Adama Traoré, el noi de La Masia que podria aterrar a Anfield

BARCELONAAdama Traoré s’ha convertit en una de les grans revelacions de la Premier League. La seva sensacional temporada amb el Wolverhampton Wanderers ha despertat l’interès de Jürgen Klopp, que segons la premsa anglesa hauria demanat el seu fitxatge al Liverpool i estaria disposat a pagar 60 milions d’euros per incorporar-lo aquest mateix estiu.

Nascut a la Maternitat, just al costat del Camp Nou, Traoré va deixar el Barça l’estiu del 2015 amb només 19 anys per emprendre l’aventura de la Premier League amb l’Aston Villa, però no va aconseguir adaptar-s'hi i després del descens dels villans, un any després va fitxar pel Middlesbrough, que acabava d’ascendir. La història es repetiria i acabaria jugant al Championship un any més abans de provar fortuna a Wolverhampton. La seva primera temporada a les ordres de Nuno Espírito Santo no va ser l’esperada i va tenir un paper de revulsiu, perquè solia ser suplent.

Però aquest any, ha esclatat de manera sorprenent com un dels jugadors més desequilibrants, amb 4 gols i 7 assistències. A més, és el jugador que més regats té de mitjana, amb un total de 5,5 per partit. L’extrem d’origen malià és als seus 24 anys un dels molts talents de La Masia que ha aconseguit triomfar lluny de Can Barça. Va arribar a triomfar al primer equip, però s'ha buscat la vida fora i ara podria acabar a Anfield.

Durant l’última dècada, més d’una trentena de futbolistes han decidit buscar el seu futur lluny de Barcelona. Els casos són molt diversos, des de jugadors que no tenien oportunitats fins a aquells que van apostar per un canvi d’aires. Alguns han aconseguit consolidar-se a la primera línia, mentre que d’altres no han tingut la mateixa sort.

La diàspora blaugrana és cada cop major

Des de la porteria fins a arribar a la davantera, el Barça compta amb jugadors formats al planter arreu del món. La Lliga i la Premier League són les que més n’aporten a la llista, però cada vegada en trobem més presència a Itàlia, Alemanya, o França.

A la porteria, el camerunès André Onana s’ha convertit a l’Ajax en una de les grans promeses d’Europa i està en l’òrbita dels grans equips de la Premier League, mentre que Jordi Masip ha demostrat al Valladolid que és un porter d’alt nivell.

La defensa és sens dubte la zona amb més efectius. Sobretot als laterals, una posició que ha portat maldecaps al Barça en els últims anys. Héctor Bellerín a l’Arsenal i Martín Montoya al Brighton al carril dret, i Álex Grimaldo al Benfica o Marc Cucurella al Getafe al carril esquerre són titulars als seus equips, mentre que Marc Bartra és el cap de l’eix central al Betis, Sergi Gómez ha recuperat la confiança al Sevilla i Eric García és una de les grans esperances del Manchester City.

Al mig del camp, els blaugranes han deixat escapar un gran nombre de talents. Thiago és un dels líders indiscutibles del Bayern de Munic, mentre que Rafinha i Carles Aleñá han aconseguit la titularitat en les seves cessions a Celta de Vigo i Betis, respectivament, i Oriol Romeu suma ja el seu cinquè any al Southampton, on és considerat un dels grans emblemes i va arribar a ser capità.

Finalment, la davantera compta amb noms reconeguts com Mauro Icardi, que acaba de fitxar pel PSG, Keita Baldé al Mònaco, o Gerard Deulofeu, que ha trobat l’estabilitat a Watford després del seu pas per Everton, Sevilla, Milan i el mateix Barça, on només hi estaria mitja temporada. Cristian Tello al Betis, Munir El Haddadi al Sevilla i, més recentment, Carles Pérez al Roma són també alguns dels davanters que no van poder triomfar al Camp Nou però s’han guanyat un lloc a l’elit del futbol.

El cas de Dani Olmo, a la inversa

Menció a part mereix Dani Olmo. El mitjapunta egarenc va posar rumb amb 16 anys al Dinamo de Zagreb, que li prometia jugar amb el primer equip. En només tres temporades s’havia convertit en l’estrella de l’equip i la Selecció de Croàcia pretenia nacionalitzar-lo. Aquest any Olmo volia fer el salt definitiu a un gran d’Europa i tenia ofertes de Milan, Borussia Dortmund i fins i tot comptava amb l’interès del Barça de repatriar-lo. Però finalment el gener va decidir fitxar pel Leipzig, on comença a brillar a la Bundesliga després d’un inici dubtós amb el conjunt de Julian Nagelsmann.

A l’altra cara de la moneda, hi trobem els casos de futbolistes que no han tingut les carreres que segurament somiaven. Marc Muniesa (Al-Arabi), Andreu Fontàs (Kansas City) i Carles Planas (Girona) van començar despuntant als seus equips però han acabat allunyats de la primera línia. Sergi Samper (Vissel Kobe) va encadenar diverses cessions a Primera Divisió però les lesions van llastrar el seu rendiment. I el cas més flagrant, el de Bojan Krkic (Montreal Impact), que estava cridat a ser el futur nou del Barça i després d’una primera trajectòria notable es va acabar convertint en un autèntic rodamon, també afectat per una greu lesió: Roma, Milan, Ajax, Stoke City, Alabès i Magúncia, abans de posar rumb a la MLS.