Un gol per la normalització de la transsexualitat

TerrassaEl 5 de gener Valentina Berr farà 26 anys. Però el millor regal de Reis i d’aniversari possible per a aquesta periodista especialitzada en gènere l'ha rebut aquest diumenge a l’estadi Municipal Mion-Puigberenguer, a Manresa. Allà, el segon equip sènior del Terrassa femení, de la segona divisió catalana, hi ha sumat la sisena victòria de la temporada contra la Pirinaica (1-9). El resultat, però, ha sigut el menys important. El tècnic Aitor Salvador ha donat la titularitat a Berr, que s'ha convertit d’aquesta manera en la primera futbolista transsexual catalana en jugar un partit amb fitxa federada. Un duel que, sens dubte, no oblidarà mai: Berr, nascuda a Ripollet, portava setmanes entrenant-se amb el conjunt vallesà, però no ha sigut fins ara que, dos anys després d’haver completat el procés d’hormonació i tramitat el canvi de DNI –tal com permet, des del 2007, la llei d’identitat de gènere– ha pogut ser inscrita a la Federació i ha pogut jugar un partit de Lliga femenina que, a més, li ha sortit rodó: han guanyat i les companyes li han deixat xutar un penal, que ha significat l'1-5 abans del descans. Un gest que confirma la bona rebuda que ha tingut al vestidor.

Sens dubte, un pas endavant cap a la normalització i que va tenir l’origen en un cas similar aquest estiu. Al setembre, Berr va seguir amb atenció el cas d’Alba Palacios, que amb 33 anys va obrir camí en convertir-se en la primera jugadora trans federada d’Espanya, arribant a marcar un gol en el seu debut amb Las Rozas CF a preferent. La Federació de Futbol de Madrid li va emetre un permís especial per tal que pogués competir fins que, el 2019, pugui obtenir el canvi d’identitat en el DNI. “No soc conscient de la repercussió que té el meu cas”, va explicar Palacios, que va néixer com a Álvaro. Aquell precedent va animar Berr a enviar un correu electrònic a Ezequiel Segura, coordinador dels equips femenins del Terrassa. “Vaig trucar-li i vam quedar per veure’ns. Li vaig dir que s’entrenés i provés. Al principi tenia molts dubtes de quina seria la reacció de les companyes, perquè era un cas atípic i hi podia haver rebuig. Però vaig veure que tot el contrari: la van rebre molt bé. Ha connectat d’una manera espectacular i estan encantades amb ella”, explica Segura a l’ARA.

La mateixa Berr ho va reconèixer en el comunicat emès pel club: “Tinc unes companyes que em cuiden i protegeixen des del primer minut, i un club que està fent tot el possible perquè pugui concentrar-me en jugar, que és el que he vingut a fer”. En aquest sentit, el seu entrenador estava content perquè aportava al camp i, per aquest motiu, van prendre la decisió de tirar endavant. La seva decisió, però, no va ser senzilla i, de fet, Ezequiel va valorar força si incorporar-la o no per la repercussió que podria tenir, fins al punt de consultar una psicòloga. “Si no l’agafava sentia que era una discriminació, i si ho feia l’ajudava”, relata. “Ser dona trans encara vol dir començar el dia sense tenir idea de moltes de les violències que t’arribaràs a trobar, facis el que facis. Imagina’t al món del futbol femení, on encara hem de sortir amb pancartes demanant respecte i agraint el suport. No és fàcil per a mi arriscar la meva salut mental i física en aquest escenari”, apunta la jugadora.

Preocupats pels comentaris externs

La seva arribada al club egarenc, però, no és ni de bon tros una operació de màrqueting. “Hem de parlar més de la part esportiva. Al futbol femení falten porteres i esquerranes. Ella és esquerrana, està ben coordinada i xuta fort. Té qualitats futbolístiques. Jugarà d’extrem al segon equip i, si puja al primer, segurament ho farà de lateral”, reprèn Segura, amoïnat pel fet que el possible ressò mediàtic pugui afectar-la esportivament. “Si no té repercussió en ella, acabarà al primer equip segur. Em preocupa que hi hagi algun comentari que la pugui afectar, el futbol és un esport masclista i potser rep algun comentari del públic. Hem d’estar preparats i fer-li costat entre tots”. Per al coordinador del femení egarenc, a més, aquest exemple hauria de servir per normalitzar la diferència: “Cal canviar la societat amb aquests casos. És una dona i jugadora a tots els efectes, no hi ha d’haver problema. Les jugadores avui en dia estan molt avançades mentalment, coneixen casos similars o tenen algun amic i, per tant, hi ha menys oposició. Tenen clar algunes coses que a altres generacions els costa més”.

Segura valora positivament el seu pas endavant, que ha de servir per normalitzar la societat. “Nosaltres potser anem avançats, però molta gent va endarrerida molts anys. En una dècada canviarà molt, hi haurà més casos com el de Berr, una lluita personal. Després del seu cas segur que s’apuntarà alguna altra en algun altre lloc, i espero que se li obrin les portes”. A través del futbol, Palacios i Berr estan traçant un camí necessari que, amb molt d’esforç, servirà perquè els seus casos deixin de ser anecdòtics en un futur.