Paula Badosa segueix topant contra un mur quan arriben els tornejos importants

BarcelonaPaula Badosa no s'amaga, quan li pregunten pels somnis que té: "Ho canviaria tot per poder guanyar un Grand Slam", diu sempre la jugadora de Begur, de 24 anys. Però precisament quan arriben els tornejos grans, Badosa veu com res li surt. I dels quatre tornejos clàssics, on pitjor sol fer-ho és precisament a Nova York. A la seva Nova York, on va néixer quan els seus pares hi vivien, dins del món de la moda, als anys 90. Una ciutat que coneix tan bé, on ha tornat tant. Però a l'Obert dels Estats Units, Badosa no ha aconseguit mai guanyar dos partits seguits. Mai ha passat de la segona ronda. Ara el botxí ha sigut la croata Petra Martic, que l'ha eliminada en tres sets (6-7, 6-1 i 6-2).

El primer set va ser igualat, però Badosa el va guanyar al tie break. La catalana, de fet, és una de les jugadores del circuit amb la mitjana més alta de victòries als tie breaks, on sol fer-se forta. Però li manca la capacitat de centrar-se durant tot el partit, i un cop la croata va anar castigant-la amb cops secs i forts, va anar perdent la concentració. "No em surt res", es queixava mirant el racó on hi havia la seva gent. I mira que havia començat el partit tocant-se el cap, fent un gest amb un significat ben clar: cal tenir el cap fred, per guanyar. Però no ha sigut així. Martic, que és a la 50a posició del rànquing, va encarregar-se de posar punt final a la gira pels Estats Units de Badosa. A Toronto va retirar-se durant el partit de primera ronda per unes molèsties, a Cincinatti va ser eliminada a la segona ronda i finalment, a Flushing Meadows, una nova decepció. De nou, el mur de la segona ronda a l'Obert dels Estats Units sembla massa alt per a una jugadora que no ha estat gens encertada, els darrers mesos. Dins i fora de les pistes, amb la relliscada d'afirmar en una entrevista que el català no era una llengua, que va obligar-la a rectificar després de la justificada allau de crítiques pel que ella va definir com un "malentès".

La temporada s'encamina cap al seu final i no ha sigut la del salt endavant. I mira que va començar de la millor manera quan el passat gener va guanyar el tercer títol de la seva carrera a Sydney, sobre pista ràpida, en derrotar la txeca Barbora Krejcíková. El triomf li va permetre enfilar-se fins a la posició número 6 del rànquing, la seva millor posició fins llavors. A l'Obert d'Austràlia, el primer Grand Slam de la temporada, va caure en quarta ronda davant la nord-americana Madison Keys. Badosa va decepcionar a Dubai i Doha, però abans de l'estiu va encadenar bons resultats com les semifinals a Indian Wells i els quarts de final a Miami, quan es va trobar pujant fins a la quarta posició del rànquing, primer, i després fins a la tercera posició quan l'australiana Ashleigh Barty va retirar-se. I a l'abril, un nou salt endavant fins a la segona posició després d'arribar a les semifinals a Stuttgart, sobre terra batuda. Només la polonesa Iga Swiatek estava per sobre quan va arribar el segon torneig gran de l'any, el Roland Garros. I Badosa es retiraria a la tercera ronda lesionada davant Veronika Kudermetova. A Wimbledon, derrota en quarta ronda davant Simona Halep, quan va cometre més de 20 errades no forçades. De nou el cap no va pensar fredament, patint per la tensió en veure que podia arribar als quarts de final. En total, Badosa ja ha jugat 16 torneigs del Grand Slam i només un cop, a Roland Garros el 2021, va arribar als quarts de final. Des que es va veure segona al rànquing, Badosa no ha aconseguit encadenar quatre partits guanyats en cap torneig. Ara és la vuitena al rànquing, així que no té garantida la seva presència al torneig Masters de final de temporada, on fa un any va ser semifinalista i on participen precisament les primeres vuit classificades. Jugadores com Madison Keys, Veronika Kudermetova o Aryna Sabalenka poden passar-li al davant els pròxims dies.

Treballa l'aspecte psicològic

La tenista de l'RCT Barcelona 1899, de 24 anys, veu com aquesta temporada no ha sigut la de confirmar les sensacions positives del 2021. La gironina va canviar fa més d'un any de preparador per posar-se en mans del tècnic Jorge García i de David Antona, excampió d'Espanya de salt d'alçada, amb qui va treballar per fer un pas endavant en l'aspecte físic guanyant potència i massa muscular. Filla de Josep Badosa i Mireia Gibert, una parella que va viure a Nova York 13 anys treballant en el món de la moda, fent de models primer i de dissenyadors després, Badosa va créixer a Begur, on va descobrir el tenis en un campus a Platja d'Aro. "Va ser un amor a primera vista. Volia anar-hi a jugar cada dia. Si plovia, plorava enfadada", explica Badosa, que amb 14 anys marxaria al club Tenisval de València per seguir formant-se i arribaria a Barcelona quan en tenia 17. Després de guanyar per primer cop el torneig de Roland Garros en categoria junior, però, van arribar els problemes amb la pressió. Durant setmanes va abandonar la raqueta, fins que la va tornar a agafar un dia sola a la pista de Platja d'Aro, on tot havia començat. Un retorn a les arrels per tornar més forta de la mà de Xavier Budó, actualment membre de l'àrea esportiva del Barça, amb qui entraria per primer cop al top 100 del tenis mundial. "He passat per molts moments d'ansietat, també de depressió. He estat amb especialistes perquè m'ajudessin a sortir-ne. Ni personalment ni professionalment tenia ganes de fer res. Perds la il·lusió per moltes coses. Jo vaig perdre la il·lusió de jugar a tenis, no disfrutava quan jugava, sentia una pressió i una obligació i uns nervis que feien que no volgués entrar a la pista, no volia competir. La manera com vivia el tenis potser no era l'adequada. Calia canviar l'estil de vida, ser més professional en petits detalls com l'alimentació, entrenar-me cada dia bé... Sembla fàcil, però un cop ets a la pista o tens coses al cap que potser no et tocaria tenir-hi no menges tan bé, no t'entrenes tan bé, passes per moments d'ansietat, de por... de coses emocionals que et fan distreure't més. La primera cosa que vam fer va ser treure tot això fora del meu cap, perquè un cop dins la pista pogués mostrar el tenis que tinc", recordava fa uns anys sobre els canvis que va fer per poder començar a guanyar títols i arribar a finals. Li ha servit per estar entre les millors al rànquing, però cada cop que arribem els tornejos grans, no fa el pas endavant. El mur segueix sent molt alt.