Ter Stegen, Ansu Fati i els quadrats
Una de les claus perquè el Barça hagi aconseguit sumar cinc punts en les dues primeres jornades de Lliga ha sigut Ter Stegen. Sense les seves aturades, les anàlisis, i potser també els resultats, haurien sigut diferents. Els quadrats, triangles, blocs alts i baixos, línies o espais han sucumbit davant la contundència en les àrees: un porter que para i davanters que marquen. Pim-pam.
No és poca cosa, encara que els saberuts es quedin sense poder deixar anar els seus discursos, perquè davant la simplicitat no calen gaires explicacions. El Reial Madrid, per exemple, no hauria aconseguit el doblet la passada campanya sense les brillants contribucions de Courtois i Benzema. I per molt que s'obstinin a desprestigiar la senzillesa, el futbol s'encarrega de desarmar sovint els fanàtics de les pissarres.
El Barça, a més, s'enreda en el seu propi laberint davant l'evidència que en l'època més gloriosa, quan més títols es van guanyar i de forma més bella, hi havia una idea darrere. La de Pep Guardiola, concretament, i Xavi Hernández va ser un dels pilars sobre els quals es va construir el temple amb un centre del camp que no era una estació de pas que et podies saltar sense més ni més. Des de la banqueta ara Xavi continua parlant de model, malgrat que el seu resulti encara poc recognoscible i requereixi temps i paciència. De provar, insistir i resistir, però entre la pasta que el club s'ha deixat en els fitxatges activant palanques i l'exigent grup que li ha tocat a la Champions League, val més que trobin aviat la tecla.
Mentre l'equip qualla i sense tenir la plantilla tancada –aquest dissabte el tècnic va admetre un altre cop el seu desig que el mercat s'acabi d'una vegada per sempre– seria recomanable no desmerèixer el que ja es té amb anàlisis grandiloqüents o poc ajustades a la realitat. També s'hi val guanyar, per exemple, amb un Ter Stegen inspiradíssim en la primera part davant la Reial i amb l'aparició estel·lar d'Ansu Fati en la segona. Oi tant, que s'hi val! Gaudir de la contundència en les àrees fins que el quadrat, el triangle o la figura geomètrica que s'inventi funcioni de veritat no és pecat. Admetre-ho amb naturalitat, tampoc.