Thomas Vermaelen, l’home de vidre

BarcelonaEl que divendres eren mals auguris es van acabar confirmant. Thomas Vermaelen té una lesió al bíceps femoral de la cama dreta que el farà estar sis setmanes de baixa. El central belga, que es va lesionar amb la seva selecció, no podrà ajudar el Barça en un dels trams més complicats de la temporada. La seva absència, sumada a la de Samuel Umtiti, que té molèsties al genoll i per ara no té data de recuperació, deixa el primer equip amb només dos centrals purs: Gerard Piqué i Clément Lenglet. És a dir que l’entrenador no tindrà cap recanvi en una de les zones més delicades del camp.

Amb 32 anys, Vermaelen suma una nova lesió al seu historial particular. Des del turmell al maluc, passant pel tendó d’Aquil·les, el bessó, el genoll, la cuixa, el pubis i la mà. En total, lesions en vuit llocs diferents, ja siguin musculars o traumàtiques. I un total de 25 aturades forçades al llarg de la seva carrera, sense comptar temes menors com ara gastroenteritis o refredats. Un calvari que començava a l’Ajax, continuava a l’Arsenal i ha anat en augment al Barça -incloent-hi la cessió al Roma.

Segons el web Transfermarkt, que recull la cronologia de les lesions dels futbolistes, Vermaelen ha estat lesionat 1.172 dies al llarg de la seva carrera esportiva i s’ha perdut 223 partits. Això suposa una mitjana de 90 dies de baixa per temporada (tres mesos) i quedar-se sense poder jugar uns 17 enfrontaments per curs. Aquestes dades inclouen únicament els períodes que ha estat de baixa mèdica, sense comptar els enfrontaments que no ha pogut jugar perquè un cop ha rebut l’alta ha necessitat temps per agafar el ritme de competició.

La majoria de les lesions les ha tingut els últims anys, des que va fitxar pel Barça l’estiu del 2014 -el fitxatge batejat per Andoni Zubizarreta, aleshores secretari tècnic blaugrana, de “rendiment immediat”-. De fet, ja va aterrar lesionat, amb un problema a la cuixa dreta. Tot i rebre l’alta mèdica al setembre, les molèsties persistien i al final va haver de passar pel quiròfan. El resultat va ser perdre’s tota aquella temporada i no debutar fins a l’últim partit de Lliga.

Aquella va ser una de les lesions més greus que va tenir. L’altra va ser quatre anys abans, quan encara jugava a l’Arsenal. A principis de setembre del 2010 una lesió al tendó d’Aquil·les el va deixar fora de combat durant gairebé vuit mesos. Titular indiscutible a l’equip d’Arsène Wenger, aquell any només va poder jugar els tres primers partits i els tres últims de la Premier.

Com a blaugrana, el màxim que ha pogut encadenar són 13 partits consecutius jugant, entre el novembre i el gener de la temporada passada, abans no va tornar a recaure. A la secretaria tècnica del Barça mai han acabat de confiar en ell, per la seva fragilitat, tot i que segueix al primer equip com a quart central, en part perquè sempre ha rendit al nivell quan ha jugat, en part per la dificultat de contractar futbolistes de nivell en aquesta posició.

Veure Thomas Vermaelen a la infermeria s’ha convertit en una rutina molt desagradable per al central belga. I, si bé és cert que feia dues temporades que no tenia cap lesió greu -de més d’un mes-, havia anat acumulant petits contratemps que, a banda d’allunyar-lo dels terrenys de joc, li trencaven el ritme de competició. Una circumstància que el curs passat va passar fins a sis vegades. Ara s’hi torna a trobar, com a mínim per sis setmanes més.

Un camí ple d’expectatives i d’interrupcions inoportunes

2005/06

Fer-se un lloc al primer equip de l’Ajax

Ja havia debutat amb el primer equip en un Volendam-Ajax el 2004, però va ser després d’una cessió al Waalwijk que es va consolidar. Va disputar 38 partits i més de 3.200 minuts.

2007

Les primeres lesions

Era un fix, però una lesió al lateral intern del genoll en un amistós amb Bèlgica el va tenir dos mesos de baixa. Al final d’aquell curs 2006/07 també va lesionar-se a l’esquena, i a l’inici del 2007/08 es fa mal al turmell esquerre en un duel aeri. En total, tres lesions en un any i cinc mesos aturat. “Normalment no tinc lesions, aquest any ha sigut una excepció”, deia a la web de l’Ajax el 2008.

2008/09

L’últim bon any a l’Ajax

Després d’un 2007 accidentat, recupera sensacions i juga 42 partits i més de 3.500 minuts. El seu rendiment crida l’atenció de l’Arsenal.

2009/10

Adaptat a la Premier

Troba l’encaix ràpidament d’Amsterdam a Londres i ho juga pràcticament tot amb el nou club: 45 partits i gairebé 3.900 minuts a l’Arsenal. Uns problemes al bessó comencen a fer-li nosa a mitjans d’abril.

2010 i 2011

Comença el calvari

Tot i que comença el curs amb minuts, una lesió al tendó d’Aquil·les l’atura de cop. Està gairebé inèdit el curs 2010/11. Al següent (2011/12) comença amb problemes a la mateixa zona (i quiròfan) però acaba de titular, amb gairebé 3.400 minuts.

2013/14

No acaba de fer net ni del turmell ni del genoll

Després d’un 2012/13 força regular, amb més de 3.100 minuts i mai més de dues jornades seguides de baixa, se li tornen a reproduir mals antics. Pateix una fractura per estrès a l’esquena i unes molèsties al genoll li fan la guitza. Juga 1.300 minuts.

2014/15

Es fitxa un lesionat

Vermaelen va incorporar-se al Barça amb una lesió als isquiotibials que s’havia fet durant el Mundial del 2014. El tractament conservador va acabar, mesos després, en un pas per quiròfan que el va tenir apartat tot l’any. Només va jugar l’última jornada, 63 minuts contra el Dépor.

2015/16

L’últim intent d’entrar en la dinàmica del Barça

Luis Enrique comença donant-li la titularitat, però el seu rendiment esperançador torna a veure’s interromput per més problemes musculars. Durant l’any s’ha d’aturar per molèsties a la cuixa i al bessó. Acaba amb només 20 partits disputats i poc més de 1.200 minuts. El club li obre la porta i marxa cedit a Roma, on també tindrà lesions: pubàlgia, bessó i mà. Juga només 600 minuts.

2017/18

L’esperança de Valverde

Se’l recupera d’Itàlia però no entra en els plans inicials de Valverde, que tira amb Piqué, Umtiti i Mascherano. Va acumulant més molèsties musculars i mal al genoll. Per lesions i sancions ha de ser titular a Mestalla i encadena dos mesos de titularitats. Al gener torna a recaure i perd ritme.