Barcelona"És molt tossut", explica Goran Ivanisevic sobre Novak Djokovic. Cal ser-ho per poder aixecar-se tal com ho fa fet el serbi en aquesta temporada 2022 convertida en una muntanya russa emocional. Quan va començar l'any, tothom donava per fet que el jugador de Belgrad dominaria el circuit. El 2021 ja havia guanyat tres dels quatre torneigs grans. Era el seu moment per convertir-se en el jugador amb més títols de Grand Slam de tota la història. Però Djokovic va acabar deportat per les autoritats australianes quan es va descobrir que no s'havia volgut vacunar contra el covid-19. De fet, el serbi va mentir quan va entrar a territori australià, on aspirava a revalidar el títol de campió de Melbourne. El torneig que l'havia de coronar com el primer jugador amb 21 títols de Grand Slam va acabar amb un conflicte diplomàtic, Djokovic deportat i Rafa Nadal pispant-li la glòria.
"No ha estat una temporada fàcil, fins ara", admet el serbi, de 35 anys, que va rebre una pluja de crítiques ben merescudes a mesura que la premsa informava de totes les mentides amb les quals havia intentat amagar que no es volia vacunar. Ja durant la pandèmia, de fet, va provocar un brot del virus als Balcans quan va organitzar un torneig de tenis que va acabar amb més d'una festa amb un munt de jugadors donant positius. Djokovic va passar de fugir d'estudi quan li preguntaven per la vacuna a admetre públicament que ni s'havia vacunat ni pensava fer-ho, fet que li tancava la porta a poder jugar torneigs als Estats Units, on és obligatori estar vacunat per passar la frontera. I tossut com és, segueix decidit a no fer-ho malgrat que això significa que no podrà volar a Nova York el 29 d'agost. Si guanya a Flushing Meadows el proper US Open, Djokovic igualarà Nadal amb 22 títols del Grand Slam. Però de moment les autoritats nord-americanes no tenen pensat fer cap excepció amb ell. "Espero bones notícies dels Estats Units", diu el serbi, que considera que la realitat del covid-19 hauria de permetre relaxar la normativa.
Djokovic ha passat de ser el dominador del circuit el 2021 a caure als inferns. La decisió de no vacunar-se el va marginar, el va arraconar. Va alterar del tot el seu calendari, ja que no podia participar en els tornejos dels Estats Units, on solia posar en acció el seu joc, com els Màsters 1000 d'Indian Wells o el de Miami. En el seu retorn a les pistes, a Dubai al febrer, se'l va veure nerviós. Tens, enfrontant amb el món. Va necessitar temps per centrar-se en el joc. A Madrid, el jove Carlos Alcaraz el va arraconar, però pocs dies després el serbi guanyava per fi un torneig aquesta temporada sobre la terra batuda, a Roma. Al Roland Garros però, no va poder amb un heroic Rafa Nadal, amb tot el públic animant el jugador de Manacor, girant l'esquena al serbi. "No és fàcil jugar així, noto que la gent té ganes de veure'm perdre", admetria el jugador. Però la tossuderia li ha permès alçar el cap a Wimbledon, el torneig que ja ha guanyat set cops, un menys que Roger Federer. Sobre l'herba del sud de Londres, Djokovic s'ha sentit campió de nou i ha sigut el primer home en més de 80 anys capaç de guanyar la copa malgrat perdre el primer set tant als vuitens de final com als quarts, les semifinals i la final. "Certament, aquest any no ha estat com els últims anys. Ha començat com ha començat i m'ha afectat definitivament els primers mesos de l'any. No em sentia genial en general. Vull dir que mentalment, emocionalment, no estava en un bon lloc", explicava Djokovic després de guanyar. El serbi forma part del club dels grans campions polèmics fora de les pistes, però brillant a dins. El seu entrenador, el croat Goran Ivanisevic, defensa que "pocs homes poden reaccionar com ell. Després del linxament mediàtic rebut, no tothom s'aixeca". Campió el 2001 a Wimbledon, Ivanisevic ha ajudat molt el serbi. Es tracta d'una d'aquelles amistats per sobre les fronteres nascudes els anys 90. Dos indòmits balcànics treballant plegats, ja que tenen molt en comú.
"Ara ha paït tot el que li ha passat i s'ha centrat de nou en el joc", deia Ivanisevic, tot i que el seu joc no ha estat tan sòlid com en altres triomfs a Wimbledon. El jove italià Janick Sinner va arribar a posar-se dos sets per davant, però la fortalesa mental del serbi li va permetre superar el repte. "Està acostumat a patir", diu Ivanisevic. Si Nadal ha aconseguit jugar suportant el dolor físic, Djokovic sap construir-se una armadura contra els problemes fora de la pista. Nascut a Belgrad, va començar a jugar a prop de les pistes d’esquí de la regió de Kopaonik, al sud de Sèrbia, on el seu oncle era monitor d’esquí i els seus pares tenien una pizzeria per als clients de les pistes. Tant el seu pare, Srdjan, com la seva mare, Dijana, van fer del seu fill un bon esquiador, però tot va canviar el 1999. Aquell any, després de dècades de violència a Kosovo, just al costat de Kopaonik, l’OTAN va entrar en acció bombardejant Sèrbia després d'acusar-la de crims contra la humanitat. Les pistes d’esquí van tancar i els Djokovic van marxar a Belgrad, on els va tocar passar alguna nit als refugis antiaeris. El jove jugador, que ja havia descobert el tenis, va entrenar durant molts mesos en una piscina buida que tenien a prop de casa, ja que el club de tenis de la zona de Nova Belgrad va estar tancat durant mesos. Aquella època, en què el jugador tenia 12 anys, van marcar molt el caràcter d’una persona que va encaparrar-se a ser el millor tenista de la història construint-se un món propi complicat, on s'ha obsessionat amb l'alimentació i amb no fer entrar al seu cos productes que no coneix. I d'aquí ha saltat a rebutjar la vacuna contra el covid, una decisió que l'ha deixat sense el privilegi de ser el jugador amb més títols del Grand Slam, de moment, i li ha complicat la carrera. En espera de saber si podrà viatjar als Estats Units, però, Djokovic ha demostrat que el seu joc està fora de debat. El que fa fora les pistes, en canvi, segueix sent ben dubtós.