Japó cau amb honor contra Tonga (18 - 31)
El conjunt nipó ha tingut més possessió i ha generat més perill que els polinesis. Els xuts a pals i les faltes en defensa, les claus de la derrota nipona
BarcelonaAl Northland Events Center de la petita ciutat de Whangarei s'han enfrontat les seleccions de Japó i de Tonga. Japó arribava al partit després de mostrar una bona imatge contra Nova Zelanda i França malgrat els amplis marcadors en contra, aplicant un rugbi ràpid, dinàmic i sense complexos. Per la seva banda, Tonga arribava en un bon estat de forma, però ferida en el seu orgull després de caure contra Canadà fa uns dies.
A la primera meitat s'ha vist un bon espectacle entre dos equips amb un potencial similar (per bé que, sobre el paper, Tonga és una mica més potent que el conjunt nipó). Els tongalesos han utilitzat la seva potència física per imposar-se en les fases estàtiques als japonesos, i Ma'afu ha aprofitat una sortida de melé per creuar la zona de marca rival i aconseguir el primer assaig del partit. Els japonesos han contestat amb un assaig del seu pilar Kensuke Hatakeyama, que ha culminat una jugada de mol col·lectiva. Només un minut després els tongalesos han tornat a anotar gràcies a un assaig al lateral de Lokotui, contestat una altra vegada pels nipons gràcies a un assaig de Michael Leich. Igualtat màxima, només trencada per un parell de xuts a pals per Tonga que el "sevillà" Kurt Morath ha transformat, per arribar al descans amb un ajustat 18 a 13.
El segon temps hem vist un Japó associatiu i ofensiu, que buscava la transició ràpida a la línea de tres quarts per penetrar la defensa rival. Japó assumia molt risc obrint tant el camp i la pilota (tal com ja li va passar contra els All Blacks), però es guanyava l'admiració del públic en general. Tonga només ha hagut d'esperar les habituals errades en conducció o passada de l'oval per imposar la superioritat física dels seus homes i forçar faltes de la davantera rival que Kurt Morath s'encarregava de transformar. A més, un assaig de Vainikolo ha acabat amb les opcions de victòria nipona, però els japonesos, lluny d'arronsar-se, han seguit atacant i mostrant quina és la seva ànima per aconseguir arribar a la 22 rival. En un dels atacs banzai dels japonesos Alisi Tupuailai ha aconseguit anotar un altre assaig per al seu equip.
El resultat final de 31 a 18 per Tonga és enganyós (com sovint passa al rugbi). En realitat, Japó ha anotat tants assajos com Tonga (tres per a cada equip), ha tingut més la possessió de pilota (un 56% de possessió per als nipons) i ha estat més estona a la 22 rival que els tongalesos, però surt derrotada per culpa de l'encert de cara a pals del xutador (ex del Cajasol de Sevilla) Kurt Morath.
Al rugbi, com a la vida, guanyar o perdre no és gaire rellevant, l'important és com fas les coses, com treballes, quina dedicació hi poses, la passió que hi dediques, i sobretot, passar-t'ho bé i fer gaudir les persones del teu voltant. Per això, Japó podria ser el campió d'aquesta Copa del Món. El seu rugbi atrevit, valent, dinàmic, fresc i ràpid contrasta amb els plantejaments tàctics dels equips europeus (britànics i de l'Est, bàsicament), incapaços de generar un segell i un estil de rugbi atrevit i atractiu, independentment dels resultats a curt termini.
Amb aquest estil, Japó enganxarà molts aficionats dins del seu país i generarà moltes simpaties a fora. Si segueix jugant amb aquest segell, ja arribarà la generació que faci que el conjunt nipó arribi als quarts de final d'una Copa del Món. Mentrestant, gaudim i aprenem d'aquests equips anònims i sovint amateurs que encara conserven l'essència màgica que fa que el rugbi sigui un esport diferent.