El “tic-tac” de Bartomeu s’accelera

Barcelona“Tic-tac, tic-tac”, repeteix amb un punt de malícia Josep Maria Bartomeu al director de comunicació, Albert Montagut, des de fa uns mesos. S’acosta final d’any, temps de canvis en aquest departament, i el president blaugrana bromeja amb el seu director de comunicació. Però el càrrec de Montagut no corre perill. No obstant això, la decisió del director de comunicació de passar pel marcador del Camp Nou el vídeo d’homenatge a Leo Messi en el partit contra el Sevilla, que va provocar una sonora xiulada a Bartomeu i Andoni Zubizarreta, comportarà canvis importants dins del club. De moment, seran d’organització i funcionament.

Empipada monumental

Bartomeu està “cabrejat”, expliquen als despatxos del Camp Nou. Des de dissabte, “ha passat de trist a cabrejat”, puntualitzen els que conviuen més estretament amb ell, que asseguren que mai l’havien vist en aquest estat des que va arribar a la presidència, el 23 de gener passat. Tot i això, per la seva manera de ser, Bartomeu segueix sense exterioritzar el seu malestar.

Al Barça saben que la xiulada del partit contra el Sevilla ha suposat un punt i a part en el mandat de Bartomeu, i, d’això, el mateix president n’és molt conscient. Ja res tornarà a ser igual. El que més dol als despatxos d’Arístides Maillol és que aquest incendi s’ha provocat des de dins, que es podria haver evitat. Va ser un error propi que sortirà molt car. La dimensió que ha agafat aquesta polèmica se’ls escapa de les mans, no depèn d’ells, admeten al club, però la metxa va prendre per un error personal, fruit d’una mala manera de funcionar. En tot cas, tot i la magnitud del tema, “no es tallaran caps”, asseguren des del cercle íntim del president. “No s’ha penalitzat la institució, l’error només ha afectat el president”, afegeixen per justificar el cas.

Col·legiar les decisions

Després de l’incident amb el vídeo de Messi, la directiva va demanar explicacions i una rectificació. L’han obtinguda, almenys, els homes de més confiança de Bartomeu, un grup de set o vuit directius i executius que s’han convertit en el nucli dur del president, amb qui consulta les qüestions més importants, sense necessitat d’estendre el debat a la resta de la junta.

La primera conseqüència de la xiulada és que, a partir d’ara, les decisions “no les prendrà un sol cap”, expliquen al Camp Nou. En el context en què està immersa la institució ara mateix, amb una tensió latent en l’entorn mediàtic i social, totes les decisions s’han de consensuar. S’ha d’invertir el temps necessari per madurar bé totes les qüestions i analitzar-les des de tots els punts de vista possibles. Qualsevol tema rellevant s’haurà de tractar de manera col·legiada. No ho farà la junta, sinó les persones més significatives dins del dia a dia de l’entitat. “No es poden prendre decisions de passadís”, lamentaven ahir fonts de la junta per explicar l’incident viscut contra el Sevilla, que va posar contra les cordes el president i el director esportiu, en el punt de mira també pel cas Thomas Vermaelen. “S’hi invertiran cinc minuts o cinquanta, els que calgui”, però hi haurà una sèrie de persones que hauran d’analitzar els temes importants perquè no recaiguin únicament sobre una persona, com va passar en el cas d’Albert Montagut i el vídeo de Leo Messi.

Abans de cada partit al Camp Nou, per exemple, a part d’haver-hi reunions diferents de cada departament, hi haurà una trobada entre totes les àrees implicades per posar-ho tot en comú. Tot ha d’estar previst, s’han d’anticipar tots els escenaris, perquè no hi ha marge per a més errors que penalitzin més la figura de Bartomeu.

Canvis més profunds

Des del 6 de febrer del 2013 Josep Maria Bartomeu porta rellotge. L’hi va regalar la família, i el llavors vicepresident esportiu va assumir que amb la celebració dels 50 anys el compte enrere començava, el temps tenia un altre valor. Amb l’horitzó de les eleccions cada vegada més present, el “tic-tac” que Bartomeu li repeteix a Montagut amb un punt de malícia també té una significació personal. El so del seu propi rellotge, que porta des del seu aniversari, ressona cada vegada més fort. El president sap que per tenir opcions de poder optar a guanyar el 2016 s’ha de fer seu el club, se l’ha de fer a mida, envoltar-se de persones de la seva confiança i marcar distàncies amb la manera de fer de Rosell. A principis d’estiu va fer una sèrie de canvis en aquest sentit, amb la incorporació de figures com Albert Soler i el gerent Ignacio Mestre. Una reestructuració profunda, però que no s’ha completat, asseguren veus pròximes al president. Durant les properes setmanes, aprofitant el final d’any, i quan es tanqui alguna de les carpetes que segueixen obertes (bàsicament el cas Masia i la sanció de la FIFA), tornarà a ser moment de fer examen i decidir si els canvis de l’estiu van ser suficients o cal fer un pas més, molt més profund.

El gener del 2011, només mig any després de guanyar les eleccions, Sandro Rosell va destituir el seu primer dirertot de comunicació, Pere Jansà. En el seu lloc hi va posar Ketty Calatayud, que va durar només fins al desembre d’aquell mateix any. Xavi Martín va ser la tercera víctima de Rosell, dos any més tard, el novembre del 2013. Bartomeu sap que, tot i l’error de Montagut contra el Sevilla, la solució no passa només per fer el quart canvi al capdavant d’aquest departament. El problema no és de comunicació. Bartomeu ho sap i medita mentre el “tic-tac” es torna cada vegada més insistent.