El tràngol de Carlo Ancelotti
MunicMentre Munic ja celebra l’Oktoberfest, la festa popular més gran del món, al Bayern hi balla el diable tot i la victòria d’aquesta jornada: pesos pesants com Thomas Müller, Ribéry i Lewandowski exposen cert malestar, el tècnic Carlo Ancelotti sent al clatell l’alè del seu cantat successor i els jerarques Uli Hoeness i Karl-Heinz Rummenigge no acorden cap missatge únic sobre el deslluït rendiment de l’equip, com si volguessin amagar el joc de poder que mantenen.
En aquest club n’hi ha prou amb una sola derrota perquè l’entorn de l’Allianz Arena sigui una boca d’infern. Els més assenyats recorden que el Bayern continua sent el gran favorit per guanyar la Bundesliga, però qui més qui menys aposta que Carlo Ancelotti no hi continuarà més enllà del juny.
Amb contracte fins al 2019, l’entrenador italià s’ha queixat aquesta setmana que les crítiques que rep són excessives fins i tot per a ell, que té la pell endurida després de 22 anys a les banquetes. Per rebaixar l’hostilitat mediàtica, ha promès que a final de temporada convidarà els seus crítics a “una gran festa amb vi i menjar excel·lents” per conversar llavors de tots aquests detalls tàctics que ara se li retreu que no treballa. Però més enllà d’aquest brindis de cortesia, la sospita clara és que d’aquí a final de temporada el Bayern s’esforçarà tant per sumar nous títols a les vitrines com per preparar l’adeu més elegant possible a Ancelotti.
I és que el Bayern tem estancar-se. El mètode de l’italià va fer gràcia com a contrast a la tremenda exigència desplegada per Pep Guardiola, però passat el primer any de transició ningú confia que el tres vegades campió de la Champions faci evolucionar la plantilla, perquè sempre ha estat millor gestor d’herències que innovador. El Bayern ja no domina els seus rivals com era rutina amb Guardiola, capaç de fer retocs tàctics en cada mitja part de partit. Amb Ancelotti, el campió alemany té molts problemes per superar adversaris que s’emmurallen al darrere. Coincideix que l’italià arrossega el retret de ser poc estricte amb el vestidor i de deprimir l’ídol local Thomas Müller.
El Bayern entén que necessita més: aquest estiu ha assumit el desavantatge financer que té per competir en el mercat de fitxatges amb altres clubs gegants, així que no pot permetre’s quedar-se enrere ni en la feina del planter ni de la banqueta. I ningú no representa millor la modernitat a Alemanya que Julian Nagelsmann. El prodigiós tècnic del Hoffenheim, de 30 anys, ja ha cridat als quatre vents que somia en el Bayern i que, com a bavarès que és, ja s’està construint allà una casa i la seva família s’hi mudarà per avançat. Més d’un brindarà per ell a l’Oktoberfest. I no precisament Ancelotti.