BarcelonaEl torneig de tenis més antic del món no deixa ningú indiferent. Per a algunes veus Wimbledon respira tradició. Per a d'altres, és un torneig arcaic i caduc pel que fa a les seves estrictes normes de comportament. Després d'anys de reivindicacions, les tenistes del circuit professional han aconseguit que el Grand Slam anglès modifiqui el seu rígid codi de vestimenta i permeti a les participants competir amb roba interior que no sigui blanca.
Una de les primeres tenistes a aixecar la veu va ser la russa Tatiana Golovin, que l'any 2007 es va presentar als seus dos partits a Wimbledon amb uns culots vermells sota la faldilla, una cosa que no s'havia vist mai fins a aquell moment i que trencava un dels costums més antics de Wimbledon. La seva rebel·lia va posar en qüestió que al torneig anglès l'herba ha de ser verda i és obligatori vestir-la de blanc.
Aquell cas aïllat va anar acompanyat de moltes veus crítiques amb la poca modernització del torneig. La reclamació de les tenistes era ben lògica, que Wimbledon permetés la vestimenta d'una peça fosca sota la faldilla per alleujar la incomoditat que una tenista pugui tenir durant el període de menstruació.
"Ha sigut un gran alleujament. L'any passat vaig tenir el període durant el torneig i va ser molt estressant. Portes la roba interior a sota per ajudar, però continues tenint-ho al cap. De vegades anava al bany només per comprovar que no hi havia res. M'alegra molt que s'estigui parlant d'això i que s'hagi pres aquesta decisió", explica la nord-americana Cori Gauff.
Les primeres tenistes a acollir-se a la nova norma van ser la bielorussa Victoria Azarenka, la txeca Linda Fruhvirtova i la nord-americana Peyton Stearns, que van lluir shorts negres sota la faldilla. "Totes les noies estem molt contentes amb aquesta decisió perquè a la pista, no només competeixes contra tu mateixa, competeixes també contra el teu estrès i els teus nervis. Si hi afegeixes més estrès encara, el fet d'estar pendent del teu període i si se t'embruta la faldilla és un problema addicional en què no vols pensar", assegura la russa Daria Kasatkina.
El blanc es mantindrà com a color predominant, això no canviarà, però a finals de l'any passat, el club londinenc va aprovar que puguin afegir una peça de color sota la faldilla, a tall de culots, per alleujar la seva preocupació. "Aquest petit canvi no crec que faci malbé el torneig, però per a nosaltres és un gran avenç", reconeix Kasatkina.
Wimbledon és un torneig que es pren molt seriosament el codi de vestimenta. Tal com s'especifica a les regles del torneig, no hi ha d'haver "massa de color" a les vestimentes i només es permet una línia de color al voltant del coll, a les mànigues, als pantalons o faldilla i a les sabatilles, sempre que el seu gruix no sigui més gran que un centímetre. Les normes no només xoquen amb les tenistes. Roger Federer, Nick Kyrgios i Novak Djokovic són alguns dels esportistes del quadre masculí que han rebut tocs d'atenció en els últims anys.
Durant el torneig de l'any passat hi va haver protestes a les portes de Wimbledon sota el lema "Address the code" (actualitzin el codi). Es va recordar Golovin, contra la qual les autoritats no van poder fer res més enllà de desitjar que perdés com més aviat millor i s'acabés el que per a ells, en termes comunicatius, era un malson.