"Soc tossut: deien que no podria caminar i ara vull acabar la Titan Desert en bicicleta"

BarcelonaAra fa uns mesos, a la platja de Palamós, alguns curiosos van veure com un parell de persones pedalaven per sobre la sorra amb dues bicicletes. Una era Lester Fernández, un apassionat del ciclisme nascut a Cuba que ja fa dues dècades que viu a Catalunya, i l’altre era Melcior Mauri, un dels millors ciclistes catalans de la història. El Lester té una discapacitat física del 81% i gairebé no pot caminar. Es mou amb cadira de rodes i quan s’aixeca necessita crosses. Però quan s’enfila dalt d’una bicicleta, és imparable.

"Vam dir-me que potser no podria caminar més. Van dir-me que mai més podria anar en bici, però soc molt tossut", explica. Tan tossut que la setmana que ve vol finalitzar la Skoda Titan Desert, una de les proves de mountain bike més dures, al desert del Marroc. I per preparar-se necessitava aprendre la tècnica per rodar sobre les dunes. Així que Mauri el va portar a pedalar a la platja. "El primer cop no vaig fer ni 10 metres", recorda amb una rialla que s’encomana. "Però en Melcior va aconsellar-me, va dir-me quina pressió havien de tenir les rodes, com millorar la tècnica...", afegeix. El resultat és que la setmana vinent seran companys de l’equip KH-7 a la Titan Desert. "Esclar que pot acabar la cursa, l’has de veure dalt d’una bicicleta", defensa Mauri. "És una de les millors persones que he conegut. Un àngel amb rodes", el lloa Fernández.

Melcior Mauri, un dels pocs catalans que ha guanyat la Vuelta, ja fa anys que coneix la Titan Desert. Ha competit contra els millors del món, però no havia conegut mai ningú amb el cor del Lester. "Tinc relació amb el ciclisme i la bicicleta des de ben petit. Jo era un nen allà a Cuba, un empollón, estudiava molt", s’emociona recordant la seva infància al centre de l'illa, a la ciutat de Morón. "La meva família volia que fos un bon estudiant, però també sabien que calia fer més coses. Així que van buscar-me un esport. La bicicleta sempre m’havia agradat, però mai havia pensat que podria competir-hi. I ràpidament ja estava guanyat curses. I mira, ara és la meva vida", assegura.

L’any 2004 Lester Fernández va arribar a Catalunya buscant una nova vida. Va trobar una nova llar a Rubí, va aprendre català i va trobar un club ciclista per sortir a descobrir nous paisatges. Però llavors van començar els problemes de salut. Malgrat ser jove, va patir dos ictus que van afectar la seva mobilitat. "El 2017 vaig haver de parar. Van fer-me diverses operacions que em van provocar una necrosi a la cama que m'impedia anar en bici. Vaig començar a millorar a partir del 2018. Em sentia bé. La necrosi havia marxat, vaig tornar a la bicicleta amb els amics, amb la família, per preparar-me", explica.

Però la sort no li somreia, a en Lester. L’any 2020, quan estava retrobant-se amb la bicicleta malgrat els problemes de mobilitat que ja tenia, va ser atropellat per un cotxe. "M'estava entrenant per a una sortida que fèiem de 600 quilòmetres en 24 hores. A partir d'aquí, la vida es va complicar molt, la necrosi va tornar a sortir. La cama dreta, l'espatlla dreta, la mà esquerra... va ser molt dur. Pateixo molts dolors, dormo molt poc... tot costa. Però em costa més caminar que anar en bicicleta. I mira que em van dir que no podria tornar-ho a fer, però soc molt tossut. Quan vaig començar rehabilitació, vaig pujar la bici a casa i vaig pedalar amb el rotllo fix. Va ser una alliberació veure que podia. I després, acompanyat per amics, ja vaig sortir a la carretera. El tercer dia ja vaig fer 100 quilòmetres", diu somrient. "M'ajuda també entrenar a l'equip de Waterpolo Ability del Club Natació Barcelona amb el fisioterapeuta Rafa Nadal, amb qui faig exercicis de robòtica a la seva clínica Healthsystem, a Cabrera de Mar”, afegeix.

Aquesta setmana vinent, doncs, intentarà finalitzar la Titan Desert: 620 quilòmetres i 7.700 metres de desnivell acumulat en sis etapes al desert del Marroc. "La idea de la Titan ja feia molts anys que l'estava rumiant. De fet, les primeres Titan es van fer a Cuba i somiava tornar-hi. Hi vaig amb una mica de por perquè, esclar, sobre la bici estàs en perill, pots caure. No surto sol, surto acompanyat. Serà un repte", explica. I tot, gràcies a les beques Titan Life by KH-7, destinades a persones que tenen somnis per realitzar relacionats amb l'esport.

El gran projecte del Lester és una organització anomenada Happy Wheels (rodes felices) que pretén ajudar les persones amb discapacitat, per fomentar que facin esport, ciclisme. Ho fa amb l’ajuda de la Fundació Isidre Esteve, on el van informar de les beques de KH-7 per a projectes com el seu. I ell va presentar-ne un que seria un dels més votats. Això li ha permès iniciar aquesta associació i preparar-se per a la Titan Desert.

"La idea de Happy Wheels comença molt abans del tema de la Titan. Comença amb un grup d'amics que som ciclistes. Jo soc l'únic discapacitat del grup i vaig pensar en crear un grup amb persones que han patit problemes, perquè surtin amb nosaltres. Perquè facin esport. La idea és que surtin de casa, ja que molts es queden tancats, no volen sortir", explica. "A mi va passar-me. Estava trist, no volia fer res, avorrit com una ostra, però a més tenia pensaments que ja no tocaven. Donava massa voltes a les coses. Complicava la vida de les persones que estaven al meu voltant. Tot ho veia negre, més negre que jo, t'ho juro. M'engreixava, tot em molestava... i la bicicleta va ser de nou una salvació. Soc feliç quan puc anar en bici", afirma.

"Sortir de casa és teràpia. Gaudir del paisatge, anar a la muntanya, fer un sopar algun dia, un dinar, un esmorzar, el que vulguin... però que se sentin còmodes. Més enllà de la importància de fer esport, per a una persona que ha patit un accident tot això és molt important psicològicament. I si no poden anar en bicicleta, tenim tricicles, cadires... Però si veus que et pots moure i fer coses que pensaves que ja no podries fer, et sents... happy, no?"