Les tensions internes que van frenar la renovació de Messi

BarcelonaDivendres, en la compareixença de premsa de Joan Laporta per explicar que Leo Messi no renovava amb el Barça, el president va deixar anar una frase que va passar relativament desapercebuda. "Estàvem disposats a fer un esforç per sobre de les nostres possibilitats". Amb la tresoreria del Barça en estat crític i un deute que fa caure d'esquena -l'últim curs, com va avançar Laporta, es tancarà amb 487 milions de pèrdues-, el màxim mandatari havia arribat a un pacte amb el davanter de Rosario per als pròxims cinc anys, pel qual en la primera temporada s'arribava a rebaixar el sou a la meitat, fins a cobrar 20 milions d'euros nets. A priori, un estalvi notable, si no fos perquè aquesta fórmula ni tan sols encaixava en les projeccions que feien a l'àrea econòmica del club. Una parcel·la, aquesta, que els últims mesos s'havia mostrat molt reticent a retenir el jugador: no per qüestions esportives, sinó per qüestions purament monetàries. Ras i curt, els números no quadraven per enlloc.

La notícia es va confirmar dijous, però ja feia setmanes, fins i tot mesos, que hi havia discrepàncies internes sobre la renovació de Messi. A l'àrea econòmica arrufaven el nas amb la proposta: Messi podia marxar el 2023, però igualment hauria tingut garantit el salari fins al final dels cinc anys signats. Entre la fitxa i una bonificació, hauria cobrat al voltant de 200 milions d'euros, tal com va avançar L'Esportiu i confirmen fonts blaugranes. "Ningú dubta que Messi és el millor de tots, però la situació del club és crítica. A més, té 34 anys i és evident que no compliria els cinc anys firmats. Si el club fos sa econòmicament, les condicions estarien a la frontera entre què es pot pagar i què no. Amb la situació actual, són del tot inassumibles", apunten fonts blaugranes.

Laporta, que en condicions normals hauria validat l'operació, viu ara condicionat per una política d'austeritat que, tret d'excepcions com la reestructuració dels executius i dels organigrames de les seccions, s'ha imposat al club. No és casualitat que cap dels fitxatges hagi estat a cost zero i que s'estigui negociant amb els jugadors una rebaixa salarial massiva. A les presses perquè el Barça deixi de tenir números vermells i pugui començar a guanyar diners, s'hi afegeix l'angoixa dels avals. Actors importants com Audax -empresa de la qual és soci el vicepresident econòmic Eduard Romeu i que va contribuir amb 40 milions per completar l'aval- no vol córrer cap risc amb la seva inversió i exigeix que el club recuperi ràpid l'equilibri financer. "El problema no era Messi, era que no podies treure't de sobre els jugadors que et sobren", comenta una veu autoritzada del Barça. Laporta havia d'escollir entre una cosa i l'altra. "Però els que et sobren resulta que tenen contracte signat i no volen marxar..."

Fórmules imaginatives

La renovació de Messi, frustrada després de molts mesos de treball, va ser una de les promeses electorals de Joan Laporta durant la campanya. En el fons, el president, aleshores candidat, mai va garantir la continuïtat del 10, però sí que va comprometre's a fer "tot el possible" perquè seguís jugant al Camp Nou, com a mínim un parell d'anys més. Així que va entrar al club, es va posar a treballar per abordar la renovació. En aquell primer moment ja va pensar en la dilació salarial -un acord per a dues temporades però pagat en cinc-. Més endavant s'optaria pel contracte que s'anava a rubricar, per a cinc anys, però amb una retribució no lineal: el primer any es rebaixava la fitxa el 50%. El segon, cobrava més que el primer. I a partir del tercer -si volia complir-lo- el salari anava de més a menys. Aquesta nova fórmula, sumada als ingressos provinents del fons d'inversió CVC -que volia comprar el 10% del negoci de la Lliga-, permetia que el contracte entrés dins del famós límit salarial. Però, a última hora, quan tot semblava preparat per tancar l'acord, la renovació es va frenar en sec. Laporta es va trobar entre l'espasa i la paret, havent d'escollir entre Messi i la Superlliga. I, a contracor, va haver de fer cas al que li demanaven amb arguments Romeu i Ferran Reverter -el seu CEO.

Amb el comunicat i amb la gestió posterior del comiat de Messi, des del Barça tenen la sensació que la figura de Laporta ha quedat debilitada, ja que el veuen com un president més pendent dels números que del futbol, tot el contrari del que sempre havia proclamat. Ell, però, s'excusa dient que tot és culpa de la situació econòmica "nefasta" en què els anteriors gestors van deixar el club. Ara bé, no tothom compra aquest discurs. La setmana passada, per exemple, es produïa la dimissió de Jaume Llopis, membre de la comissió de l'Espai Barça, que a més s'acomiadava enviant un missatge per WhatsApp al president en què deia que se sentia "decebut" i l'advertia que passaria a la història "com el president que ha acomiadat Messi".

Els números de la gestora

Leo Messi, que va enviar un burofax fa un any per abandonar el club, es va negar a asseure's a negociar amb Josep Maria Bartomeu, aleshores president, i va esperar pacientment que arribessin les eleccions. Tampoc va voler saber res de la junta gestora, que va governar el Barça de manera interina entre la dimissió de la junta anterior i l'elecció de Laporta. Però la gestora, formada principalment per membres de la comissió econòmica, sí que va fer una projecció sobre el contracte de Leo Messi. Els números eren clars. "El màxim que se li podia pagar a Messi eren 30 milions bruts durant dos anys", diuen fonts coneixedores del cas. És a dir, un contracte total de 60 milions bruts, molt allunyat dels 200 que estava oferint la directiva actual al davanter de Rosario.

Aquests números no eren nous per als actuals gestors de l'entitat. Uns dies després de les eleccions, Carles Tusquets, president de la gestora, va reunir-se amb Joan Laporta, Eduard Romeu i Ferran Reverter i els va posar al corrent sobre l'estat de les finances del Barça. Allà, segons fonts del club, ja els va insinuar quin era el topall que, al seu entendre, es podia pagar a l'argentí. Tot i així, Laporta estava decidit a tirar endavant amb la seva proposta a Leo Messi, fins que es va trencar la corda.