Tito Rabat: “Visc d’hotel en hotel, només tinc una maleta i una furgoneta”

BarcelonaTito Rabat (Alella, 1989) afronta aquest any la seva segona temporada com a pilot de MotoGP. Conscient que a la categoria reina, sense una moto oficial, costa treure el cap, intenta guanyar-se o bé la renovació o bé un nou contracte de cara a l’any vinent.

A l’última cursa, a Montmeló, vas acabar quinzè. Era el que t’esperaves?

Sortia molt enrere, i llavors costa. Tenia bon ritme, però ara mateix, amb la moto que tenim, a la recta ens costa molt emparellar-nos amb el pilot que tenim al davant. Ho volia fer bé, era a casa, vaig voler avançar un pilot i el que vaig acabar fent és anar-me’n llarg i perdent quatre posicions. I això em va passar dos o tres cops. Al final vaig adonar-me que havia d’agafar el meu ritme. Vam sumar un punt, i això és millor que res!

Portes tres curses consecutives puntuant. Està prou bé, no?

Està bé, prou bé no. M’esperava una mica més, però quan no es pot, si t’hi capfiques molt l’únic que fas és empitjorar la situació.

Com a les Honda oficials, també us falta velocitat punta?

Sí, ens en falta una mica. Si ho has de guanyar tot en la frenada... Els pilots que hi ha al Mundial frenen molt tard! [Riu.]

A banda d’aquest problema, per la resta estàs content amb la moto?

Estic molt content. És deu vegades millor que la que tenia l’any passat. L’únic problema és el que et dic, que costa molt avançar. Ens falta una mica més de potència.

I durant l’any la potència arribarà?

És molt complicat. Els motors estan precintats i si arriba alguna cosa és una millora molt petita. L’evolució de la moto respecte a l’any passat és molt gran i l’any que ve segur que encara serà millor, no en tinc cap dubte.

Confies a seguir a l’equip el 2018?

Aquest any se m’acaba el contracte, però no em preocupa. Si no és al Marc VDS serà on sigui, el que vull és ser-hi. Hem d’anar sempre endavant.

Tens pressió per aconseguir resultats?

L’objectiu real és acabar les curses puntuant. Un top 10 és com una victòria. Sempre en volem més, mai estem contents, som inconformistes. MotoGP és un espai molt difícil, hi ha moltes fàbriques, moltes motos oficials i tot està molt competit.

¿Amb què estaries content quan acabi la temporada?

Estant regularment al top 10, creuant la meta com a màxim a 15-20 segons del primer i acabant totes les curses.

Aquest any a Montmeló hi va haver l’enrenou de la xicana. Què en penses?

La xicana nova és un desastre, ja ho vam dir quan vam venir a mitjans de maig a fer el test. No la van canviar i el primer dia tots els pilots vam decidir fer l’altra, la de F-1. Té menys canvis d’asfalt, és una mica més llarga, més ampla... L’ideal seria fer el traçat antic, però per fer-lo s’haurien de fer modificacions.

Com ara tirar la tribuna enrere.

Sí, és tirar la tribuna enrere, tampoc implica tant. No és que s’hagi de tirar a terra un edifici.

Què proposaries tu com a solució?

El traçat antic era una passada, molt maco. Jo faria l’antic, però fent més ampla l’escapatòria, allunyant el mur.

Sobre la teva temporada, aquest any has incorporat Julián Simón, que està amb tu i t’assessora. Què t’aporta?

Vaig amb ell a tot arreu, ens entrenem junts, i em va molt bé perquè ell és molt ràpid. Tenir un pilot al costat que et digui què passa és molt bo, molt positiu.

Quina relació teniu? ¿Deixes que et digui que has fet alguna cosa malament?

I tant, em pot dir qualsevol cosa! Tenim molt bona relació. Jo li dic que em digui el que m’hagi de dir, que sigui dur, que això m’ajuda a millorar.

O sigui que esteu junts cada dia de la setmana.

Sí! Bé, quan arribem als hotels cadascú dorm a la seva habitació! [Riu.]

I respecte a l’any passat, ara amb ell, quin canvi has notat?

Quan les coses són difícils si estàs amb algú que t’entén, et canvia el món. Estàs molt més tranquil, pots parlar amb algú que t’entén. I a més ens ho passem bé.

Fa anys vivies a Almeria, en una furgoneta. Encara hi vius?

Ara mateix no sé on visc, d’hotel en hotel. No tinc claus de casa, només tinc una maleta i una furgoneta amb les motos. Normalment estem a prop de Madrid, al centre, i ens movem. A Almeria hi estava molt bé, però s’ha d’evolucionar i canviar, és això el que busco.