Tito Rabat: “Començo la temporada amb energies renovades”

BarcelonaTito Rabat (Alella, 1989) comença aquest any un nou projecte. Després de dos anys amb l’equip Marc VDS, canvia d’escuderia per córrer amb l’equip Reale Avintia Racing. Canvi d’equip, i també de moto: després de pilotar una Honda, ara s’estrena amb la Ducati.

Encares el tercer any a la categoria reina del Mundial. Com l’afrontes?

Molt bé, amb més ganes que mai. Hem fet una pretemporada molt bona, la millor des que vaig arribar a MotoGP. Hem tingut molt bon ritme en tots els circuits on hem fet tests aquest hivern. A Qatar ens ha faltat una volta ràpida, però segur que l’aconseguirem aquest cap de setmana. El canvi d’Honda a Ducati m’ha provat ara només falta confirmar-ho a Qatar.

Parles del canvi de moto... també canvi d’equip. Un hivern mogudet!

El canvi d’equip m’ha anat molt bé, feia molts anys que era al Marc VDS i en guardo molt bons records. Però amb els dos anys que hem passat, bastant complicats, la veritat és que crec que necessitava un canvi d’aires.

Tornes a l’equip que et va veure debutar al Mundial!

Tornar a Avintia, que és l’equip on vaig ser des de petit, m’ha anat molt bé. Fa gràcia tornar-hi! M’hi he sentit molt a gust des del principi, és un equip de casa. Es nota el suport de Ducati perquè tenim tres tècnics d’ells amb nosaltres. Es pot dir que començo amb energies renovades.

A banda de l’idioma, quina diferència hi ha entre un equip de casa i un d’estranger?

La veritat és que parlar en el teu idioma o en algun altre és molt important, et pots explicar molt millor! Quan vaig deixar l’Avintia el 2011 era un equip... i ara que hi he tornat he vist que n’és un altre. És completament nou, professional, no té res a envejar a qualsevol altre equip. A més, m’hi trobo molt còmode perquè l’ambient és molt familiar.

Durant la presentació es va veure que hi havia bona sintonia amb el propietari de l’equip, Raúl Romero, que va dir que eres com un fill per a ell.

Ho diu perquè des de petit vaig ser a l’equip. I a més, amb 14 anys vaig anar a viure a Cardedeu a casa seva.

Hi ha pares que són molt exigents amb els fills...

[Riu]. Ja em va bé que ho sigui! Però més exigent que jo amb mi mateix no ho és ningú. L’exigència no és cap problema!

L’any passat, Julián Simon era al teu costat fent de coach. Aquest any segueixes amb ell?

Aquest any vaig amb el mànager de l’equip, el Bocha [Agustín Escobar]. Ara visc a València, sortim d’allà amb l’equip i tots els mecànics, que també són per allà, i així fem pinya. Amb el Julito ens seguim veient els caps de setmana, anem a fer motocròs junts i sempre que pot m’ajuda.

M’acabes de dir que vius a València. L’última vegada que vam parlar em vas dir que vivies d’hotel en hotel. Ara ja tens un lloc fix per viure?

Sí! Ara tinc un pis a València. Fa anys vaig viure a Almeria, després a Toledo i aquest any a València. Però lloc fix per viure... comptant que anem de punta a punta del món cada dos per tres [riu].

Què t’ha sorprès de la nova moto?

La suavitat. La Ducati tothom deia que era molt difícil de dominar, de pilotar, i la veritat és que és una moto que va molt bé amb l’electrònica, molt suau, molt noble, que corre...

Has hagut de canviar alguna cosa del teu pilotatge per adaptar-t’hi?

No, de moment ha sortit tot rodat! Potser he de canviar una mica la posició sobre la moto per intentar anar una mica més de pressa, però pel que fa a aconseguir arribar al ritme que em toca ha anat tot rodat, n’estic molt content.

Tu portaràs la Ducati GP17 i el teu company, Xavier Simeon, la GP16. Hi ha gaires diferències entre les dues motos?

La Ducati, des del 2014, és una moto molt competitiva i que va molt bé. S’ha igualat molt amb les altres i no hi ha gaires diferències ara per ara. La del 2017 és una molt bona moto, va ser subcampiona del món i ha deixat el llistó molt amunt, i per això estic molt content.

Quin és l’objectiu que et marques aquest any?

Tot el que sigui acabar entre el lloc 8 i el 12 serà un bon resultat. Cal tenir en compte que hi ha els equips oficials, que estan a un altre nivell. Acabar entre aquestes posicions és l’objectiu que ens hem marcat i el que esperem aconseguir. Sí que és cert que el dia que hi hagi una cursa amb pluja i caigudes, doncs llavors caldrà aprofitar l’oportunitat.