BarcelonaJannik Sinner, el tenista número 1 del rànquing mundial, està en boca de tothom per un tema extraesportiu. El 15 d'agost es va fer públic que durant la disputa del torneig d’Indian Wells, al març, va donar positiu en dopatge per clostebol. Es tracta d'una substància prohibida per l’Agència Mundial Antidopatge. Malgrat el positiu, ha estat declarat, cinc mesos després, innocent per la ITIA (Agència Mundial per la Integritat al Tenis), que ha considerat que la contaminació va ser involuntària i que la quantitat de clostebol trobada al seu cos no afectava el seu rendiment esportiu. Sinner, per tant, podrà continuar jugant amb normalitat. Amb la sentència, el món del tenis ha esclatat amb el que per a alguns és un tracte de favor al número 1 mundial. Ara bé, anem a pams, perquè l’assumpte és enrevessat.
Sinner va donar positiu en clostebol en dues proves de dopatge durant el torneig d'Indian Wells. El 10 i el 18 de març. El clostebol és un esteroide anabòlic. És considerat una substància prohibida perquè pot servir per guanyar massa muscular. Al cos del tenista hi va aparèixer una milmilionèsima part d’un gram de clostebol, una quantitat ínfima. Tot i això, des del Laboratori Antidopatge de Catalunya expliquen que “el nanogram pot venir d’una administració en major quantitat un mes o quinze dies abans que ja s’ha metabolitzat quan es fa el test d'orina i apareix en una quantitat baixa”.
A banda de la quantitat, també és rellevant la manera com va arribar el clostebol al cos del tenista. Sinner va defensar-se al·legant que la contaminació havia estat involuntària. Aquí apareixen dos nous actors: el seu preparador físic Umberto Ferrara i el seu fisioterapeuta Giacomo Naldi. Abans del torneig d’Indian Wells, Ferrara va comprar a Florència la crema Trofodermin, que conté clostebol i ajuda a cicatritzar les ferides. Itàlia és un dels pocs països on aquesta crema es pot aconseguir sense recepta.
Segons la versió de Sinner, a Indian Wells Naldi va fer-se un tall al dit petit d’una mà i Ferrara li va recomanar posar-se Trofodermin durant diversos dies perquè cicatritzés. Així ho va fer el fisioterapeuta, que va continuar fent la seva feina habitual durant el torneig, curant les ferides que Sinner tenia als peus. Però alerta: va fer-ho sense guants! Amb la qual cosa, el Clostebol que hi havia al dit petit de Naldi va arribar al cos del número 1 mundial, que va acabar donant positiu. El Laboratori Antidopatge de Catalunya recorda que el clostebol com a substància dopant “es pot prendre per via oral o amb la crema”.
El cas es va allargar perquè Sinner va elevar les sancions provisionals a tribunals independents mentre l'ITIA continuava amb la investigació definitiva. Tot això en secret i sense que ningú, a banda de l’ATP, la ITIA i Sinner i el seu entorn, se n'assabentés.
Els científics certifiquen la tesi de Sinner
El 15 d’agost es va celebrar el judici al tribunal Sports Resolution. Un tribunal independent especialitzat en dopatge i que resol els casos derivats per l’ATP i l’ITIA. En el judici van participar-hi tres científics que van confirmar que la contaminació era involuntària i que la quantitat de clostebol al cos del tenista era massa baixa per tenir efecte en el rendiment esportiu.
En conseqüència, la jutgessa va declarar Sinner innocent. Al Laboratori coincideixen que “una dosi tan petita segurament no té efecte farmacològic”. Fonts jurídiques especialitzades en dret esportiu consultades per l'ARA revelen que "la quantitat no té rellevància judicialment, però, això sí, contribueix a construir la tesi de la defensa".
La sentència, però, deixa alguns dubtes. Per exemple, Ferrara assegura que va avisar Naldi que el Trofodermin contenia risc de dopatge. En canvi, Naldi afirma no recordar aquestes paraules de Ferrara. El tribunal justifica pel jet lag i l’estrès per problemes familiars de Naldi el malentès. Sinner ha declarat en tot moment que ell desconeixia el risc de dopatge que hi havia amb el Trofodermin. I el tribunal l’ha cregut. En la sentència s’afirma que "es confirma que Sinner va fer tot el possible per no entrar en contacte amb una substància prohibida”.
Les fonts jurídiques asseguren que aquí hi ha la clau de la innocència del tenista. "Hi ha un eximent al Codi Mundial del Dopatge per transferència accidental. L'esportista és responsable del que consumeix, però amb accions d'agents externs queda exclòs". Amb tot, Sinner pot seguir jugant amb normalitat i tan sols perd el premi econòmic i els punts del rànquing ATP aconseguits a Indian Wells.
Protestes dels tenistes
Diversos tenistes en actiu s'han pronunciat arran de la sentència. L’excèntric Nick Kyrgios no s'ha mossegat la llengua: “Ridícul. Sigui accidentat o planejat, si dones positiu dues vegades t’haurien de suspendre dos anys”. En la mateixa línia, el canadenc Denis Shapovalov va piular “Hi ha normes diferents per als diversos jugadors”. Més contundent encara va ser Lucas Pouille, ex número 10 de l’ATP: "Potser haurien de deixar de prendre'ns per idiotes, no?".
Desigualtat en el procés
L’expedient Sinner ha aixecat polseguera. La principal queixa és el procés que s’ha seguit i que l'italià hagi pogut continuar jugant mentre ocultava la seva sanció.
El fet és que hi ha una normativa que Sinner va aprofitar. Es pot apel·lar la sanció provisional a un tribunal independent, que només farà públic el cas si confirma la sanció. Sinner, el mateix dia de la primera sanció, al mes d'abril, va presentar el seu cas a un tribunal independent al·legant que la contaminació era involuntària i que ell desconeixia que el Trofodermin contenia clostebol. Va aconseguir que li aixequessin la sanció provisional. El mateix va passar amb la segona sanció. Suspensió, al·legació, exoneració i silenci.
No és el procés habitual, ja que s’acostuma a suspendre el tenista fins que es resol el cas. Molts han pensat en el nom de Tara Moore, una tenista de dobles que va estar suspesa 19 mesos i va acabar quedant absolta. Moore s’ha queixat en una piulada a X: “Per què no vaig ser tractada amb el mateix respecte i confiança que un jugador de primer nivell?”.
Un altre cas que s’ha recordat és el del polonès Kamil Majchrzak, número 75 al rànquing ATP. El 2023 va beure una beguda isotònica que, tot i que no ho advertia en l’etiquetatge, contenia una substància dopant. Com amb Sinner, es va considerar que la quantitat de substància dopant al cos de Majchrzak no influïa en el seu rendiment esportiu. Ara bé, va ser sancionat amb quatre anys de suspensió que es van reduir a un amb l’apel·lació del tenista. “El fet que jo no pogués posar els peus en una pista mentre durava el meu procés i altres hagin seguit jugant m’impacta i em destrossa", va publicar a X.