, és una entitat que ha tancat la porta als blaugranes en nombroses negociacions (Verrati, Thiago Silva, Rabiot…) i que li va pispar Neymar.

El traspàs de Rafinha va seguir una fórmula similar a les vendes d’Arturo Vidal (a l’Inter de Milà a canvi d’1 milió en variables), Luis Suárez (a l’Atlètic de Madrid a canvi de 6 milions en variables) i Rakitic (al Sevilla per un traspàs simbòlic d’1,5 milions i 9 més en variables). Però a les altes fitxes d’aquests futbolistes, superiors a la del migcampista brasiler -que també tenia una fitxa important, fet que va dificultar el seu retorn al Celta de Vigo, ja que el club gallec no podia assumir-la íntegra-, també s’hi ha de sumar el condicionant que la marxa de pesos pesants del vestidor era clau en la renovació iniciada per Ronald Koeman.

Dest, l’únic nou de la “revolució”

La “revolució” que el president Josep Maria Bartomeu va prometre després de la històrica desfeta a Lisboa s’ha saldat amb l’arribada del tècnic holandès al lloc d’un defenestrat Quique Setién, la renúncia d’Éric Abidal com a secretari tècnic i les baixes de Suárez, Vidal, Rakitic, Semedo i Rafinha, més les cessions de Todibo (Benfica) i Wagué (PAOK). Pel que fa a les arribades, només s’ha tancat un cara nova després del 2-8: el lateral Sergiño Dest. Els altres traspassos (Pjanic, Trincao, Pedri i Matheus Fernandes) són operacions que ja s’havien tancat prèviament. Philippe Coutinho i Carles Aleñá tornen després de les seves cessions al Bayern Munic i al Betis, respectivament.

La negativa d’Ousmane Dembélé a acceptar una cessió remunerada per fitxar pel Manchester United -el francès, segons va informar ahir Catalunya Ràdio, estaria planificant la seva sortida a llarg termini al Juventus- i el fet de saldar la baixa de Todibo només amb un préstec (a canvi de 2 milions d’euros) en lloc de fer-ho amb un traspàs, van deixar els gestors blaugranes sense prou múscul financer per poder executar les desitjades operacions d’Eric García (per qui el Manchester City volia uns 20 milions d’euros) i Memphis Depay, que ja tenia un acord amb el Barça.

Els dos futbolistes acaben contracte el 2021 i a partir del gener seran lliures de negociar el seu futur. Des de la secretaria tècnica del Barça confien en tornar a intentar l’arribada del central format al planter blaugrana quan s’obri la finestra del mercat hivernal i que, llavors, el club citizen estigui obert a rebaixar el preu del futbolista català.

Un mercat atípic

Les línies vermelles marcades per les arques blaugranes, extenuades els últims anys -s’han fet intercanvis per quadrar números, com les operacions Cillessen-Neto i Pjanic-Arthur- i colpejades ara per la pandèmia del coronavirus, han condicionat aquest mercat atípic que el secretari tècnic del Barça, Ramon Planes, va definir fa uns dies com “el més complicat dels últims anys”. “La pandèmia ha condicionat totalment el mercat de fitxatges d’aquest estiu. Ja no només pel canvi de dates, sinó perquè alguns clubs han hagut de pagar nòmines més enllà del que havien previst, ja que s’ha allargat el tancament de les competicions”, explica Marc Menchén, director i fundador de la plataforma de negocis per a la indústria de l’esport 2playbook.

“Mentre que en un mercat habitual els clubs prioritzen ingressar pels traspassos, en aquest ha cobrat molta importància alliberar massa salarial. En un mercat normal es produeixen cessions i els clubs alliberen fitxes per fer altres operacions, però en l’actual molts clubs no han pogut col·locar els seus jugadors cedits perquè els clubs receptors no podien assumir les fitxes”. Aquí és paradigmàtic el cas de Samuel Umtiti, que cobra un salari elevat al Barça, cosa que, juntament amb el seu dubtós rendiment i estat físic, fa que estigui enquistat a Barcelona i sigui una quimera ingressar un traspàs per ell.

D’altra banda, Menchén explica que les particularitats d’aquest mercat han permès “a clubs amb projecció econòmica beneficiar-se de fitxatges a preus més baixos”, com és el cas del Vila-real a la lliga espanyola o de clubs-estat adinerats com el PSG, que gràcies a les injeccions de diners del seu propietari qatarià no és una entitat que necessiti ser venedora i s’ha beneficiat del traspàs de Rafinha, perquè el Barça sí que necessitava alliberar massa salarial. L’única manera d’intentar veure el got mig ple en l’operació Rafinha és que el PSG l’acabi traspassant i el Barça en pugui treure una picossada. En tot cas, el missatge que ha enviat el club blaugrana al mercat amb aquest traspàs és de debilitat.