Nova York, la ciutat que no dorm per culpa de la màgia de Carlos Alcaraz

BarcelonaTres de la matinada a Nova York. Al barri de Queens, alguns despertadors sonen a casa dels treballadors que han de travessar la ciutat per anar a la feina en torn de matí. A la pista central de Flushing Meadows, més d'un intenta pensar com se les empescarà per justificar que no anirà a treballar, ja que s'ha quedat a veure sencer el partit de quarts de final entre Carlos Alcaraz i Jannick Sinner. Un duel a cinc sets on dos joves buscaven arribar per primer cop a les semifinals d'un Grand Slam. "És el millor partit que he jugat mai", se sincerava el jove murcià, que amb 19 anys segueix cremant etapes. La nova generació ja ha arribat al tenis masculí. Ja ho cantava Sinatra, que Nova York és una ciutat que no dorm mai. Ho saben prou bé els afortunats que han vist el segon partit més llarg de la història del torneig: poc més de cinc hores. Només Stefan Edberg i Michael Chang van estar-s'hi més el 1992: fins a cinc hores i mitja.

La pressió de saber que tothom el considera l'escollit per ocupar el tron de Rafael Nadal no sembla enfonsar un Alcaraz que admetia que no perd mai "l'esperança" després d'aixecar un partit que semblava perdut. Nadal segueix liderant el rànquing mundial, però si Alcaraz guanya el torneig passarà a ser el primer jugador espanyol en superar el mallorquí al rànquing de l'ATP en 17 anys, quan Nadal estava per darrere de Carlos Moyá, actualment entrenador del manacorí. El jove murcià va superar l'italià de 21 anys acabats de fer aquest agost, Jannick Sinner, en una batalla en cinc sets preciosa (7-5, 6-7, 6-7, 7-5 i 6-3). "Tots dos hem estat a un pas de perdre, tots dos hem pogut guanyar. És un partit que recordarem tots dos molt de temps, ja que el nivell de joc ha estat molt alt", deia Alcaraz. Sinner li donava la raó. "El Carlos ha jugat un tenis increïble, ib aquest serà un partit que em farà mal molt de temps", deia pensant en la manera com en el quart set va desaprofitar una pilota de partit. Sinner, el jugador més jove en arribar als quarts de final de tots quatre torneigs grans, encara no ha fet el salt a les semifinals. Li falta poc. "Segurament, aquests dos nois es trobaran en finals aviat", deia l'excampió Matts Wilander. Sinner, alt com un sant pau, amb cara de nen i cognom que delata les seves arrels al Tirol del Sud, regió italiana de parla alemanya, va jugar com els àngels durant bona part del partit. Al tercer set va aixecar un 4-2 en contra a Alcaraz i va arribar al tie break, on va imposar-se per un contundent 7-0. Alcaraz va quedar tan tocat que durant el quart set mirava el seu entrenador Juan Carlos Ferrero i li deia "no sé on posar els primers serveis". Però quan tot semblava decidit, amb Sinner servint per guanyar el partit, l'espanyol va aconseguir el break i li va canviar la cara. El partit ja era seu.

Després de gairebé 20 anys en els quals tres homes, Federer, Nadal i Djokovic, han dominat el circuit, finalment arriba el moment de fer pas a joves amb fam. Com quan una nova generació de deus grecs va jubilar l'anterior a la Grècia clàssica i va ocupar l'Olimp per manar. Federer, amb més de 40 anys, encara no s'ha retirat, però porta mesos desaparegut per culpa de les lesions. Djokovic, el més jove dels tres, va guanyar a Wimbledon però ha vist com la seva decisió de no vacunar-se contra el covid-19 li tallava les ales quan semblava capacitat per superar un Nadal que, amb 36 anys, és l'home amb més Grand Slams, 22. El mallorquí, però, pateix moltes lesions. El seu cos, després de tants duels, li envia un missatge: s'acosta l'hora del comiat. "Mentre encara segueixin Rafa, Djokovic i Federer, ells seguiran sent els millors. I la seva rivalitat seguirà sent la més important. Ara, en Sinner i jo hem demostrat que volem estar presents en les fases finals, que tenim una llarga carrera al davant", ha explicat Alcaraz.

El murcià, de moment, ja s'ha classificat per al Màsters de final de temporada i s'estrenarà en unes semifinals de Grand Slam contra el nou heroi local, el nord-americà Francis Tiafoe. Precisament el botxí de Nadal. Alcaraz és el favorit, tot i que el públic s'entregarà al sorprenent jove fill de refugiats de guerra de Sierra Leone, actualment número 22 del rànquing mundial. La segona semifinal enfrontarà el rus Karen Katxanov amb un altre jove que vol fer-se respectar, el noruec Casper Ruud, que amb 23 anys va jugar -i perdre- la final de Roland Garros. Tots dos partits a la matinada de divendres a dissabte.

Tothom, però, sap que Alcaraz té una llum especial. En algunes coses, com la capacitat per aixecar-se quan tot sembla perdut, recorda Nadal, però té el seu propi estil. "Domina molts aspectes del joc i, sobretot, té la fortalesa mental de Rafa Nadal. Està ben aconsellat, a més", diu David Ayuela, que va ser entrenador seu a la selecció espanyola júnior de tenis que va guanyar la Copa Davis, en referència a l'exjugador Juan Carlos Ferrero, entrenador del murcià. L'extenista el va descobrir a la seva acadèmia en un campus d'estiu i després d'abandonar l'equip de l'alemany Alexander Zverev va apostar per Alcaraz. Amb 14 anys, el murcià ja va sumar punts per primer cop a la classificació de l'ATP. "Calia volar al Brasil i travessar el país amb cotxe per jugar tornejos, i dormir allà on es podia. Fins a arribar on som ara ha costat, però en Carlitos és especial", deia Ferrero a la cadena SER recordant els primers anys en què dormien en pensions de carretera i jugaven en pistes buides. Ara, tothom el vol veure en acció a Nova York, on s'ha convertit en el jugador més jove en arribar a unes semifinals del Grand Slam des de Rafa Nadal el 2005.