Tots tenim un preu encara que el paguin els saudites

BarcelonaLa temporada va avançant. Ben aviat ja tornarem a tenir aquí la Supercopa d'Espanya. I el Barça volarà de nou cap a terres saudites. Ja s'ha normalitzat. Quan es va saber que aquest estat seria la seu del torneig es va generar un cert debat. Sempre sol passar el mateix: hi ha soroll, la gent es queixa, però quan arriba la pilota, es juga. I ja no hi ha més debats.

Aquests dies a Itàlia, dos clubs, el Nàpols i el Fiorentina, han amenaçat de no volar a l'Aràbia Saudita al gener, on han d'anar perquè els saudites també han comprat la Supercopa italiana amb un format com l'espanyol. Ara, la posició d'aquests dos clubs no és per una qüestió de drets humans. D'una banda, parlen de poca seguretat ara que hi ha guerra no gaire lluny, però de l'altra es queixen especialment per una modificació a darrera hora de calendari i també pretenen posar contra les cordes la federació del seu país, amb la qual mantenen un litigi per una qüestió de drets televisius. No, seria demanar massa veure un club dient que no viatja a l'Aràbia Saudita.

Apostar pels esports funciona. Primer la gent es queixa, però és una aposta ideal. L'sportswashing permet que règims coneguts per la seva manca de drets humans passin a formar part del nostre dia a dia. Normalitzem la seva presència. Mireu el cas del Newcastle United anglès. Després d'anys patint, amb descensos a Segona, ha tornat fort a la Lliga de Campions. L'altre dia li va clavar un 4 a 1 a un altre club apòstol de l'sportswashing com és el PSG. Era un duel entre diners saudites i de Qatar.

Moltes anàlisis, però, s'emocionaven amb l'èxit del Newcastle, com si el seu retorn fos un miracle, un premi a la feina ben feta. No, escoltin, han tornat a la Champions perquè els han comprat els saudites. Sí, per a alguns aficionats que han patit a Segona deu ser emocionant i per la història d'algun jugador també. Però així es normalitza la política d'un dels règims més tirànics del planeta, parlant de l'èxit del Newcastle sense mirar qui hi posa els diners o seguint els partits de la lliga de l'Aràbia Saudita com si res, com si no hi hagués darrere una estratègia política.

Ara que tothom critica la gestió de Luis Rubiales a la RFEF, es parla poc dels seus pactes amb Gerard Piqué i els saudites per cobrar un munt de diners. Perquè el contracte amb l'Aràbia Saudita, per sobre de tot, permetia guanyar unes xifres astronòmiques. L'Aràbia Saudita sap que gairebé tothom té un preu. Penseu en Jordan Henderson, el capità del Liverpool, que no fa tant denunciava que es jugués un Mundial a Qatar i donava suport a campanyes a favor de la comunitat LGTBI+. Ara que ha fitxat pels saudites mira cap a una altra banda. Tots tenim un preu, suposo.