Alcaraz es cruspeix Djokovic i revalida corona a Wimbledon
El tenista murcià suma el seu quart Grand Slam amb tan sols 21 anys
BarcelonaCarlos Alcaraz marcarà una època en el tenis mundial. És un mantra que ja es pot dir i repetir sense risc d'equivocació. A la final de Wimbledon ha superat Novak Djokovic (6-2, 6-2 i 7-6) i s'ha alçat amb el títol britànic per segon any consecutiu. 21 anys i quatre Grand Slams. És la cara jove del circuit i no troba rival. Es menja els que fa anys que guanyen amb la superioritat de qui no té por de res. Amb la calma i la tranquil·litat de qui juga un partit de diumenge amb uns amics i l'excel·lència dels millors tenistes de la història.
A la pista central de Londres, davant de l'atenta mirada de llegendes com Andre Agassi, Alcaraz ha deixat clar que té l'ambició i el nivell per superar-les totes. S'ha desfet de Djokovic, el tenista amb més Grand Slams de la història, per la via ràpida, amb una facilitat insultant. El veterà jugador serbi no ha tingut cap més opció que quedar-se bocabadat davant de l'exhibició. El murcià ha aixecat Roland Garros i també Wimbledon en un mes, i el millor de tot plegat és que la seva història tan sols té escrits els primers capítols. Kate Middleton, que reapareixia públicament, ha sigut testimoni d'una tarda memorable.
Sense deixar cap opció
El primer joc amenaçava amb ser un preludi del partit. Màxima igualtat i màxim nivell. La determinació de Djokovic i el desvergonyiment d'Alcaraz cara a cara. Quinze minuts i cinc pilotes de break. La final tot just començava. Però ha estat un miratge. El murcià ha pres la iniciativa i no l'ha deixat anar fins al final. Setze anys hi ha entre un tenista i l'altre, però a la pista la diferència s'esvaeix. La confiança i el talent d'Alcaraz són impropis d'un jove que tot just comença a competir. Serveis a 200 km/h, restades efectives i, quan Djokovic pujava a la xarxa, Alcaraz sempre trobava l'escletxa on fer anar la pilota. 6-2, tota una declaració d'intencions i cara d'impotència del balcànic. No trobava la manera de frenar el seu rival i no semblava tenir l'esperança de poder fer-ho.
Alcaraz no volia cedir ni la mínima opció. Conscient que Djokovic és gat vell i té experiència per donar i per vendre. Les ha vistes de tots els colors i podia recuperar terreny en qualsevol moment. Però el serbi no aixecava el cap. Com resignat a acceptar que el rival era un esglaó per sobre seu. Alcaraz marcava el ritme del partit i Djokovic era incapaç de seguir-lo. Fallava en el servei, cometia errors indignes del seu nivell i, quan aconseguia firmar un bon punt, apareixia la màgia descarada del seu barbamec rival.
La confiança i el nivell d'Alcaraz estaven pels núvols, combinava les seves ja clàssiques deixades amb un servei imparable. Tenia un tenista de l'entitat de Djokovic totalment empetitit. Si algun despistat connectava la televisió podia pensar-se que era un partit de primera ronda. Però tot el contrari: era una gran final i estava sent un passeig per a Alcaraz. Un altre 6-2. En una hora i quart i amb el camí molt planer cap al títol.
El colofó final
A Djokovic només li quedava una bala. La remuntada tenia forma de miracle, però el serbi volia intentar-ho. Ha apujat el nivell i ha fet dubtar Alcaraz. El partit ha arribat al tie break. I fins aquí. No era el dia del campió serbi, sinó de Carlos Alcaraz. Implacable, amb cops d'absolut geni i provocant crits d'admiració a la grada. Es permetia passar-se la raqueta per l'esquena sota el somriure dels seus pares. Estava sent capaç de gaudir d'una final de Wimbledon. El públic assistia perplex a una exhibició. Qui sap si al canvi de guàrdia del tenis mundial. Amb l'històric veterà fent-se enrere per deixar pas al jove crescut que vol menjar-se el món.
Tres anys competint al màxim nivell i Alcaraz ja ha guanyat Grand Slams en pista ràpida, en terra batuda i en gespa. Domina el servei, la restada i la deixada. És ràpid i té fortalesa mental. El tenista del futur portat al 2024. Costa trobar-li punts febles i té tot el marge de millora del món. Amb el punt final, Djokovic ha acabat rendit a Alcaraz, la promesa convertida en estrella que es cruspeix llegendes.