Així ha conquerit Carlos Alcaraz el tenis mundial amb només 19 anys

BarcelonaL’estrella de Rafa Nadal encara no s’ha apagat i ja brilla amb força un nou talent al tenis espanyol. El jove murcià Carlos Alcaraz, de només 19 anys, ha fet bons els pronòstics guanyant per primer cop l’Open dels Estats Units, després de derrotar en quatre sets el noruec Casper Ruud (6-4, 2-6, 7-6 i 6-3), un triomf que li permetrà enfilar-se al capdamunt del rànquing de l’ATP. Mai un jugador tan jove havia aconseguit ser el número 1, però a les diferents pistes de mig món ja feia temps que miraven Alcaraz tal com es mira una persona predestinada a fer història. “Sabia que seria el millor, però no quan faria el pas endavant. L’ha fet ara i crec que pot arribar a guanyar 30 torneigs del Grand Slam”, afirma el seu entrenador, Juan Carlos Ferrero. 30 torneigs del Grand Slam com a objectiu, quan el jugador que n’ha guanyat més, Nadal, en porta 22.

Amb aquest triomf, Alcaraz s’ha convertit en el segon jugador més jove en guanyar als Estats Units, per darrere de Pete Sampras el 1990. És el cinquè títol de la temporada del jove murcià, que va guanyar els Masters 1000 de Miami i Madrid, així com el torneig Godó de Barcelona i el de Rio de Janeiro. De pas serà el sisè espanyol en ser número 1 mundial i liderarà una nova fornada de jugadors que volen ocupar l’espai de Nadal, Federer i Djokovic. Joves com Sinner, Tiafoe o Ruud, tots derrotats per Alcaraz a Nova York. “Una final d’un torneig no és un partit per sentir-se cansat. He treballat molt fort en l’àmbit físic i mental per poder jugar aquests partits així”, deia el jugador, que s’ha convertit en el segon de la història capaç de guanyar després de necessitar cinc sets als vuitens de final, els quarts i les semifinals.

A la graderia, el seu pare es mossegava les ungles durant la final. Carlos Alcaraz pare va arribar a jugar alguns torneigs de tenis quan era jove, però no va triomfar. S’estima tant el tenis que tots els seus fills van rebre una raqueta com a regal de Nadal quan no aixecaven un pam del terra. El jove Carlos va jugar els primers partits amb tot just quatre anys a la Reial Societat Club de Campo de El Palmar, la pedania al sud de Múrcia on viu la seva família. Un club on més de 400 persones van dormir poc perquè volien presenciar en directe per televisió com el seu veí conqueria Nova York. Els Alcaraz hi passen mitja vida, en aquest club, ja que l’avi del tenista va ser-ne un dels fundadors, un home que va ensenyar als seus nets com jugar a escacs. Però en Carlos va preferir l’esport del pare, que avui en dia és el director esportiu d’aquest club que ha passat de ser un lloc tranquil a rebre la visita del New York Times.

Del club El Palmar a Flushing Meadows

Kiko Navarro, el primer entrenador, recorda com “passava tot el dia al frontó tornant pilotes, fos amb el pare o sol. Ja veies que era un nen especial, però llavors qui ens podia haver dit que un nen d’El Palmar seria el millor tenista del planeta?”, diu. Tant ell com el pare d’Alcaraz, però, veien com anava derrotant nens més grans i demostrava el seu potencial. Veien com el jove Alcaraz obria els ulls mirant els primers partits de Nadal per televisió. I van aprofitar per demanar ajuda a Alfonso López Rueda, el propietari de Postres Reina, que era un apassionat del tenis que voltava pel club. López Rueda no va dubtar i es va convertir en el patrocinador que aportaria els diners que els Alcaraz no tenien per garantir que el nen pogués dedicar-se al tenis.

El suport del seu pare també ha estat clau, ja que quan Carlos Alcaraz sènior era jove va rebre una proposta per anar a viure a Barcelona i entrar a l’acadèmia de Sergi Bruguera. Com que no tenien els diners per fer-ho, va haver de renunciar al seu somni. Així que va moure cel i terra per garantir que el seu fill sí que podria competir, amb el suport de la seva dona, la sevillana Verónica Garfia, qui s’encarrega de portar-li els comptes a Alcaraz. “Penso en la meva mare i el meu avi, que no han pogut venir. Penso en la meva família i tot el que han fet per mi”, va dir en el seu discurs després de guanyar un Alcaraz que va tenir el detall de transmetre el seu suport a Nova York en l’aniversari dels atemptats de les Torres Bessones.

Amb 14 anys, Alcaraz aconseguiria el primer punt en un torneig de l’ATP a casa, a Múrcia. Partit que va presenciar l’ex número 1 mundial Juan Carlos Ferrero, que havia obert una acadèmia a Villena i buscava joves talents. Algú li va parlar d’Alcaraz. “El vaig veure en un torneig que vam fer a la nostra acadèmia. Devia tenir 13 anys. Era prim i caòtic en el joc, però tenia màgia. El vaig tornar a veure després i vaig saber que volia treballar amb ell”, recorda Ferrero. Amb 14 anys, el jove Alcaraz va començar una vida a la carretera, entre l’escola a Múrcia i els entrenaments a Villena. Ferrero, però, no passaria a ser el seu entrenador fins que va trencar amb Alexander Zverev.

I Ferrero s’ha convertit en la figura vital per acabar de fer d’Alcaraz el millor jugador del moment. El metge Juanjo López, en una entrevista a Múrcia, explicava com l’exjugador va deixar clar als familiars del jove que era clau garantir algunes coses, en aquell procés de formació: “S’ho havia de seguir passant bé. I havia de poder descansar, fer altres coses”. El seu entrenador l’ha acompanyat en torneigs perduts, hores i hores amb ell, aconsellant-lo. “Hauria destacat abans si no fos per la pandèmia”, diu. Alcaraz, que era un secret mal guardat fins fa poc, ja és un dels esportistes més famosos del planeta. “Guanyar un torneig així era un somni”, deia emocionat el murcià. Un jugador que fa la sensació que s’ho segueix passant bé, quan juga. Com feia al frontó d’El Palmar quan era petit.