Thomas Tuchel nega la glòria europea a Pep Guardiola (0-1)
El Chelsea s'imposa al Manchester City a la final de la Lliga de Campions
BarcelonaFa més fila de DJ de música experimental berlinesa que d'entrenador de futbol, però el seu nom viurà per sempre associat al desenllaç de la Lliga de Campions 20/21. Thomas Tuchel va arribar al Chelsea a mitja temporada, rebotat del PSG, i ha convertit l'equip dels londinencs rics en el millor d'Europa. El tècnic alemany banya d'or la seva llibreta i arruïna les intencions de Pep Guardiola, que arribava a una final de Champions amb tot per guanyar-la 10 anys després de sublimar l'estil Barça a Wembley. De retruc, també frustra el somni de Joan Laporta, que esperava un triomf citizen a Porto, on es van donar cita més de 14.000 aficionats, per tenir una mínima via per recuperar el de Santpedor per a la banqueta del Camp Nou.
Fan incondicional d'esguerrar totes les prèvies, Guardiola va sorprendre amb un onze encara més ofensiu del que es podia esperar. Va buscar el control de la pilota a camp contrari renunciant a Rodri i Fernandinho per endarrerir la posició de Gündogan, el seu interior amb més arribada. L'experiment va deparar una primera part en què el Chelsea va imposar el seu estil intens i directe. La recepta que va dur els blues a esborrar el Reial Madrid a les semifinals continentals va servir per superar el pla del vigent campió de la Premier, que per ocasions podria haver marxat al descans amb un resultat en contra més ampli que un 0-1.
Timo Werner, un davanter molt perillós quan disposa d'espais i llibertat per caure a banda, no va encertar cap de les tres ocasions que va tenir abans que el Chelsea inaugurés el marcador, però sí que va signar un moviment vital perquè el seu compatriota, Kai Havertz, es plantés tot sol davant d'Ederson per fer justícia després d'una passada deliciosa de Mason Mount. L'ariet alemany va absorbir la marca dels defenses del City i va propiciar l'arribada des de segona línia del seu company, que va esquivar la sortida del porter i va besar la xarxa sense cap oposició. Va triar la vetllada ideal per estrenar-se a la màxima competició. Era el minut 42 i Guardiola feia estona que no ho veia clar. El seu equip només havia inquietat amb una pilotada llarga d'Ederson per a Sterling i un intent de Foden que Rudiger va salvar jugant-se el penal. Poc per al seu City.
Malgrat la decebedora posada en escena, els citizens no van canviar gaire immediatament després del seu pas pels vestidors. El Chelsea va continuar vivint molt tranquil contra un oponent que no feia de la horitzontalitat una virtut i que es perdia en batalles individuals, quan el seu millor valor és precisament el contrari. En una d'aquestes excursions curtterministes de camí a Mendy, Kevin de Bruyne va xocar amb Rudiger i va sortir tan mal parat que va haver d'abandonar la final. Entre llàgrimes i amb l'ull inflat, un dels puntals de Guardiola deixava el partit i provocava un canvi de peces per omplir l'àrea amb Gabriel Jesús i treure Gündogan del pivot. Ja alliberat, l'alemany va estar a punt de rematar una bona centrada de Mahrez. Azpilicueta la va evitar.
Poc després, a l'àrea contrària, Havertz va tornar a aparèixer amb perill per habilitar Pulisic, que havia substituït Werner. L'extrem nord-americà va tenir la sentència a les botes, però va creuar massa la pilota davant la sortida desesperada d'Ederson. Tuchel, que ja es veia guanyador amb el 0-2, va lamentar l'ocasió perduda enduent-se les mans al cap i caient de genolls a la gespa. Li va tocar patir fins al final.
Eric García i Agüero, camí del Barça
Beneficiat per la fortuna, Guardiola va demanar un últim servei al Kun Agüero, que la setmana que ve serà jugador del Barça. L'argentí va rondar l'àrea blue per intentar pescar una rematada que igualés el partit i portés la pugna a la pròrroga, però va ser Mahrez qui més a prop va estar d'aconseguir-ho amb un xut que es va perdre per poc. La resta dels intents del City van arribar fosos a posicions de càstig o els va aturar Kanté, incansable en la recuperació i designat millor jugador de la final. Agüero no es va poder acomiadar de Guardiola amb un èxit que hauria posat contents els amants del joc de posició i una immensa majoria de la culerada. Tampoc Eric García, que tornarà a casa sense glòria continental.