Tothom tem el Madrid menys el Barça

Pels pèls. Per mil·límetres. Per Negreira. El madridisme s’aferra al fora de joc per mig pam d’Asensio per justificar que estan a 12 punts del Barça. Fins al punt que els altaveus blancs ja apunten al sistema, buscant conspiracions arbitrals i conxorxes antimadridistes a la sala VAR per explicar tots els seus mals. Queda clar que l’afer Negreira els donarà molta munició per estirar aquest relat. Cadascú interpreta com vol el futbol, els blaugranes també tenen un manual en victimisme, però el clàssic de diumenge va posar de manifest totes les misèries d’aquest Madrid.

Per als blancs guanyar al Camp Nou era imperatiu i només van anar a buscar els tres punts al tram final. Van ser inferiors. Menys possessió, menys xuts a porta, menys rematades fora dels tres pals, només un córner a favor per vuit dels locals... Courtois va ser més decisiu que Ter Stegen i era el Madrid qui havia d'anar a totes per mantenir viva l’esperança a la Lliga.

Els culers, sense el jugador que dona sentit al seu joc, Pedri, van ser globalment millors que el seu rival. Això diu molt poc d’Ancelotti. Va ser poc valent. Poc decidit. Ho va fiar tot a la inspiració de Vinícius i poca cosa més. Quan s’enfronta al Barça, al Madrid no li serveix la fórmula que tantes nits de glòria li ha donat a la Champions, allò de resistir i resistir i rematar la feina amb l’èpica dels minuts finals. Com diu Thierry Henry, a Europa tots els equips temen el Madrid, però el Madrid tem el Barça.

En canvi, malgrat que l’empat li servia, l’equip de Xavi no va tenir problemes en deixar moltes vegades un tres per tres a la línia defensiva, i fer saltar Balde fins a la zona de Carvajal per ajustar la pressió, permetent que Gavi donés superioritat per dins. Aquest no és un Barça brillant, és un equip que moltes vegades es replega en excés, però diumenge va jugar amb intel·ligència les seves cartes. I això que Araújo va patir més de l’habitual amb Vinícius. Capitanejats per un imperial Christensen —l’home més regular d’aquest campionat—, els culers van saber sobreposar-se al gol inicial en contra i culminar la remuntada en l'últim sospir. El Madrid va provar la seva pròpia medicina. Mentre vagin buscant excuses i ajornant l’autocrítica, el Barça pot anar reconstruint un projecte guanyador.