La cruel lesió de Zverev obre les portes de la final de Roland Garros a Nadal

BarcelonaDurant un partit de tenis d'un torneig del Grand Slam passen tantes coses que es podrien escriure tractats de filosofia només sobre aquell duel. Rafa Nadal torna a ser en una final de Roland Garros, on ha guanyat els 13 cops que ha jugat i on aspira a fer més gran una llegenda que va començar un llunyà 2005. Amb 36 anys, el jugador de Manacor passa a la final amb la cara seriosa, gairebé sentint-se culpable. Anava guanyant la semifinal, però quan més bonic era el partit, l'alemany Alexander Zverev, el número 3 mundial, s'ha lesionat intentant arribar a una bola de Nadal. El turmell se li ha torçat i Zverev ha marxat en cadira de rodes de la pista central. El rival a la final de diumenge (15h / Eurosport i DAZN) serà el noruec de 23 anys Casper Ruud.

Nadal, al darrere, l'ajudava portant-li les bosses i les raquetes. Mai un triomf en una semifinal s'havia celebrat tan poc. "Estic molt trist. Zverev estava fent un partit magnífic, sé com ha treballat de fort per intentar guanyar un Grand Slam. Li desitjo el millor; un dia guanyarà un torneig del Grand Slam. Més d'un, de fet", ha dit Nadal, que havia guanyat el primer set al tie-break per 7-6. I el segon estava dirigit al mateix destí, ja que la bola que Zverev no ha pogut tornar servia per fer pujar el 6-6 al marcador. Tres hores de partit i ni tan sols han pogut acabar dos sets.

Nadal ha començat malament. Zverev semblava una màquina, fred, calculador. Amb un primer servei gairebé perfecte i dominant amb canonades, manant al mig de la pista. El seu braç dret semblava fabricat en una metal·lúrgica. El jugador d'Hamburg porta anys amb l'etiqueta de ser un dels jugadors amb més futur penjada de les cadenes d'or que porta al coll. Però sempre acaba fallant, incapaç de controlar-se. Al tenis, tens un munt d'entrenadors, dietistes i especialistes en cuidar les cordes de la raqueta treballant per a tu, però a l'hora de la veritat, és un esport solitari. Com un duel al sol entre dos rivals al Far West, a les portes d'un bar de carretera. I aquí, Nadal és el millor. Zverev, en canvi, sempre acaba perdent la calma, famós com és pel seu mal caràcter, que el porta a fer miques les raquetes, discutir amb els àrbitres o protagonitzar incidents fora de lloc.

Nadal és especialista en sobreviure. I ha anat esperant el seu moment per posar nerviós un Zverev que ha començat a fallar boles fàcils. Sol al mig de la pista, amb tot a favor, enviava les pilotes a la xarxa o massa lluny. Nadal ja tenia el partit on el volia. I malgrat tot, Zverev ha salvat tres boles de set per forçar un tie-break en què s'ha situat 6-2 a favor. Ja ho tenia fet, l'alemany. Però la fortalesa mental de Nadal és sobrenatural. De vegades sembla que faci una juguesca: intentar guanyar en els escenaris més complicats. El jugador de Manacor ha salvat sis boles de set amb un repertori de punts increïbles, i ha arribat a tots els cops d'un Zverev que entenia que davant tenia el Nadal de les grans ocasions. El deixeble de Sergi Bruguera ja ho havia advertit a a la prèvia. "Quan Nadal juga a Roland Garros és un jugador diferent. Encara millor".

Al segon set, els dos jugadors han decidit fer del partit una tragèdia grega, una epopeia homèrica per reflexionar sobre la fortalesa mental, sobre les pors, sobre com reaccionar quan tot semblava perdut. Si el primer set ha vist dos jugadors freds i calculadors, el segon ha estat emotiu, amb els quatre primers jocs acabant amb trencament de servei. Zverev, malgrat saber que davant tenia un jugador que sap jugar amb la ment del rival, traient-lo de polleguera esgotant tot el temps de què disposa per servir, arribant a totes les pilotes, ha volgut demostrar que està al mateix nivell i ha portat el partit fins al tie break. Però just abans, quan s'ha deixat lliscar sobre la terra batuda per tornar una pilota, el turmell se li ha convertit en un taló d'Aquil·les. L'alemany ha acabat plorant, frustrat, conscient que ni tan sols tindria l'oportunitat de perdre lluitant. Nadal ha acabat desorientat, sense saber com celebrar una fita històrica: tornar a una final a París, quan fa pocs dies anava coix.

La final, contra un alumne de la seva Acadèmia

El rival de Nadal serà el noruec Casper Ruud, botxí del croat Marin Cilic a les semifinals (3-6, 6-4, 6-2 i 6-2). Ruud, de 23 anys, viu per aquest esport. De fet, el seu pare era el jugador de Noruega que més amunt havia arribat al tenis fins la irrupció d'aquest jove que ara fa cinc anys va prendre la decisió de marxar precisament a Mallorca, per enrolar-se a l'Acadèmia de Rafa Nadal. Una senyal dels temps: Nadal es jugarà guanyar un títol contra un alumne de la seva Acadèmia.

El repte de Rudd serà aconseguir una cosa que no ha aconseguit mai ningú: derrotar Nadal a la final de la pista Philippe-Chatrier. El manacorí -que ja és el segon jugador més veterà en arribar a la final, només per darrere del nord-americà Bill Tilden, que en tenia 37 el 1930- ha guanyat les 13 finals que ha jugat. I en cas de guanyar aquesta, superaria el campió més veterà fins ara, el català Andrés Gimeno, que en tenia 34 el 1972. Al tenis masculí, cap altre jugador ha guanyat 10 cops o més el Grand Slam. Qui més s'hi acosta és Djokovic, amb 9 títols a Austràlia. Nadal ja porta 13 títols a Roland Garros i ara busca el 14è, just en la temporada en què diu amb la boca petita que ho deixarà estar, cansat de les lesions que el mortifiquen. Unes lesions que el fan patir fins que arriba a París i es transforma. La pista central, que abans el xiulava perquè no entenia aquell jovenet descarat que feia bots i cridava, ara li demana que continuï un any més.

Nadal, però, és un gegant ferit. La lesió crònica que pateix al peu esquerre el martiritza, cada dia del món. "Ara mateix firmo perdre la final, però tenir un peu nou. Conviure amb aquesta lesió no és fàcil. Penso en el futur, quan estigui retirat, i m'agradaria poder fer esport amb els amics. Ara mateix, ignoro si serà possible per culpa d'aquesta lesió. No és fàcil conviure amb el dolor; els últims mesos he entrenat poc i ara ho noto, físicament. Em cal aprendre a dosificar-me, ja no puc arribar a totes les pilotes", advertia després d'una semifinal on els dos jugadors han acabat amb una ganyota de dolor. Zverev, per la lesió que el deixa sense poder seguir competint. Nadal, per aquesta lesió amb la qual ha après a conviure.