Tots els camins tornen a portar a Xavi

BarcelonaTot i patir dues derrotes inapel·lables en quatre dies (amb cap gol a favor i cinc en contra), Ronald Koeman serà l'entrenador del Barça quan la competició torni al Camp Nou el 17 d'octubre. Tot i que, a la tornada de la desfeta europea a Lisboa, el president Laporta i una part de la seva junta directiva van donar per sentenciat el seu futur a la banqueta, el tècnic neerlandès sobreviu en un inici de curs marcat per l'"és el que hi ha" i el seriós perill de quedar fora de la Champions a les primeres de canvi. El discurs oficial de portes enfora demana, des de dissabte al matí, temps per a Koeman, que per al pròxim tram de la temporada recuperarà Pedri, Dembélé i el Kun Agüero. Però la realitat als despatxos és ben diferent. La fe en els mètodes de Koeman no ha tornat de cop i volta. Al contrari: la gestió del seu relleu continua en marxa. La treva escenificada abans i després de la derrota al Wanda serveix per rebaixar la tensió, controlar els tempos de la situació i, important, situar el focus mediàtic en la gestió de la directiva de Bartomeu, mitjançant la presentació de la due diligence, abans de l'assemblea de mitjans de mes.

Si bé algunes veus internes aconsellaven Laporta que destituís Koeman per suavitzar la sessió amb els compromissaris, el president ha optat per aguantar la decisió també per carregar-se de raons contra el tècnic actual, en qui no confia, i per trobar un moment menys turbulent per executar el canvi. Si la reacció desitjada no arriba en els tres partits al Camp Nou amb el València, el Dinamo de Kíev i el Madrid, el neerlandès ja haurà exhaurit el marge que demanava. Mentrestant, el club haurà tingut tres setmanes més per madurar un relleu que, a mitja temporada i tenint en compte el marc econòmic, torna a situar un nom per damunt de tots els candidats que ha temptejat la direcció esportiva: Xavi Hernández Creus. L'egarenc és l'únic entrenador amb contracte en vigor que podria substituir Koeman a mitja campanya i en les condicions que s'imposen actualment. La situació recorda la que va viure el Barça a finals de maig, quan es va aturar l'acomiadament de l'actual preparador per falta de recursos i de consens. Però, aquesta vegada, Laporta comença a veure que no té opcions més il·lusionants i sostenibles que la del vallesà si vol donar un cop d'efecte al seu projecte esportiu.

De fet, fonts pròximes al president asseguren a l'ARA que el mandatari estava "convençut" de la idoneïtat de fitxar Xavi la setmana dels empats amb el Granada (1-1) i el Cadis (0-0) a la Lliga. És més, mitjançant terceres persones aquells dies hi va haver contactes amb l'actual tècnic de l'Al-Sadd per tractar la seva incorporació immediata al Barça. En paral·lel, Laporta va rebre l'oferiment d'Andrea Pirlo, amb contracte però sense feina al Juventus, i la direcció esportiva culer va moure fils amb Robert Martínez i Luis Enrique, que es juguen el prestigi aquests dies a la final de la Lliga de Nacions amb les seleccions de Bèlgica i Espanya, respectivament. El de Balaguer, valorat més per la seva experiència que pel seu manual d'estil, no va tancar la porta a un possible canvi d'aires però té contracte fins al 2022 i un sou que multiplica quasi per tres el que el Barça es pot gastar a mig curs per cobrir la vacant de Koeman. Amb l'asturià, el debat s'acaba abans: no es pot escapolir del seu compromís amb la roja tret que la Federació l'acomiadi. I amb Pirlo, la pega és tan esportiva com econòmica: hi ha dubtes sobre la seva capacitat i no es mouria ara de Torí per menys de tres milions d'euros.

Contracte vigent amb Qatar

Les alternatives fundades de Pirlo i Bob Martínez van refredar les intencions de Laporta amb Xavi. Però els dies, els esdeveniments i les vicissituds econòmiques tornen a discutir els dubtes preexistents del dirigent respecte al vallesà, que espera en silenci el pas definitiu per tornar a casa sis anys després d'emprendre l'aventura a Qatar. Descartades la via alemanya, la preferida de Laporta, i l'opció Ten Hag a curt termini, Xavi es presenta com la solució més versemblant en un context d'urgència per la rebuda que despertaria i perquè s'adaptaria al difícil context financer del Barça. De fet, només s'hauria de desvincular de l'Al-Sadd i, com que mantindria l'acord amb Qatar com a mínim fins al Mundial del 2022, accediria a cobrar un sou ajustat a la normativa de la Lliga i acceptaria la banqueta sense propiciar el desembarcament immediat de professionals de la seva confiança per controlar els serveis mèdics o el futbol base. El seu staff sí que el portaria. Més barat que l'exmigcentre seria només confiar el primer equip a Albert Capellas, amb contracte al futbol formatiu culer.