Djokovic reconquereix Austràlia i ja té els mateixos Grand Slams que Rafa Nadal

BarcelonaSegurament, Novak Djokovic (Belgrad, 1987) va començar a guanyar l'Open d'Austràlia d'aquest any ara fa dotze mesos, quan el ministre d'Immigració Alex Hawke el va deportar un cop es va descobrir que el jugador no s'havia vacunat contra el covid-19 i havia mentit en els formularis d'entrada. Si el serbi ja és un tenista prou competitiu, quan té una motivació extra encara és més perillós. Djokovic ha passat del purgatori del 2022 a enfilar-se dalt de l'Olimp aquest 2023. Dins de la pista, és un jugador en creixement constant. Fora, fa temps que ha deixat de ser aquell jovenet bromista i simpàtic que queia bé. Els seus pecats han afectat la seva imatge, però no el seu joc, superior al del jove grec Stefanos Tsitsipas, derrotat en tres sets (6-3, 7-6 i 7-6). "És la victòria més important de la meva vida", ha dit, emocionat.

En aquesta edició de l'Open d'Austràlia, el torneig on és més feliç malgrat la seva pèrdua de papers d'ara fa un any, Djokovic s'ha convertit en una piconadora que ha anat fent fora de la pista tots els seus rivals, un darrere l'altre. Djokovic ha guanyat per desena vegada a la pista Rod Laver de Melbourne, un èxit que li permet seure a la mateixa taula que Rafa Nadal, la dels jugadors que han guanyat 22 cops un Grand Slam. Ningú n'ha guanyat més. El serbi, un any més jove i sense tants problemes amb les lesions, no deixa de recordar-li a Nadal que vol ser "el millor jugador de tots els temps". El duel serà preciós, aquesta temporada, ja que el pròxim torneig serà al reialme de Nadal, París. Però després arribarà Wimbledon, on sol manar el serbi. Un intercanvi de cops sense fi.

Tsitsipas, amb 24 anys, jugava la seva segona final d'un torneig gran. El 2021 havia arribat a la de Roland Garros, on s'havia arribat a avançar dos sets, a un pas del títol. Però el seu rival era Djokovic. I el serbi li va aixecar el partit imposant-se en cinc sets. Si fa dos anys sobre la terra batuda francesa el jugador d'Atenes havia sortit a menjar-se el món, a Melbourne se l'ha vist més tímid. Djokovic li ha guanyat el primer set en un tres i no res (6-3). Cada cop que servia Djokovi, semblava una sessió d'entrenament. Quan ho feia el grec, era una tortura per a l'atenenc. El serbi per moments semblava un robot. Com si volgués derrotar-se a si mateix, enfrontar-se a les seves pors i els seus defectes. Arraconar aquell Djokovic que de tant en tant perdia la calma, en atacs d'ira, com li va passar als Jocs Olímpics de Tòquio, on perseguia l'or i al veure que es quedava sense medalla va trencar la raqueta. A Melbourne gairebé no li havia passat fins a la final. Durant el primer set no ha parlat amb els seus entrenadors, tancat en el seu món interior mentre anava guanyant punts. Tot ha canviat al segon set.

Djokovic, contra els seus fantasmes

Tsitsipas ha reaccionat, quan per fi s'ha vist una final emocionant, amb bonics intercanvis de cops. Especialment amb la dreta, el grec ha castigat el serbi. El seu primer servei s'ha convertit en un aliat de Tsitsipas, més atrevit. Quan Djokovic semblava que podria trencar-li el servei amb 4-4, el jugador de Belgrad ha relliscat i ha caigut a terra. I ha perdut la calma i ha esclatat. Ha començat a discutir amb el seu equip, nerviós. L'extenista croat Goran Ivanisevic, membre del seu cos tècnic, li demanava calma. El pare es mossegava les ungles. I Djokovic anava parlant, sol, entre joc i joc. De fet, Tsitsipas ha tingut una pilota de set, però Djokovic l'ha salvat i ha portat el set al tie break. I aquí, els nervis gairebé es cruspeixen els dos jugadors, que han encadenat errades en una loteria que ha acabat premiant el serbi, més expert que el grec de 24 anys.

El grec, però, no defallia i ha començat el tercer set trencant per primer cop el servei de Djokovic. Semblava una declaració d'intencions, per allargar el partit i, de pas, el seu somni. En dos minuts, el de Belgrad li havia tornat el break, recuperant el seu millor joc. Djokovic, a més de cops guanyadors, excel·leix anul·lant les virtuts dels rivals. Els estudia i, amb boles llargues, els deixa sense poder sentir-se còmodes. Al grec només li quedava ser ferm amb el seu primer servei, convertint el seu braç en un martell amb el qual es mantenia viu, malgrat saber que Djokovic mai ha perdut un partit sobre pista ràpida on s'ha posat 2 a 0. Aquest tampoc no seria el cas. Amb els seus 15 aces, el grec ha forçat el tie break també al tercer set, però Djokovic ja navegava amb pas ferm cap al títol. El títol l'ha guanyat per la porta gran, sense cedir un set i imposant-se al tie break final per 7-5 malgrat la resistència del grec i la manca de respecte de més d'un aficionat, que ha arribat a cridar enmig dels punts i ha provocat les queixes del serbi.

20 anys després del seu debut al circuit el 2003, Djokovic ja ha guanyat 22 Grand Slams. La glòria ha estat per a Mister Australia, tal com es coneix el jugador de Belgrad, sempre ben acompanyat per la nombrosa comunitat sèrbia que viu en terres australianes. Aquell nen que va arribar a entrenar-se dins d'una piscina buida quan l'OTAN bombardejava Belgrad i que amb 14 anys va arribar a la final de la Copa Davis júnior amb l'equip de Iugoslàvia, estat que ja no existeix, torna a desafiar Nadal per veure qui arriba més lluny.

Un home contradictori, àngel i dimoni, capaç de controlar quan toca la ira que altres moments el perd, canalitzant-la a través d'un joc que ha tallat les ales de Tsitsipas, que s'ha quedat de nou a les portes del triomf. Djokovic recupera el número 1 mundial i ho ha celebrat amb els seus, enfilant-se a la graderia, on ha acabat plorant com un nen abraçat amb la seva mare i on s'ha tret de sobre tota la tensió acumulada els últims mesos. Quan el 2008 va guanyar a Melbourne per primer cop en derrotar el francès Jo-Wilfred Tsonga, Djokovic va dir: "Espero que ens anem veient més, els pròxims anys". Tenia raó.

“Estic motivat per guanyar tants grans com sigui possible. A hores d'ara, aquests trofeus són la motivació més gran que explica per què competeixo. No m'agrada comparar-me'n als altres. És un privilegi ser part d'aquest debat. Inverteixo molta energia per guanyar tants torneigs grans com guanyi qualsevol. No vull parar, em sento genial amb el meu tenis”, explicava el serbi al final del partit, quan "he col·lapsat emocionalment amb la meva mare i el meu germà. Fins aquell moment he intentat no distreure'm". Djokovic ha admès que abans del torneig sentia que "era una qüestió de supervivència. Entre els dies de partit rebia els tractaments pels problemes físics que sentia a la cuixa. Estava ansiós pel partit, donades les circumstàncies és el triomf que valora més de la meva carrera" ha afegit.

Djokovic s'ha convertit en el segon jugador capaç de guanyar 10 cops un torneig del Grand Slam, fita que fins ara només havia aconseguit Nadal, que ho ha fet 14 cops a Roland Garros. El serbi ha guanyat dos cops a Roland Garros, set cops a Wimbledon i tres als Estats Units, amb una mitjana d'èxits a les finals increïble, perquè ha guanyat 22 de les 33 finals jugades. Quan l'estiu del 2021 Djokovic va perdre la final de l'Open dels Estats Units davant del rus Medvédev i, per tant, va perdre l'oportunitat de ser en solitari el jugador amb més Grand Slams de la història, va marxar gairebé plorant de la pista. Ara ja en té 22, tants com Nadal. I serà precisament al reialme del mallorquí, a Roland Garros, on tots dos intentaran desfer aquest empat.