Thievy, la promesa rebel que va acabar desesperant l'espanyolisme

El francocongoleny, de 24 anys, ha tornat a entrenar-se amb els colors de l'Espanyol dos anys després

Thievy, durant una entrevista al RCDE Stadium
Roger Requena
12/07/2016
3 min

Barcelona"Aneu a la merda, Espanyol, catalans i Cornellà sencer. Els catalans no us mereixeu un jugador com Thievy. Ja està bé d’insults, mireu-vos vosaltres les cares, catalans", va publicar l'agost del 2014 Thalia Márquez, parella de l'encara futbolista de l'Espanyol Thievy Bifouma, un cop aquell estiu es va oficialitzar la cessió del jove jugador francocongoleny a l'Almeria. No va ser el primer episodi controvertit que envoltava la figura d'un Thievy que ha vist com la seva relació amb l'espanyolisme s'ha anat deteriorant al llarg dels anys.

Tot i saber les intencions del club, que no compta amb ell, dilluns va iniciar els entrenaments de pretemporada, un gest que no va tenir les dues passades temporades, quan ni tan sols es va presentar a les sessions, en dos gestos polèmics amb els quals va forçar controvertides sortides. 913 dies després, va tornar a vestir-se d'espanyolista.

Una promesa de caràcter polèmic

Atrevit i vertical al camp com la seva cresta, Thievy va aterrar a l'Espanyol el 2010, poc després de complir la majoria d'edat, a través del Draft Blanc-i-Blau, una prova per a joves promeses on va captar l'atenció d'alguns 'scouters' espanyolistes, que el van incorporar a ell i a Henry Madubuko, migcampista nigerià, per a l'equip juvenil. Només va necessitar un any per pujar al filial, i va arribar a tenir certa presència a Primera. En quatre cursos al primer equip va arribar a disputar 39 partits, on va firmar quatre gols i quatre assistències. Per tal que creixés, el club el va cedir al Las Palmas –que jugava a Segona–, on va tancar un curs força prolífic: 14 gols i 10 assistències en 44 partits.

La seva situació, però, va fer un canvi quan després de nombrosos retards en els entrenaments –aleshores sota les ordres de Javier Aguirre–, el 10 de gener de 2014 no s'hi va presentar, sense donar cap motiu, un acte d'indisciplina que va repetir l'endemà. Davant la visita dels metges, va argumentar un "quadre d'ansietat". Al tancament del mercat hivernal va marxar cedit al West Bromwich, on amb prou feines va jugar sis partits.

L'estiu següent va tornar a l'Espanyol, però res ja no seria el mateix: aquella promesa que va arribar de l'Strasbourg no es va presentar als primers entrenaments de pretemporada, fet que va comportar-li l'obertura d'un expedient sancionador i la sortida del club. Va ser, però, a través d'una cessió a l'Almeria, ja que el 2013 havia renovat fins al 2017 amb l'Espanyol, un contracte que encara es manté vigent. Algunes crítiques per part d'aficionats van desencadenar els insults de la seva parella, mentre que ell va limitar-se a qualificar d'"incòmoda" la situació amb l'Espanyol, on no estava gaudint dels minuts que volia, i quedava relegat a la banqueta.

Amb els andalusos va tornar a sentir-se futbolista, ja que va adquirir un rol força actiu durant tot un curs sencer, en què va jugar 30 partits. El curs passat va començar-lo entre el Granada, que se'n va afartar al gener –per les discussions que mantenia amb el seu tècnic, Sandoval– i va renunciar a fer efectiva l'opció de compra que tenia si disputava un mínim de partits. Va acabar el curs, també com a cedit, a l'Stade de Reims francès.

El maldecap de Joan Collet

També va cansar l'expresident espanyolista Joan Collet, molest en els últims estius a causa de les incompareixences injustificades als entrenaments i el fet que no acceptés algunes ofertes per sortir traspassat. "No el deixarem marxar només per no presentar-se", va apuntar el gener del 2014. I mesos després, el juliol de 2015, afegia: "Vaig parlar amb l'AFE i va quedar clar que l'actitud de Thievy no té raó de ser ni per al sindicat ni per a ningú". "Gràcies, Collet, però ja tinc el meu agent", li havia respost el jugador setmanes abans, en saber les intencions de l'expresident de buscar-li equip.

Les mostres d'indisciplina han acabat tapant el seu rendiment, en ocasions prou bo, però insuficient per tapar les múltiples mostres irrespectuoses per una afició, la de l'Espanyol, que no l'ha vist triomfar com prometia.

stats